7 d’oct. 2009

Sanatana Dharma

Avui un parèntesi per publicar una altra ressenya. He acabat el llibre Espiritualidad hindú. Sanatana dharma (Kairós, 2005) de Raimon Panikkar. Llegir-lo estant a l’Índia ha estat un encert, ja que podia comprovar in situ algunes de les reflexions de Panikkar, i intercanviar opinions amb hindús d’aquí Shanti Bhavan.

No hi ha dubte que des de fa anys l’espiritualitat de l’Índia ha captivat a molts occidentals, que per cert sovint en tenen una percepció molt deformada i allunyada de la realitat. Tot i aquest interés, la bibliografia en castellà i català és escassa. Em refereixo a volums d’introducció a l’immens univers religiós del subcontinent indi, no als típics llibres d’autoajuda inspirats en l’Índia i que pots trobar a cabassos per tot arreu, i que segurament ajuden a reforçar aquesta imatge deformada que molta gent té.


Aquest llibre cobreix aquest buit. És Panikkar en tota la seva potència: extemadament rigorós, amb infinitat d’anotacions i una extensa bibliografia. Però sempre aportant la seva visió personal fruit de la pròpia experiència.


L’hinduisme no és en realitat una religió sinó una gran barreja de religions que s’entrecreuen i es reforcen les unes a les altres. L’objectiu del llibre doncs, és molt agosarat, però Panikkar se’n surt molt bé, i et fa intuir una mica millor aquesta sanatana dharma (espiritualitat universal) que vertebra l’hinduisme.


El recomano als que estiguin interessats in l’hinduisme i que ja tinguin uns mínims coneixement sobre el tema, ja que potser un dels problemes del llibre és que l’autor comença suposant que el lector coneix alguns conceptes bàsics, i no té perquè ser així. Panikkar intenta fugir de l’academicisme però no sempre se’n surt, no hem d’oblidar que estem parlant d’un doctor en filosofia, en ciències i en teologia (quasi res no?) i que ha estat professor a universitats com la de Harvard i la de California.