19 de juny 2009

Vicenç Ferrer. In Memoriam


Actualització: Només amplio la informació d'abans dient-vos que aquesta nit a TV3 faran una programació especial dedicada a Vicenç Ferrer. Arran de la mort del cooperant català a l'Índia, TV3 reemet l'interessant entrevista que Núria Solé li va fer en el programa "(S)avis". I, tot seguit, el documental "Invisibles", que ofereix una mirada sobre les accions de les ONG a diferents punts del món de la mà dels directors Isabel Coixet, Mariano Barroso, Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa, i Wim Wenders.
Aquesta matinada ha mort
Vicenç Ferrer a Anantapur, envoltat de la seva família. Aquest matí a les 9 el meu blog ja tenia deu vegades més visites que l’habitual, la gran majoria provinents de la cerca “Vicenç Ferrer” al Google. I la pàgina web de la Fundació Vicenç Ferrer s’ha col·lapsat de l’allau de visites i a estones no funciona.

Quan hi pogueu
entrar, veureu que han creat una secció especial amb un missatge de l’Anna, en Moncho, en Jordi i la resta de la família, on també es poden deixar notes de condol. Es pot llegir la biografia d’en Vicenç, veure fotos dels seus inicis i mirar un vídeo.

Personalment, vaig conèixer
Vicenç Ferrer el 6 de gener del 2006. És una data difícil d’oblidar. Vaig entrar al seu despatx del campus d’Anantapur i em va espetar un «Tu qui ets? I què fas a la vida?». Era la seva manera de sorprendre a la gent, de cop et llançava una pregunta que et deixava totalment tallat, i immediatament es posava a riure amb ganes. Amb un riure d’aquests que s’encomana.

La seva feina a Anantapur és quelcom impressionant. Si mai teniu l’oportunitat de viatjar al sud de l’Índia, us recomano molt anar a veure-ho amb els vostres propis ulls. En aquest blog he parlat molts cops d’ell, però segurament l’entrada més completa és
la que va obrir la secció “persones clau”.

Acabo amb unes quantes cites de pensaments indis al voltant de la mort.

Com un mar, entorn de l’assolellada illa de la vida, la mort canta nit i dia la seva cançó sense fi.

Rabindranath Tagore

La tristesa de la separació i de la mort és el més gran dels enganys.

Mahatma Gandhi

Jo no sóc el meu cos; sóc més. Jo no sóc la meva parla, els meus òrgans, l’oïda, l’olfacte; això no sóc jo. La ment que pensa, tampoc sóc jo. Si res d’això sóc, llavors, qui sóc? La consciència que roman, això sóc.

Ramana Maharshi

Per al que neix la mort és segura
i per al que mor segur és el nèixer per això davant l’inevitable no ajuda lamentar-se sobre el que sempre ha estat
Bhagavad Gita

[…] no hi ha ignorància ni extinció de la ignorància, i així successivament fins que arribem al fet que: no hi ha decadència ni mort ni extinció de la decadència ni de la mort. No hi ha sofriment ni causes del sofriment ni camí ni etapes. No hi ha facultat de conèixer ni objectius ni no-objectius […]

Sūtra del cor

La consciència (vipashcit) mai no neix ni mai no mort.
No ve de cap altre ésser, ni cap ésser en surt. No nascuda, eterna, constant, primordial. No mor quan mor el cos.
Katha Upanishad

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Unes cites precioses. Estic trista.

Asimetrich ha dit...

un dia trist. Ens deixa un gran home.

Cristina ha dit...

Va ser un gran home i la seva ànima seguirà amb tots nosaltres per seguir repartint la seva bondat i la seva humanitat.
Les bones persones sempre marxen massa aviat...

zel ha dit...

Gràcies, Eduard pels links, però realment estan col.lapsats, jo tot el dia que intento deixar un missatge i no hi ha manera. Ets una persona privilegiada, l'has conegut...i es nota la seva empremta. Petons. Una pèrdua infinita pels humans.

Anna ha dit...

Ha marxat de la mateixa manera que va viure: sense escarafalls, discretament, envoltat dels qui l'estimen i als qui estimava. No fa gaire en parlavem d'ell en un comentari a un post, recordes? Espero que el seu pas per aquest món hagi deixat prou petja perquè tots ens sentim una mica més compromesos per fer un món millor.

Gràcies per aquesta entrada i per l'emotivitat que transmet.

Ferran ha dit...

Sembla mentida com havent-hi gent com Ferrer, i tanta altra que du a terme tasques impresionants per ajudar milions de persones desfavorides, els titulars dels mitjans continuen sent sobre corruptel·les polítiques i econòmiques, sobre guerres, odi i intolerància...
Gent com Ferrer són la prova evident que la humanitat té un llarg camí per recórrer, i que hi ha persones disposades a fer que aquest camí sigui molt més maco del que sembla.

Les cites m'han encantat.

Edu ha dit...

Ara ens queda el seu llegat.

El miracle d'Anantapur tirarà endavant de la mà del fantàstic equip que ha reunit en tots aquests anys.

Encara queda molt camí per com ell deia, tranformar la Societat en Humanitat.

surya ha dit...

Tinc un buit,
m'imagino que tots el tenim.

El Vicenç ens diria que no paréssim a plorar-lo, que el temps de l'acció és valuós i no l'hem de malgastar.

Ell no hi serà físicament però les seves petjades són per tot arreu.