10 de jul. 2009

Tortugues, termites i embussos de trànsit

He estat llegint Tortugas, termitas y atascos de tráfico de Mitchel Resnick (Gedisa, 2001). El llibre es subtitula Exploraciones sobre micromundos masivamente paralelos, i precisament d’això tracta. Per si això us sona a xinès, us diré que Resnick (deixeble de Seymour Papert, de qui ja he comentat el llibre Mindstorms) descriu la seva feina d’intentar dissenyar eines computacionals innovadores per ajudar a adults i nens a explorar sistemes descentralitzats.

En el llibre, quan parla de sistemes descentralitzats, es refereix a sistemes com per exemple una colònia de termites, on sense cap mena de coordinació ni organització centralitzada, emergeixen comportaments i patrons veritablement sorprenents. Altres exemples són els embussos de trànsit, els sistemes immunitaris, o el mateix cervell.


És un llibre que requereix certs coneixements d’informàtica, perquè conté alguns petits algoritmes. Però no cal ser un programador expert ni molt menys. De fet és a nivell de divulgació.


Resnick, que treballa al
MIT, pretén que les eines que ell dissenya ens ajudin a anar més enllà dels esquemes centralitzats que normalment utilitzem per intentar resoldre problemes.

És curiosa la paradoxa sobre les reaccions de les persones amb els sistemes descentralitzats. Per un costat ens sentim intrigats i inspirats per aquests sistemes. Sistemes organitzats sense un organitzador, coordinats sense un coordinador ens resulten fascinants. Qui no s’ha quedat mai mirant una estona com treballa una colònia de formigues?


Però per l’altre costat tenim la concepció centralitzadora. Quan veiem patrons suposem que han estat creats de manera centralitzada, i quan intentem dissenyar-los partim dels mateixos supòsits. Quan veiem una bandada d’ocells pensem equivocadament que hi ha un líder al qual els altres segueixen, o quan observem la colònia de formigues pensem també erròniament que la reina els dóna ordres a les altres.


Un llibre molt interessant, sobretot si us interessen temes com l’emergència, els sistemes complexes, la teoria de sistemes, la intel·ligència artificial, el construccionisme, etc.


s3xepkbumr

2 comentaris:

Asimetrich ha dit...

És ben curiós el que expliques, com fem ús de la causalitat per suposar jerarquies on no hi són. Deu estar basat en la nostra natura de mamífers, on sempre es busca un "líder de la manada" (?).

Edu ha dit...

Doncs no hi havia pensat, però certament pot tenir-hi a veure.

Jo crec que si tenim tendència a pensar en sistemes centralitzats és perquè ens concebim a nosaltres mateixos com a tals. Tots experimentem la vida com un únic flux de consciència, imaginem la ment com un "jo". Però en l'àmbit científic la idea d'una ment unificada i centralitzada fa dècades que s'ha anat deixant enrera.