8 de juny 2009

Europa (em) decepciona

Després d’una campanya per oblidar, i d’una participació ridícula, arriben els (esperats) lamentables resultats.

Crec que no descobriré res de nou a ningú que llegeixi aquest blog, si dic que a part de
ser esquerrà, també sóc d’esquerres (que no d’Esquerra, a ningú més li molesta l’apropiació d’aquesta paraula per part d’ERC?), així que el fet que Europa encara giri més a la dreta és quelcom que em preocupa i bastant.

També em preocupa que algunes persones ―ahir vaig parlar amb vàries―, creguin que no anar a votar és un càstig als partits (o als polítics); “
Abstenció Activa” són dues paraules que per mi no tenen sentit de costat, passa el mateix amb “Intel·ligència Militar” per posar un exemple. El problema d’aquesta suposada abstenció activa és que queda dil·luïda dins de l’immens menfotisme i la desídia de la resta, i per tant mai comptarà per res. Si algú vol exercir vots crítics o de càstig, hi ha l’opció del vot en blanc (he llegit a algun mitjà que s’ha multiplicat per cinc!); també hi ha l’opció del vot nul, que permet ser creatiu i sorprendre els/les pobres vocals de la mesa; i finalment, l’opció de votar a partits minoritaris (que n’hi ha de tots colors) i enriquir una mica el panorama electoral.

7 comentaris:

Ismael Peña-López ha dit...

Menys en ser esquerrà ;) coincideixo absolutament en tot el que acabes de dir.

Per bé... i per mal, és clar :(

Ferran ha dit...

No és cap secret si et dic que, com l'Ismael, jo també coincideixo amb la teva anàlisi (per cert, merci pel link).

Aquest passotisme de tanta gent és terrible, però el lamentable paper de molts, moltíssims polítics i també dels mitjans... vaja tela.

David ha dit...

El vot en blanc va arribar a ser gairebé del 3%,el que representa una xifra anormalment alta, però similar en nombre de votants a la de les eleccions dels darrers anys. Que 60.000 persones vagin expressament al col·legi electoral per votar en blanc... dóna per a moltes reflexions.

elur ha dit...

Esquerrana i d'esquerres i decebuda com tu.
El que jo penso és que la gran diferència entre l'esquerra i la dreta és que aquests últims sempre van a votar.

Per cert, encara busco el dàlmata! deu ser que a aquesta hora tinc el cervell mig adormit encara?

És un plaer llegir el teu bloc.

Asimetrich ha dit...

Em sumo a la teva decepció. Sobre el passotisme, puc entendre'l des de la vessant "reivindicativa". Si ens preguntem Quants polítics han esmentat l'augment dels vots en blanc en els seus anàlisis electorals?. Veurem que han estat pocs, em sembla. Els primers "passotes" són els mateixos polítics. En canvi, si hi ha un augment de l'abstenció es comenta, tots ho lamenten i fins i tot diuen que cal fer alguna cosa (tot i que mai ho fan). Avui en dia sembla que l'abstencionisme té més força que cap altra forma de vot.

Edu ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris.

Certament també cal estirar les orelles als polítics i als mitjans, com has fet molt bé al teu blog Ferran! Lamentable el seu paper.

El vot en blanc hauria de provocar profundes reflexions, però la veritat és que se'n parla ben poc...

Elur, paciència amb el dàlmata :) Gràcies per passar pel blog!

Salut!

Anònim ha dit...

La única cosa que realment preocupa als polítics es que es mantingui el sistema que els sosté i els “manté”.... no oblidem que viuen d’això..... i força bé.
Si no mes anés a votar un 5 o un 7% dels electors segur que es replantejarien coses que amb un 40 o un 50% de participació mai es qüestionaran....
Segurament amb el temps la participació encara anirà baixant cada vegada més, ja que tots intenten dir el mateix i el seu nul interès en els ciutadans queda palès als nivells de participació