3 d’oct. 2009

Un lloc especial

Si hagués de triar un lloc de Shanti Bhavan segurament em quedaria amb aquest hall de la foto. És un espai obert, molt lluminós, que et trobes només entrar a l'escola. És l'espai on cada matí es fa l'assamblea. M'encanta l'immens mapamundi de la paret, és un bon fons per una escola que intenta formar a ciutadans del món. El piano sens dubte és quelcom molt especial, i difícilment pots imaginar-lo a cap altra escola rural per dàlits (intocables) de l'Índia. És aquest tret distintiu de Shanti Bhavan, una escola que no es conforma en donar una educació bàsica, sinó que busca l'excel·lència i una formació integral. Per què carai un dàlit no hauria de tenir dret a aprendre música i tocar el piano com un nen de família rica de Bangalore? Evidentment la música només és un exemple. És una qüestió de drets, d'igualtat d'oportunitats i sobretot de justícia social.

Com és natural una educació d'aquesta mena comporta més recursos i fa que el projecte sigui més difícil de mantenir, però a llarg termini es pretén que aquests nens puguin trencar de veritat els cercles de pobresa en que viuen les seves famílies i comunitats, i ser ells mateixos els agents del canvi, que crein riquesa en tots els àmbits socials, no només en l'econòmic evidentment.


El 2010, ja ho he dit algun cop, és un any important. Al juny acaba la primera promoció de nanos, que van començar fa 12 anys. Tots tenen ganes d'entrar a algun college i molts projectes al cap. Suposo que serà un moment molt alegre, però també trist al mateix temps. Deixar volar a uns nanos amb els que has conviscut i compartit el dia a dia durant 12 anys no deu ser gens fàcil. Per l'staff que porta anys treballant a l'escola aquests nens són com part de la seva família.


1 comentari:

najoana ha dit...

Tal com dius Eduard,aquests nens són com part de la seva familia i de ben segur els costarà separar-se d'ells,però precisament com que els estimen tant,voldràn que siguin feliços i puguin tenir un futur diferent,per això han lluitat tots aquests anys,de fet ja són com unes segones mares i les mares sempre he dit que són felices si els seus fills ho són. petons.