9 de set. 2009

Innovació educativa i cooperació al desenvolupament a Shanti Bhavan

Fa uns mesos amb el meu director de tesi vam demanar un projecte en una convocatòria d’ajudes de l’Oficina de Cooperació de la Universitat de Girona, i ens ha estat concedit. És un projecte que es durà a terme a Shanti Bhavan, l’escola rural del Sud de l’Índia on vaig treballar de voluntari durant la meva primera estada al subcontinent indi.

El projecte parteix de la idea de que la creativitat pot funcionar com un bon motor del
Desenvolupament Humà. Amb aquesta convicció el projecte s’ha concebut com una experiència pilot que neix de la intersecció de dues àrees: Cooperació al Desenvolupament i Innovació Educativa.

En el món ràpidament canviant d’avui en dia cada cop és més evident que l’èxit no està només basat en què sabem o quant sabem, sinó en la nostra habilitat per pensar i actuar de manera creativa. Malauradament els models d’aprenentatge tradicionals de les escoles no solen estar enfocats a desenvolupar el pensament creatiu. Aquest problema s’accentua encara més en els països en vies de desenvolupament, on la creativitat ben utilitzada podria convertir-se en una eina fonamental per reduir la pobresa i en un motor important pel desenvolupament humà sostenible. Tenint en compte l’actual context de desigualtats creixents, la creativitat i la innovació s’han convertit en unes condicions necessàries i imprescindibles per a la generació de futur en els països en vies de desenvolupament.


El projecte que es durà a terme a
Shanti Bhavan està inspirat en la teoria del Construccionisme, i consistirà en uns tallers on a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (concretament treballant la Robòtica Educativa i la Intel·ligència Artificial) s’estimularà la creativitat i l’esperit crític dels nens, mentre que simultàniament i a través del joc i l’exploració s’estarà fent un reforç no-formal de les assignatures que porten més problemes a l’Índia rural (matemàtiques, física, informàtica). L’objectiu a llarg termini és que aquests nens esdevinguin agents del canvi, creatius i innovadors, de les seves pròpies comunitats, i que compromesos amb la seva realitat social, siguin capaços de proposar noves alternatives per millorar la seva qualitat de vida, i engeguin projectes per crear riquesa en els diferents àmbits socials. Com és evident per la naturalesa del projecte, aquest també té un fort component de lluita contra la Fractura Digital que es viu en aquelles comunitats.

Naturalment el projecte buscarà la sostenibilitat i la continuïtat, i a part de treballar amb els nens, també es capacitaran professors perquè puguin continuar el treball iniciat.


Parlar de Robòtica i Intel·ligència artificial en entorns rurals de països del Sud pot semblar un contrasentit en una primera impressió. Però en l’elecció d’aquestes tecnologies per al nostre projecte, precisament s’ha tingut en compte el concepte de tecnologia apropiada, que és aquella que es transfereix tenint en consideració els recursos locals i prioritzant les necessitats més importants de la població beneficiada.


La robòtica educativa és una bona solució per projectes educatius d’àrees rurals de països en vies de desenvolupament per les següents raons:


• Una important raó per ensenyar robòtica en àrees tecnològicament desfavorides és la seva naturalesa multi-disciplinar. Al mateix temps que s’estimula la creativitat dels nens per resoldre problemes complexos treballant en grup, també s’està fent un reforç no formal de matèries com informàtica, matemàtiques o física, assignatures molt tècniques i que precisament són les que porten més problemes a les escoles rurals d’aquests països.


• Una altra raó important i molt senzilla és que els robots generalment funcionen amb bateries, de manera que es poden seguir fent servir durant els llargs i habituals talls de llum que hi ha en aquestes àrees. En canvi els ordinadors de sobretaula queden totalment inútils durant aquestes llargues estones.


• Tenint en compte l’escassetat de recursos de les escoles rurals (ja siguin públiques o dirigides per organitzacions no-lucratives), surt més econòmica i permet realitzar més dinàmiques de treball en grup, la utilització per exemple de quatre ordinadors i un parell de robots, que no tenir una aula amb deu ordinadors on els nens igualment han d’anar fent torns per fer-los servir.


• Els kits de robòtica educativa d’avui en dia (com el
Lego-Mindstorms) són més econòmics que temps enrera i no requereixen coneixements gaire avançats ni d’informàtica ni d’electrònica. Això fa que siguin una alternativa molt interessant als ordinadors (sobretot si per qüestions de recursos no es pot disposar d’un ordinador per cada alumne a les aules).

En propers posts, aniré explicant amb més detall el projecte, els seus objectius, fonaments, metodologia a seguir, etc.


4 comentaris:

francesc ha dit...

buuuuffff!!!que interessant!!! moltes felicitats i endavant amb el projecte!!

Ja m'hi apuntava :)

Sonia y Juan ha dit...

Felicitats Eduard.

Aquest any, si no hi ha res nou, ens matricularem al Postgrau de Cooperació Internacional que es desenvolupa a l'Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Et tindrem molt en compte i segur que et demanem ajuda.

Algun dia haurem de quedar per tal que ens expliquis aquesta aventura que has engegat a Shanti Bhavan.

Salutacions des de Tarragona.

Asimetrich ha dit...

Moltes felicitats. El projecte és impressionant, fruit de la creativitat, segur. Espero que vagi sobre rodes, que es puguin beneficiar i que l'exprimiu al màxim.

Edu ha dit...

Francesc, gràcies! A veure que tal surt l'experiència. Ja us aniré explicant a través del blog.

Sonia i Juan, gràcies, a veure que tal el postgrau, ja m'explicareu. Podeu consultar-me el que volgueu. Això de quedar ho haurem de fer a la tornada, a partir del gener :)

Asimetrich, gràcies! Ja us mantindré informats.