Ubik

He acabat Ubik (La Factoría de Ideas, 2009) de Philip K. Dick, un clàssic de la literatura contemporània. Per molts és la millor novel·la de Dick, però jo no m’atreveixo a afirmar-ho perquè ni he llegit gaires llibres de l’autor, ni sóc cap apassionat de la ciència ficció.

De fet diuen que Dick és l’escriptor de ciència ficció més apreciat pels lectors a qui no els sol agradar la ciència ficció.

A mi Ubik m’ha agradat, és divertida, sarcàstica i plena de plantejaments metafísics. Dick dibuixa un futur (està ambientada en el llavors encara llunyà 1992) ple de telèpates i persones amb capacitats psíquiques que les empreses utilitzen pel seu profit. Un futur on els morts es mantenen congelats en estat de semi-vida, des del que poden donar consells als vius fins que moren del tot. La novel·la planteja múltiples realitats una dins de l’altra, i els protagonistes estan perduts sense saber que és real i què no ho és, de fet ni tan sols saben si estan vius o ja estan morts.

Us la recomano per passar una estona entretinguts, amb una novel·la molt diferent de qualsevol altre que he llegit.

És curiós com a vegades és menysté una mica el gènere de la ciència ficció. Molta gent considera que són obres només per adolescents, però hi ha una ciència ficció molt sèria, i no cal anar a les grans obres com 1984 o Un món feliç que evidentment fan profundes reflexions sobre l’esdevenir humà. A Catalunya per cert, el gran best-seller de la nostra literatura contemporània és el Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo, un clàssic de la ciència ficció.