11 de maig 2009

Rellegint el Tao

Em quedava pendent la ressenya del Tao Te King. La majoria ja el coneixereu perquè és un text molt famós, atribuït a Lao Tse.

És un llibre petit que es pot trobar fàcilment online. Jo ja l’havia llegit fa temps i ara hi he tornat, amb una edició en català de la col·lecció
Els petits llibres de la saviesa (J.J. de Olañeta Ed., 1997). La traducció al català, a partir de la versió anglesa, va a càrrec d’Esteve Serra. Si no recordo malament hi ha alguna traducció directament del xinès al català a Proa.

El llibre és el més important del
pensament Taoista, i ha tingut una gran influència en la filosofia i religió xinesa. El títol del llibre es podria traduir com “El llibre del Camí i la seva Virtut”, però això és força qüestionat ja que les primeres versions es van escriure en xinès clàssic, on cada caràcter pot tenir un munt de significats diferents. Això fa que hi ha hagi traduccions completament diferents.

El text, de 81 capítols d’una sola pàgina, descriu una força anomenada
Tao, que és l’ordre del món. Una força de contradicció que representa totes les coses de l’Univers. El llibre intenta transmetre la idea del Tao, de com haurien d’obrar els homes savis, i també conté consells per els governants.

És un llibre enigmàtic, senzill i ràpid de llegir, però extremadament complicat d’entendre. Val la pena llegir-lo, ni que sigui per intentar albirar una miqueta de l’essència de la saviesa oriental.


La figura de
Lao Tse (“vell mestre”) per suposat està envoltada de mites i llegendes. Sembla ser que va viure al segle IV a.C, i que era contemporani de Confuci (hi ha qui diu que es van arribar a conèixer i tot). El Buda històric també és de la mateixa època. Curiós que en poquets anys de diferència l’Àsia generés a tres dels fundadors de les principals religions orientals. A Occident per la seva banda, Èsquil, Pitàgores o Sòfocles també feien de les seves…

2 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Jo tinc l'edició catalana de Proa, feta en coedició amb l'UAB i l'UB. I la traducció correcte actual del títol és "Daodejing" i el nom de l'autor Laozi. Segons els traductors aquest sistema de transcripció, anomenat hanyu pinyin i promogut per la Xina, és el més acceptat. Ara serien el Dao i el De. Això diuen ells :-)

Edu ha dit...

Segur que és una edició molt més completa. La meva és molt bàsica, però ideal per dur de viatge.

Això del Dao ja ho sabia, però després de tants anys de dir-li Tao és difícil canviar :)

Salut!