21 d’oct. 2009

Aprenent Hindi

Cada tarda dedico 15 o 20 minuts a aprendre Hindi (o a intentar-ho). A Bangalore em vaig comprar un llibre que porta per títol Learn Hindi in 30 days through english. És d'aquesta classe de llibres que no funcionen en absolut, però crec que després de 4 vegades a l'Índia tinc el deure d'aprendre com a mínim una mica de Hindi.

Quan has d'aprendre un nou alfabet t'adones de la increible memòria i capacitat d'aprenentatge dels nens. Aprendre idiomes d'adult és molt diferent. De moment el meu objectiu es aprendre'm tot l'alfabet (lectura, escriptura i pronunciació): 13 vocals i 35 consonants, que després es combinen formant nous símbols, és a dir, que t'has aprendre infinitat de formes impossibles, recargolades, però molt maques, això sí que ho tenen.

De moment els meus avenços són ínfims. Em sento com un nent petit aprenent cal·ligrafia. Als nens de fet els fa molta gràcia aquesta nova afició meva, i cada dia em pregunten per quina lletra vaig i m'ajuden amb la pronunciació. Ells estudien Hindi des de segon fins a desè, és a dir 9 anys sencers i són perfectament conscients que no es pot aprendre en 30 dies.

El Hindi és la segona llengua més parlada del món (més de 600 milions de parlants), després del Mandarí. És una llengua indoària i tal com es defineix en la constitució de l'Índia, és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.

Es parla a tota l'Índia, però està més concentrat al nord que al sud. Així doncs per què estudiar el Hindi i no el Tamil, el Kannada o el Telugu (per dir-ne només alguns)? Doncs simplement sembla l'opció més lògica i la que et permet comunicar-te amb més gent al país. Sóc conscient que aquest mateix argument l'esgrimeixen alguns que venen a Catalunya i aprenen Espanyol en comptes de Català, i llavors em sembla malament. Sé que els casos són molt diferents i no es poden comparar per diferents raons, però això no treu que pugui ser incoherent en els meus judicis, ho sé, però viatjar m'obre de mires, i fa que me n'adoni.


6 comentaris:

najoana ha dit...

D'una manera o altra,dels nens sempre podem aprendre........Em sembla molt bé la teva iniciativa,donçs sempre és enriquidor coneixre noves llengües i com que et conec molt bé sé que si t'ho proposes,poc a poquet ho aconseguiràs. petons .

Asimetrich ha dit...

Fas molt bé. Sempre he pensat que aprendre l'idioma d'allà on vius és una mostra de respecte i gratitud. Pel que dius el Hindi ha de ser molt i molt difícil, però l'important és intentar-ho. Segur que allà saben apreciar el teu esforç!.

Dolors ha dit...

Paciència i constància, no????? potser tenen una cançó per apendre l'alfabet i et pot ajudar, almenys amb la pronunciació... ànims!!!

Petons desde l'Empordà

Edu ha dit...

Gràcies pels ànims! Farem el que podrem :P

Salut!

ka ha dit...

et recomeno,
Teach Yourself Hindi de Rupert Snell, ho trovaras a Bangalore, segur
i
L'Hindi Sans Peine, hauras d'ir a Franca

comencar es lent pero s'avanca rapid perque es molt facil

per llivres gratuits online:

http://www.pdf-search-engine.com/teach-yourself-hindi-pdf.html#

Edu ha dit...

Moltes gràcies Ka, sens dubte intentaré trobar el llibre de Rupert Snell!

I em miraré aquest material online!

Salut!