27/4/09

Bosc de sorra, per pensar-hi...

Fa uns dies vaig veure aquesta fotografia en aquest blog, i em vaig quedar amb ganes d’escriure un apunt.

Aquest fantàstic bosc de sorra, no és res més que un dibuix que va deixar la marea al retirar-se, en una platja propera a Santoña. Quan l’aigua va retrocedint lentament, deixa formes impreses a la sorra en funció de les diferents capes i sediments.


Els que alguna vegada hagueu vist dibuixos fractals hi trobareu una gran similitud. I és que està clar ja fa temps que les formes a la natura segueixen certs paràmetres matemàtics, tot i que els factors caòtics durant el seu desenvolupament fan que mai hi hagi dues formes iguals. Dos roures per exemple sempre tindran la mateixa forma, però mai seran idèntics oi?


Els fractals, per qui no ho sàpiga, són objectes que exhibeixen autosimilitud (en matemàtiques o informàtica en diríem recursivitat) a qualsevol escala. Això vol dir que si agafem una petita part de qualsevol fractal, percebrem que aquesta part és com una rèplica a menor escala de la forma principal. Això passa a qualsevol escala, fins a l’infinit.


Els fractals són a tot arreu, els podem veure a les formes de les galàxies, de les muntanyes, als núvols, als arbres o a les neurones, per només posar uns exemples.


La forma de la part es repeteix en el tot. I això sempre em fa pensar en aquella màxima oriental de que Tot és U (Ellam Onru).

Tot, incloent el món que veus, així com a tu mateix, el testimoni del món, tot és U.

Us deixo aquesta bonica foto d’una neurona i una galàxia.

3 Comentaris :

Anònim ha dit...

Interessant conclusió!. Tot es U.
O dit d’una altre forma a qualsevol part que observem hi la informació de la totalitat inclosa la part mateixa.
I els posseïdors de la saviesa de tots els temps diuen que això es així en tot l’univers, a cada moment i lloc, però la nostra percepció limitada, per la intervenció constant de la ment, no ens permet detectar-ho.

Xevi ha dit...

Ves per on, un cop ja he tornat, avui he trobat un altre lligam entre tu i jo... no només l'Helena, sinó en Josep Seras de Palamós que explicant-li coses sobre l'experiència, m'ha parlat de tu i he lligat caps...

Curiós i petit el món!

Xevi

Edu ha dit...

Gràcies pels comentaris Anònim!

Ei Xevi ha estat molt interessant seguir les teves aventures per Tamil Nadu!

Però ara m'has deixat intrigat amb en Josep de Palamós, perquè no em sona! :)