7 de maig 2009

Ètica periodística. Slumdog Millionaire

Fa uns quants dies tots els mitjans de comunicació es van fer ressó de la història de Rubina Ali, la nena protagonista d’Slumdog millionaire, perquè es deia que el seu pare havia negociat la venda de la nena a un xec àrab.

Ahir llegia un article a Canalsolidari.org sobre aquest tema. Són interessants les preguntes que hi plantegen, i que molt pocs mitjans van abordar.

És ètic que un periodista tendeixi un parany, es faci passar per un xec àrab i negociï en anglès amb el pare de la nena una possible adopció i que amb aquestes dades construeixi una notícia en la qual el pare passa a ser la figura grotesca que posa en venda a la nena?
El pare pel que sembla a penes sap parlar anglès, i no hi ha dubte que no és el mateix que el pare posi a la venda la seva filla o que el pare contesti una trucada d’algú a qui no entén gaire bé i que s’ofereix a adoptar la seva filla.

Deixant de banda si el pare és un cabró o un pobre home enredat, sovint en aquest tipus de notícies sobre compra-venta de nens, els mitjans solen centrar les seves acusacions i denúncies cap al venedor, oblidant la figura del comprador, que és igual de culpable. Val la pena reflexionar-hi.

Sobre les altres reflexions que es fan a l’article de Canalsolidari.org al voltant de la superficialitat de la pel·lícula, el paternalisme, i la pobresa políticament correcta, jo ja vaig donar la meva opinió quan en vaig escriure la ressenya. Parlar de “pornografia de la pobresa” em sembla molt excessiu. Crec que la pel·lícula reflexa prou bé la realitat dels slums de Mumbai (a través d’una mirada occidental, la de Boyle), i això sí, ho fa dintre d’un conte de fades, ja que no hem d’oblidar que és una història de ficció.

Per cert, que ja s'està parlant de l’efecte Slumdog, que ha multiplicat el nombre d’apadrinaments a l’Índia. També és un tema que dóna molt per debatre…


5 comentaris:

zel ha dit...

Humilment penso que la realitat sempre supera la ficció, i que una persona mínimament culta sap on comença i acaba tot plegat. Deixant de banda la ficció, a mi em va impressionar i no penso pas en el conte de fades que proposa, sinó en la realitat que mostra...i benvinguts els apadrinaments! Dels periodistes, compradors i valedors no en parlem, fan una mica de pudor...

Trina Milan ha dit...

No podem negar que una peli té efectes, però com diu la Zel, les persones som capaces de saber fins on arribem i què diu una creació...
Siguem seriosos, a una peli no se li pot demanar que arregli el món, en tot cas que sigui coherent i no fereixi ningú...
salut Eduard

Ferran ha dit...

L'ètica periodística és un concepte que, molts cops, els propis mitjans es passen pel forro. Gran part de la crisi global actual té a veure -no em canso de dir-ho- amb la manca de valors, que al seu torn tenen relació directa amb la cerca de beneficis econòmics. I així es tanca el cercle. Molts mitjans i no pocs periodistes es presten al repugnant joc de la cerca dels beneficis (audiència, lectors) a qualsevol preu...

Pel que fa a la pel·li, estic d'acord que la seva funció no té res a veure amb la solució dels problemes de la pobresa a l'Índia, ni al món. En canvi, a molts ens ha donat claus per continuar reflexionant sobre l'estat de l'Índia, i del món.

francesc ha dit...

A mi em va semblar molt encertada la teva ressenya!

Sembla que darrerament s'està mirant molt en lupa el treball d'ONGs i de temes relacionats amb la cooperació i desenvolupament (des del cas de l'ONG francesa...), i en part és bo (per donar a conèixer moltes situacions que tenen poc espai en els mitjans, mentre no s'entri en l'especulació, el morbo, o el sensacionalisme (com podria ser aquest pseudoperiodista).

I si alhora ajuda a augmentar les adopcions i la consciència social, millor :)

Salutacions!

Dani Coll ha dit...

Cada dia és més difícil destriar els rumors i sensacionalismes de les notícies que ens arriben. És ben bé que som a la Societat de la (Des)Informació.

La pel.lícula és bona. No és una obra mestra, però agrada a molta gent i d'això es tracta, oi ?

Estic content que hagi servit per multiplicar les adopcions a l'Índia. Això, no ens ho treu ningú.

Salutacions.