Aug 13, 2009

Árbol adentro

Vaig quedar encantat amb El mono gramático, així que vaig tornar a Octavio Paz amb moltes ganes, i no m’ha defraudat. Árbol adentro (Seix Barral, 1987) és un llibre de poemes que si no vaig errat va ser l’última obra poètica que va publicar en vida.

És un llibre de maduresa, d’un poeta molt gran. Està dividit en cinc parts, i conté poemes molt diversos. Com a curiositat us diré que entre el variat recull, hi ha poemes dedicats a pintors que ens són força propers, com
Joan Miró o Antoni Tàpies.

L’he llegit a la platja gairebé en la seva totalitat, interromput de tant en tant per alguna pilota de voleibol mal dirigida. Són els petits problemes de llegir a la platja.


Us deixo dos poemes, el primer pertany a la primera part del llibre i ja l’havia comentat en
aquest post; el segon pertany a la cinquena part i es titula igual que el llibre.

Hermandad (Homenaje a Claudio Ptolomeo)

Soy hombre: duro poco

y es enorme la noche.

Pero miro hacia arriba:

las estrellas escriben.

Sin entender comprendo:

también soy escritura

y en este mismo instante

alguien me deletrea.


Árbol adentro


Creció en mi frente un árbol.

Creció hacia adentro.

Sus raíces son venas,

nervios son sus ramas,

sus confusos follajes pensamientos.

Tus miradas lo encienden

y sus frutos de sombras

son naranjas de sangre,

son granadas de lumbre.

Amanece

en la noche del cuerpo.

Allá adentro, en mi frente,

el árbol habla.

Acércate, ¿lo oyes?


Octavio Paz
(Árbol adentro, 1987).

2 Comentaris:

zel said...

Home, eduard, si és un dels grans, segons jo ho veig, si més no, a mi m'agrada. A disfrutar de els bones lletres. Petons!

francesc said...

molt xulo! gràcies per la recomanació :)