20 de set. 2009

Shanti vol dir pau

I pau és el que transmet Shanti Bhavan (casa de la pau). El retrobament ha estat molt maco. Abans d’anar-hi he passat per casa la Shanti J. a Bangalore (Shanti també és un nom de dona), que abans treballava a l’escola i ara està a la ciutat fent tasques de fundraising. M’ha estat explicant com van les coses, i els problemes que tenen de finançament. Mantenir una escola com Shanti Bhavan val molts diners, les infraestructures i el nivell educatiu no es mantenen soles, i en època de recessió les coses no són gens fàcils. A l’Índia costa molt que la gent amb diners col·labori. Els rics no donen ni una rúpia, no sé si es que creuen que en vides anterior s’han guanyat el que ara tenen, o és que simplement són egoistes. Allà normalment si algú col·labora amb projectes no lucratius pertany a la classe mitja, perquè saben bé el que és sortir de la pobresa.

Després d’aquesta visita he anat (m’han portat vaja) a Shanti Bhavan. He arribat a l’hora de dinar, així que he pogut veure tots els nens junts al menjador. Dic nens, però alguns ja són nois i noies ben grans, els de 12th grade (l’equivalent al meu COU o al segon de BAT actual) estan molt canviats i fan molt bona planta.

Les tardes de dissabte no hi ha classes, així que m’ha anat bé per descansar, posar-me al dia i començar a preparar els kits de robòtica educativa.

Demà diumenge venen a l’escola uns quants pares de visita (S.Bhavan és una residential school que en diuen aquí, els nens es queden a dormir-hi). Sempre és interessant conèixer les famílies dels alumnes. Ja us explicaré.

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Ara sí que has tornat a casa, eh? Ets com un torró avançat, hehe.. :-)

Parlant seriosament, ja és trist que gent amb calers no col·labori amb fundacions d'ajuda als pobres del seu país (tot i que de ben segur hi deu haver molta gent que sí ho faci). Els qui se n'estan, deuen viure en aquella bombolla opaca que no permet veure la realitat que t'envolta, i que molts cops pots ajudar a fer una mica més bonica amb petits gestos.

Com els teus, Edu.

Asimetrich ha dit...

Com diu en Ferran, es nota que estas "en tu salsa" jejeje. Suposo que ja aniràs explicant què tal va amb aquesta nova experiència de la robòtica i els nens, estic molt encuriosit amb el tema.
Una abraçada

Clidice ha dit...

shanti per a tu :) tenen raó, ara sembles a casa :)

Edu ha dit...

Bé, certament a l'Índia m'hi trobo mlt còmode, però casa meva segueix essent Girona :)

A l'Índia cada cop hi tinc més vincles, podríem deixar-ho com una segona casa.

Gràcies a tots per passar per aquí!

Salut!