20 d’abr. 2009

Pollastre amb prunes

Ahir a la tarda vaig estar a Barcelona veient l’obra Pollastre amb prunes a la Sala Calassanç. La cita em feia especial il·lusió perquè l’obra la dirigia en Rikki Gonzàlez, el voluntari de Forkids amb qui vaig coincidir a Bagepalli, juntament amb l’Elena Díez.

L’obra és una adaptació del còmic Pollastre amb prunes de
Marjane Satrapi, que tots coneixereu per Persepolis (sobretot per la versió que es va portar al cinema). La història en aquest cas gira al voltant de Nasser Ali Khan, un músic iraní que decideix morir després que la seva dona li trenqui el tar (llaüt iraní) en una barralla conjugal. Els veritables motius de Nasser Ali Khan però, es van desvetllant al llarg de l’obra i gràcies al final. Es tracta d’una obra tragipoètica, la història comença al 1958 i viatja endavant i enrera en el temps.

L’adaptació del còmic que han fet la gent de
JCT (Jove Calassanç Teatre) està molt bé. La posada en escena era tècnicament complicada ja que requeria projeccions en tres pantalles diferents, i els flashbacks no eren gens senzills, però va sortir tot quasi perfecte. El decorat molt original, fent servir tot d’objectes plans amb la mateixa estètica del còmic. Els actors i actrius també van estar molt bé, especialment en Josep Lluís Gómez, que va fer de Nasser i que tenia un paper molt destacat sobre els altres.

La veritat és que el resultat va ser excel·lent, i la feina que hi ha al darrera és gegant. Veient-ho un es pregunta que té d’amateur aquest tipus de teatre. L’únic que tenen d’amateur els de JCT és que no s’hi guanyen la vida, perquè per la resta a mi em va semblar una obra d’una companyia professional, digna de veure’s a qualsevol teatre.


El que em va sorprendre més és que després de tanta feina només es fagi una representació!! És com una versió teatral dels famosos mandales tibetans, que després d’infinitat d’hores de feina, just quan acaben de fer-los els desfan. Tot i que coneixent en Rikki això encara li agradarà. Tot és efímer i transitori no? Però com a simple espectador la meva opinió és que l’obra és bona com per portar-la a altres escenaris!


Enhorabona Rikki, Elena i companyia.



4 comentaris:

Ferran ha dit...

Una sola representació?? Però, ja els surt a compte, la feina que suposa preparar una obra per una sola representació??

Malgrat la teva crítica no cal que ens plantegem si anar-la a veure, vaja... :-(

zel ha dit...

Només una? No té gaire explicació, no?

Salut, i sol, sisplau!

MahatmaRikki ha dit...

Moltíssimes gràcies Eduard pel teu post. M'omple d'alegria el que dius de la feina feta.
També tens raó en la base efímera dels nostres muntatges. Costa tant omplir una sala de teatre amateur (i aixó que tan sols cobrem 5 euros per cobrir gastos). De tota manera buscarem bolos i ja et tindré informat. A veure si a Girona fan alguna mostra... Una abraçada

Edu ha dit...

Ferran, Zel, ja veieu què diu en Rikki més avall, només cobreixen gastos. Esperem que els surti algun bolo.

Rikki, de res, m'ho vaig passar molt bé. Em sembla que em compraré el còmic :)
Una abraçada!