27 d’ag. 2009

La cooperació pervertida

Fa unes setmanes vaig llegir un article d’opinió a El Punt que em vaig quedar amb ganes de comentar. Era un article de Jaume Soler, i portava per títol “La cooperació al desenvolupament, una estafa”.

L’article parla del sentit de la cooperació al desenvolupament, de com va nèixer, de l’actual integració institucional d’aquesta, i de com s’ha anat assumint políticament. La veritat és que avui en dia la cooperació està en gran part supeditada als interessos d’estat, i l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) s’ha convertit en un element més de la política comercial dels països del Nord i per tant, tal com assenyala en Jaume Soler, de colonització directa dels països del Sud. De manera que, en aquest món al revés, em arribat a un punt en que certes pràctiques de la cooperació al desenvolupament tenen un rol important dins les noves formes d’explotació i control dels països empobrits.


Els editors d’
El Punt van destacar dues frases de l’article que val la pena recordar: Cal superar la trampa del sistema que ha integrat la cooperació per pervertir-la i s’ha de passar a l’acció solidària; L’autèntica solidaritat s’ha de defensar amb valentia i amb entusiasme, però amb una mica més d’intel·ligència i eficiència política.

Us animo a que, si hi esteu interessats, el
llegiu sencer.

Personalment, al llegir-lo em va fer pensar en un article de David Llistar que parlava de l’anticooperació Nord-Sud, i que ja vaig
comentar en aquest blog fa temps. Aquell article presentava la noció d'anticooperació Nord-Sud i apuntava alguns dels seus principals mecanismes. Partia de tres hipòtesis que val la pena recordar:

1.- Que la majoria de contextes en els que viuen els habitants del Sud Global depenen, en gran mesura i en grau creixent, de decisions i actituds d'habitants del Nord Global.


2.- Que el que anomenem ajuda Nord-Sud (o "cooperació al desenvolupament") és una contribució positiva molt menor que les contribucions negatives que rep el Sud Global des del Nord Global (crèdits condicionats, venta d'armes, control migratori, paraïsos financers, acords comercials, etc.).


3.- Que la majoria d'aquestes contribucions negatives es produeixen com a conseqüència de la lògica d'empreses i Estats que volen crèixer i assegurar-se recursos i mercats.


PD: La il·lustració és d’
Eneko.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

És important que ens deixem d'hipocresies d'allò políticament correcte i es parli obertament i correcta d'aquests temes. Hi ha molta labor encomiable i molta part fosca, crec que les ONG serioses han de ser les primeres en denunciar les falsedats i obrir la caixa dels trons. Gràcies pels enllaços.

Asimetrich ha dit...

Osti quin panorama. A mi l'expressió "eficiència política" em sona a "foscor lluminosa", és a dir, quelcom pràcticament impossible.

El missatge de l'article, més enllà del cooperativisme, el trobo aplicable fins i tot a la nostra societat, per exemple quan diu "Vam errar el tret i ens vam quedar lluitant contra la pobresa quan el que calia era lluitar contra la riquesa!".

Estic amb la Clidice quan diu que els primers a reaccionar haurien de ser les ONG. Si és així de greu, cal una reacció ja, no vull contribuir al colonialisme mentre penso que estic col·laborant amb gent que fa una bona tasca pel desenvolupament.

Magnífic post!

Anònim ha dit...

Crec que seria mes útil el poder veure el que passa des de la pressuposició que el que passa es el correcta i aleshores podríem preguntar-nos quina raó hi ha xque a alguns llocs hi hagi abundància d'unes coses i manca d'altra etc.
Ens es molt fàcil considerar als altres (empreses, estats, veïns, nord-sud) els responsables dels desastres, en lloc de veure la nostra pròpia.
Em sembla útil poder veure a fora les misèries que no podem reconèixer en nosaltres mateixos.

zel ha dit...

Abans de llegir els articles, i tot i que valoro en gran manera els comportaments solidaris,fa temps que penso que les ONG'S fan un paper que haurien d'assumir els estats, no pot ser que s'abandoni tota la més urgent i importants tasca social en favor de qui més ho necessita, i la societat es refii de que "ja hi ha bona gent que treballa". Mostrem una cara hipòcrita d'un model social de país sense misericòrdia, ni empatia, ni respecte ni..res, vaja. Vaig a llegir!

Edu ha dit...

De res Clídice, sens dubte que hi ha ONGs amb una labor fosca que cal denunciar, això passa a tots els sectors, i segur que les ONGs no són una excepció. En tot cas, l'apunt anava més encarat cap al sentit de la cooperació al desenvolupament en general i a les pràctiques de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), que és la que prové d'agències oficials i governs, i que en alguns casos consisteix en ajuda lligada o vinculada a interessos comercials propis.

Asimetrich, estic d'acord, "eficiència política" és un concepte difícil de percebre avui en dia. Els diners que tu donis a la teva ONG de confiança no tenen perquè contribuir al "colonialisme" de països del Sud, jo sóc un gran defensor de les ONGs, cal conèixer bé l'organització i les seves pràctiques. Els diners que dóna l'Estat en nom teu, ja són una altra història, i a vegades si que recauen en activitats que més que desenvolupament, acaben generant dependència.

Anònim, em resulta difícil presuposar que el que hi ha és el correcte. Em sembla evident que no és així, simplement per una qüestió de justícia social, i precisament per això cal buscar les causes i possibles solucions.

Zel, els Estats fan poc i sovint ho fan malament. Hi ha estadístiques que diuen que només el 40% de l'ajuda contra la pobresa és real, la resta es perd en interessos comercials, despeses administratives i descoordinació.