13 de maig 2009

Kim. Rudyard Kipling

Kim (Vicens Vives, 2007) està considerada l’obra mestra de Kipling (1865-1936) en narrativa. És una barreja de novel·la picaresca, d’espionatge, costumbrista, d’aventures i d’aprenentatge, ambientada al Nord de l’Índia a finals del segle XIX.

La novel·la narra la història de Kim, l’amic de tot el món, un nen del carrer orfe d’origen irlandès que viu del pillatge a Lahore, on coneix un lama tibetà i emprèn un viatge amb ell a través de l’Índia per buscar un riu sagrat. Durant el viatge Kim també es veurà immers en El Gran Joc d’espionatge que Anglaterra i Rússia mantenien a l’Àsia Central després de la Segona Guerra d’Afganistan.


Kipling va publicar aquesta novel·la el 1901, amb només trenta-sis anys. La va escriure ràpidament i gairebé sense documentar-se, fet que és sorprenent per la quantitat de detalls geogràfics i socio-culturals de l’Índia que l’autor va incorporar. Sens dubte es nota que Kipling va nèixer a l’Índia i hi va passar l’infància. Gràcies a la seva prodigiosa memòria i a la fantasia va escriure una gran novel·la.


Tot i que Kipling no va mostrar mai una identificació plena amb el procés de dominació i colonització britànic, a la novel·la sí que s’hi percep certa actitut paternalista i una visió tranquilitzadora del procés colonial, on els britànics eren els que aportaven lleis i ordre a una societat absolutament caòtica. S’ha d’entendre però que la novel·la va ser escrita en plena època victoriana.


Aquesta edició de Vicens Vives (de la col·lecció Aula de Literatura) és impecable, paper de bona qualitat, il·lustracions, una extensa introducció, notes aclaratòries i fins i tot una part final de propostes de treball que analitzen el llibre des de diferents perspectives: Literatura, Llengua, Història, Sociologia, Budisme, etc. Pel meu gust hi ha excessives notes a peu de pàgina, que a vegades dificulten la lectura; deu ser cosa de la col·lecció, suposo que pensada per estudiants joves, ja que moltes de les notes són de vocabulari.


Un llibre tendre, amb unes bones dosis d’ironia i humor, molt recomanable.


PS: Per cert q
ue se n’han fet un parell de pel·lícules que jo no coneixia. La primera és del 1950, dirigida per Victor Saville i amb l’Errol Flynn fent de Mahbub Ali, un dels personatges més importants. La segona és del 1984, dirigida per John Howard Davies.

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Imagino que la novel·la deu ser interessant sobre tot pel retrat de l'Índia de l'època. No me l'he llegit (encara), però és un clàssic que segur que val la pena. Apa, a la (enorme) llista de pendents...

noica ha dit...

Kipling també té uns contes molt recomanables, alguns d'ells ambientats a Àsia. Fa un temps en vaig llegir un volum recopilatori que es deia "L'home que volia ser rei i altres contes". I el mateix autor també ens ha deixat una sèrie de poemes, el més famós dels quals és el celebèrrim "If...".

Edu ha dit...

Sí Ferran, Kipling fa un retrat d'aquella època molt interessant. Les llistes de pendents ja ho tenen això, no paren de crèixer :)

Ei Mònica, sabia que Kipling té una col·lecció de relats curts, però no n'he llegit. Els poemes són molt famosos sí, sobretot l'If, igual que la immortal El llibre de les terres verges (el llibre de la selva), que Disney va popularitzar encara més.

Salut!

Susana ha dit...

Hola Edu, gràcies pel teu comentari. La veritat és que jo ja coneixia el teu blog, també pels comentaris que has fet a Sonrisas. Trobo molt interessants les coses de les que parles, tot i que de Kipling no en sé gaire.
Una abraçada i un grans somriure

Tramuntanets ha dit...

Eduard, si us plau, visita la nostra pagina i ens podras donar algún consell, que de tant emplenar, s'ha fet fosc!! S.O.S.

https//www.associaciotramuntanets.bloger.com