Aug 9, 2009

Escolarització a l'Índia

Fa uns dies al blog d’AASARA van publicar un article sobre la històrica llei per escolaritzar els nens de l’Índia. Ja havia llegit la notícia anteriorment en altres mitjans, i crec que val la pena dedicar-hi unes línies.

La llei diu bàsicament que l’estat haurà de garantir l’educació gratuïta i obligatòria a tots els nens d’entre els 6 i els 14 anys. Fins aquí, em sembla que tots estarem d’acord en que és un gran pas, especialment perquè l’Índia és un país amb 70 milions de nens que no van a l’escola.


El problema, o més ben dit les incògnites, són com carai ho farà l’estat per fer complir la llei. Els que hem estat a l’Índia i hem visitat escoles públiques i privades tant a les ciutats com en zones rurals, crec que coincidirem en contenir l’eufòria fins que no comencem a veure accions concretes. Ara per ara, en un país de 1100 milions d’habitants que dedica el 3% del PIB a l’educació, tot el que planteja aquesta llei sembla força difícil d’aconseguir.


De fet, ningú sap com l’estat indi farà front a les immenses inversions que implicarà complir aquesta llei. S’han fet promeses d’obrir més escoles públiques, de fer escoles per a nens amb necessitats especials, i segons sembla també s’obligarà als col·legis privats a reservar el 25% de les places per a nens pobres.


Un punt fosc, és que enlloc es parla de millorar la qualitat de l’educació pública, que a l’Índia està a anys llum de l’educació privada. Ja es poden anar construint noves escoles, que si no s’augmenten els recursos i es milloren les infraestructures de les existents, l’educació pública seguirà funcionant en condicions molt precàries, sobretot a l’Índia rural i als slums de les grans ciutats.


Ja veurem com evoluciona el tema, però en tot cas i sigui com sigui, el fet que l’Índia es plantegi aquests reptes ja és per si sol una bona notícia.



3 Comentaris:

Ferran said...

Ja sé que és repetir-se sobre un mateix eix, però és que trobo brutal que un país com l'Índia inverteixi tantes energies... i diners!, en augmentar el seu "parc" de coets nuclears, per fer la punyeta al Pakistan (un altre país on milions moren de gana). Mentrestant, com tu ens expliques (jo desconeixia la dada), 70 milions de nanos (70 milions!!) sense escolarització.

Són les incongruències de la nostra espècie que, a molts, ens fan venir mal de cap... i de cor.

Asimetrich said...

Noi, quins números! fan esgarrifar. Suposo que a tot arreu on l'escolarització és obligatòria com al nostre país s'ha començat d'un punt 0, i poc a poc s'ha anat aconseguint. Deu ser qüestió de posar-s'hi. És clar que a un país amb tanta població ha de ser més difícil. En qualsevol cas, que ho vulguin intentar ja és encoratjador, a veure com els surt la cosa.

Edu said...

És veritat Ferran, ja és trist i desencoratjador que qualsevol país és gasti diners en armament nuclear, però que ho facin països com l'Índia o el Pakistan, amb les necessitats que tenen, encara més.

Asimetrich, els números a l'Índia sempre són una bogeria! Com bé dius és un punt de partida, veurem com va evolucionant.

Salut!