18 d’ag. 2009

La maledicció de ser nena (V)

Aquests posts malauradament ja s’han convertit en una sèrie dins del blog (veure I, II, III, IV). Aquest cop però, és per comentar una bona notícia. Llegeixo al blog d’Aasara que per primer cop a Nova Delhi hi han hagut més naixements de nenes que de nens.

Com ja he comentat altres vegades, els infanticidis i feticidis de nenes encara són habituals en moltes parts de l’Índia. Les raons són tan complexes com antigues, i estan lligades a l'extrema pobresa, a prejudicis, i a tradicions milenàries, com per exemple la dot que han de pagar les famílies quan una filla es casa, fet que a vegades pot provocar la ruina de famílies que ja tinguin altres nenes. A l’Índia tenir una nena implica gastar durants anys uns diners per a una persona que quan es casi marxarà de casa i formarà part d’una altra família, la del marit.


El Govern per intentar solucionar el problema, va prohibir les proves per determinar el sexe del fetus, i diversos col·lectius mèdics han llançat campanyes per conscienciar els seus col·legues per tal que no col·laborin en els avortaments. Moltes ONGs també van fer campanyes per lluitar pels drets de les dones, i finalment sembla que es comencen a percebre algunes millores, com la citada de Nova Delhi, on fins ara sempre naixien més nens que nenes.


La dot, abolida oficialment des del 1961, segueix essent una pràctica molt extesa i no només provoca que algunes famílies no vulguin tenir nenes, sinó que sovint genera problemes que acaben amb violència cap a la dona. Es calcula que 7.000 dones a l’Índia són assasinades per les seves famílies anualment, a causa de lleis no escrites en disputes per les dots. Això normalment és degut a l’incompliment del pagament de la dot.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

Què gros el tema de la dot. El que no entenc... menys mal que està abolida però, ¿està penada per la llei? ¿Es pot acusar una persona (o una parella) per demanar o acceptar la dot pel casament d'un fill?

Que a aquestes alçades encara s'hagi de parlar de "dots" és surrealista.

Asimetrich ha dit...

Tot plegat, situacions d'aquest tipus són difícils de digerir. A què es deu aquest arrelament de la dot? Sí que deu ser una tradició i formar part de la cultura, però es tracta d'un pes i un preu enorme el que ha de suportar aquella societat per mantindre aquestes costums. Normalment les tradicions que molesten tant s'acaben perdent, però aquesta persisteix. Crec que el meu cap d'occidental no està preparat per entendre-ho :-O

Jesús M. Tibau ha dit...

si us plau, quan deixarem de parlar d'homes i dones, i ens fixarem en les persones?
És realment terrible i frustrant que encara passin coses així.

Edu ha dit...

Ferran, doncs no sé si està penada, probablement sí perquè està prohibida, però és una pràctica molt generalitzada i suposo que molt difícil de perseguir. Et diria que és un problema d'educació, però les classes acomodades segueixen fent servir dots i matrimonis concertats. Són pràctiques arreladíssimes.

Asimetrich, la gent més humil no ho veu com una activitat perjudicial, per ells és simplement una tradició que sempre s'ha seguit i ni s'han plantejat canviar-la. És com el sistema de castes, que tot i estar abolit segueix marcant el camí que han de seguir milions de persones.

Sí que és frustrant Jesús, els canvis van molt poc a poc allà. Les pràctiques discriminatòries cap a la dona al subcontinent indi segueixen essent habituals, per exemple l'exclusió de les viudes per citar-ne un altre. Però també és cert que a les grans ciutats (Delhi, Bombay, Bangalore...) segurament comencen a veure's canvis, falta que aquests s'extenguin a l'Índia rural, on hi ha el gruix de la població (70%).

Déjà vie ha dit...

ara fara uns 4 anys q vaig ser a la india i m'acabes d fer recordar alguna d tantes reflexions q em vaig fer en aquell periode, quan era allà. Gracies. :)

Edu ha dit...

De res Dèjà Vie, espero que disfrutessis aquell viatge a l'Índia. Salut i benvinguda al blog!