13 de jul. 2009

Pensament nº35: estar sobre tota cosa com si fos el cel d’ella

Ara que estic llegint la traducció catalana de Terricabras de l’Ecce Homo de Nietzsche, m’ha vingut bé citar aquest petit fragment de la seva obra més coneguda, Així parlà Zarathustra. Són uns versos que per cert vam comentar l’últim dia del curs de no-dualitat asiàtica centrat en la figura de Nâgârjuna.

Més jo sóc un beneïdor, un que diu sí: i duc mon sí beneïdor per
damunt de tots els abismes.

He lluitat molt de temps i m’he tornat lluitador per tenir un dia

les mans lliures per a la benedicció.

Heu’s aquí ma benedicció: estar sobre tota cosa com si fos el

cel d’ella, el seu sostre esfèric, sa campana atzurada, la seva

seguretat eterna. I beneït sigui el que així beneeixi!

Perquè totes les coses són batejades en els confins de l’eternitat i

més enllà del bé i del mal...


Friedrich Nietzsche, “Així parlà Zarathustra” en versió de Joan Maragall.
La ressenya de l'Ecce Homo, properament.