En alguns posts he parlat de les assamblees que fem a Shanti Bhavan cada matí. Aquí en teniu una foto feta aquest matí quan comentàvem les notícies del dia.Trobo molt interessants aquestes reunions diàries. Els nens estan molt informats del que passa l'Índia i a la resta del món, i em sembla que en coneixements de geografia ens deixarien en ridícul a més d'un de nosaltres.
Avui per cert, com cada divendres han cantat l'himne nacional de l'Índia., Jana gana mana. Un himne que per cert és molt bonic i va ser composat per Rabindranath Tagore en Bengalí i després adaptat al Hindi. A les escoles públiques i en algunes privades el canten cada dia. Costum que es prenen molt seriosament. A l'Índia hi ha aquest patriotisme que a cada nostra ens podria semblar una mica carrincló, però que en canvi curiosament els viatgers que venen a l'Índia ho veuen com quelcom exòtic i interessant. Més contradiccions i incoherències en els nostres judicis. Anem sumant.
2 Comentaris:
Fa mooolts anys, quan vivia a l'Equador i hi estudiava secundària, començàvem la setmana cantant l'himne nacional, els dilluns a les 7 del matí, tots ben formadets al pati. La veritat és que ho trobava una xorrada (i tan d'hora!), però ara hi penso i em fa gràcia.
Costums d'aquí i d'allà...!
Massa vegades, quan sent els nens-joves parlant, sembla que visquin en un altra planeta. Potser estaria bé adoptar algun dels exemples que ens expliques.
Publica un comentari