4 d’oct. 2009

Final de nit inesperat

Aquest dissabte i diumenge he estat a Bangalore, comprant provisions i ingerint proteïnes (la resta de la setmana a Shanti bhavan estic a règim vegetarià). Dissabte al vespre vam anar a sopar uns quants voluntaris al Hard Rock Cafe de Bangalore.

En tot cas, la qüestió és que havent sopat, en Min Ho (un danès d'origen koreà) i jo tornàvem al nostre hotel caminant i vam passar per davant d'una sala de festes on semblava que celebraven un casament. Vam treure el nas per una finestra per simple curiositat, i immediatament un noi que va resultar ser amic del nuvi ens va demanar que si-us-plau entrèssim i encara no ens havíem adonat ja ens estava estirant del braç, i pocs segons després presentant-nos el nuvi.


Era una boda musulmana (la segona que veig estant a l'Índia). Ens van fer assentar en una taula, ens van donar sopar, ens van fer fotos amb el nuvi, vam conèixer la seva família... Molt surrealista de veritat. Nosaltres anàvem insistint que no, que no a tot, però ells vinga a afalagar-nos amb tota classe d'atencions, fins i tot ens van donar un obsequi al marxar.


Increible de veritat. Les històries més bones sempre et passen quan menys les esperes.


4 comentaris:

Ferran ha dit...

Ostres, és boníssim!!! És bestial quan passen coses divertides tan absolutament imprevisibles! :-)

Clidice ha dit...

allò que no tens planificat sempre sol ser el millor :) i què vols? eren feliços i volien compartir-ho, segur que el fet de tenir a un home blanc al casament els devia semblar un bon auguri, que ja saps que aquestes coses són molt importants ;)

najoana ha dit...

em sembla fantàstic,us ho devíeu passar la mar de bé,ells contents i vosaltres també.Anècdotes com aquestes no n'hi han masses........aquí això em resulta impensable.Com bé diu Clidice,estaven feliços i volien compartir-ho.El que no sé és com vau poder sopar dos cops..............petons de tota la familia.cuida't.

Dolors ha dit...

Jajajaj gana no passes, oi? jajajj

Qui t'havia de dir que aniries a un casament sense haver de pensar quina roba t'has de posar, quin regal fer i tota la "parafalnaria" que comporta...

Petons