30 de maig 2009

Febre Rubik

El post d’avui és un homenatge al joc més venut del món, el cub de Rubik. Els que em coneixeu ja sabreu que hi sóc aficionat, que en tinc uns quants, i que sol acompanyar-me de viatge.

El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic inventat el 1974 per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès
Ernő Rubik. És considerat el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars venuts el 2005.

La versió original és un cub de 3x3x3, amb cada cara d’un color. El joc, que podria semblar senzill a primera vista, és força complex, com sabran tots els que hi hagin jugat una estona. De fet, el cub té més de
43 trilions de posicions diferents (per ser més exactes: 43.252.003.274.489.856.000), de manera que encara que us passéssiu fent moviments a l’atzar cadascun dels segons de tota la vostra vida, no el resoldríeu.

Existeixen molts mètodes (algoritmes) diferents per resoldre’l, els més normals requereixen aproximadament uns 100 moviments de mitja, i amb molta pràctica i habilitat el pots resoldre en menys de 60 segons. Els mètodes més complexos, requereixen una super memòria, aprendre’s més de 50 algoritmes diferents, i et permeten resoldre el cub per sota dels 20 segons. L’algoritme més ràpid que es coneix és el
Fridrich, que requereix una mitja de 56 girs per resoldre el cub. Jo fent servir un dels mètodes més normals puc resoldre’l en aproximadament un minut.

Sembla que el joc, després d’arrassar durants els 80, i hibernar durant els 90, ara viu una segona joventut. L’any passat es van vendre més de 15 milions d’unitats per tot el món, i d’aquestes, 180.000 es van vendre a Espanya.


Si algú en té un a casa abandonat, i mai l’ha pogut resoldre podeu buscar mètodes per Internet, ja veureu que n’està ple. Això sí, tots requereixen una mica de visió espaial, bona memòria i certa dosi de voluntat. La gent de
Microsiervos van penjar un PDF amb una solució no molt complicada.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

jo ja vaig quedar saturat als 80

Cristina ha dit...

Jo de petita el feia en qüestió de minuts. Ara no sé si m´en sortiria. Les meves neurones no tenen la mateixa vitalitat...M´has donat una bona idea per regalar.

Ferran ha dit...

Com la Cristina, recordo que en el seu temps havia aconseguit aprendre'm la manera d'acabar-lo. No recordo, però, si ho feia de pressa o em prenia el meu temps.
El cub és un joc distret i que obligar a utilitzar les neurones; m'agafen ganes de tornar-m'hi a posar!

Edu ha dit...

Jo no n'havia tingut cap fins fa dos anys Jesús.

Cristina, les meves neurones tampoc són el que eren, per això cal entrenar-les :) Sí que és un bon regal!

Mai és massa tard per tornar-hi a jugar Ferran. Segur que ompliries bons moments als desplaçaments en tren cap a BCN ;)

Salut!

Ferran ha dit...

No em donis idees... Fa pocs dies, a casa mon germà hi vaig veure el Rubik que teniem de nanos. Se'l va quedar ell, el molt bandarra, hehe... Em sembla que li demanaré que me'l deixi uns quants dies; amb l'excusa del tren... :-)

Bona setmana, Edu.

Dolors ha dit...

Jajajajj la d'hores que m'he passat jugant al rubik en el transcurs de la meva vida... amb els meus germans feiem competicions i ens ho passavem pipa.

Moltssssssssss anys després va arribar a casa la nostra princeseta que ara té 12 anys ( ens portem més de 20 ) i per suposat li vaig regalar un, al igual que els jocs de tota la vida.

Quan era més petitona teníem la casa plena dels seus amiguets que venien a divertir-se amb els "jocs antics" que jo els preparava...

Antics????? però si no sóc tan gran !!!! jajajajj alguns d'ells amb 8-9 anys mai havien jugat a saltar a la corda ...

Petons