14 de nov. 2009

El llegat de Vivenç Ferrer

Avui m'he despertat a Anantapur, he esmorzat a la cantina de la FVF, i després m'he afegit a un grup d'espanyols que anaven a visitar l'hospital de Bathalapalli. Jo ja l'havia vist en visites anteriors, però la tomba de Vicenç Ferrer és molt a prop, així que he aprofitat per anar-la a veure.

La tomba és molt maca, plena de flors, i ara hi construiran un jardí al voltant. Després de l'hospital també hem visitat una escola d'educació secundària per a invidents, i més tard la maternitat i el centre de planificació familiar on hem vist les àvies orgulloses banyant els seus néts i nétes. Avui al campus també es celebrava el
Children's Day com a totes les escoles de l'Índia, i hi havia un programa d'actuacions musicals, concursos de dibuix, concursos de rangolis i moltes altres activitats. Demà aniré a veure la Syamala, la nena que tinc apadrinada a través de la fundació.

Veure els projectes d'Anantapur sempre és interessant. Són una prova del canvis que es poden arribar a fer treballant molt i durant molts anys. Són el llegat de Vivenç Ferrer, i l'Anna que ara és el cap visible, està fent una feina excel·lent per continuar-los, amb l'ajuda de l'immens equip que han anat formant al llarg dels anys. Al campus de la FVF també, com sempre, coneixes gent interessant de llocs molt diversos.

5 comentaris:

najoana ha dit...

veig que aprofites bé el temps.Vicens Ferrer com tu ja saps ha deixat una empremta que mai ningú podrà esborrar als cors dels que el vàreu coneixer personalment i fins i tot dels que no hem tingut aquesta sort.Crec que és tot un privilegi poder coneixer una persona com ell.
Les fotos m'han agradat molt. Cuida't maco. petons de part de tots.

Fina ha dit...

Em porta tants records el teu apunt d'avui que em venen ganes de tornar a Anantapur...

Edu ha dit...

A Anantapur, Vicenç Ferrer hi segueix molt present.

Ja ho saps Fina, hi hauràs de tornar. En Sashi us espera a tu i a en Jaume!

Salut!

Fina ha dit...

Ai en Sashi...quina bella persona.

Si encara estàs a RDT,quan el vegis li podràs donar molts records i una forta abraçada?.

Una abraçada per a tu també, que la feina que feu no té preu.

I si , ja m'agradaria tornar-hi ja.Qui sap, si hi ha salut?!

Salut!

Anònim ha dit...

Ei Eduard!! Ja hem vist que has mrat el nostre blog...va estar be la visita a la FUndacio oi??? nosaltres n'estem encantats!!
UN abracada i segueix escrivint que veiem que tens un blog molt actiu!!!
Victor i laura
www.rodamon.es