16 d’abr. 2009

Anna Ferrer i el seu pacte d’amor

Vaig acabar fa uns dies Un pacto de amor de Anna Ferrer (Espasa 2009). El subtítol “Mi vida junto a Vicente Ferrer” és bastant explícit i fa justícia al contingut (a més suposo que ajuda a vendre més llibres).

Anna Ferrer
(o Anna Perry, el seu nom de soltera) ha viscut amb Vicenç Ferrer des de l’any 1968, quan els seus camins es van creuar a Mumbai. Ella és sens dubte una de les claus de l’èxit del projecte que han desenvolupat a Anantapur durant tots aquests anys.

El llibre m’ha encantat, no és literatura per suposat, però és la història vital d’una dona molt valenta que potser ha passat desapercebuda per molts, justament per tenir al costat un home amb la força vital i la capacitat de lideratge de
Vicenç Ferrer.

La vida d’
Anna és una aventura que val la pena llegir. El 1947, amb només 16 anys emprén un viatge en cotxe amb el seu germà i la seva cunyada, des d’Anglaterra fins a l’Índia (atravessant països com Afganistan). A l’Índia el seu germà es va posar a treballar i ella va decidir continuar els seus estudis a Mumbai i després va començar a treballar de periodista en aquella mateixa ciutat. És precisament fent de periodista com va conèixer Vicenç Ferrer, que llavors ja era un missioner que lluitava pels més necessitats de Manmad (a prop de Mumbai). El va acompanyar durant la difícil època en que Vicenç Ferrer va ser expulsat del país pel govern indi, i després quan ell va tornar i es va instal·lar definitiavament a Anantapur, ella el va seguir sense dubtar-ho per ajudar-lo com a voluntària. Quaranta anys més tard tenen tres fills, sis nets i lideren una organització que ajuda a uns dos milions i mig de persones a través dels seus projectes.

Tots els que tingueu curiositat per conèixer i entendre com ha estat el procés de creació i creixement d’una organització tan gran, disfrutareu molt amb aquest llibre. Si a més sou socis, padrins o heu estat de visita a Anantapur, us asseguro que la història us captivarà.


He tingut la sort de conèixer l’
Anna personalment els cops que he estat a Anantapur, però no sabia res de la seva història personal. He de dir que he disfrutat amb la lectura.

M’ha agradat especialment que Anna també expliqui anècdotes divertides, la majoria protagonitzades per
Vicenç Ferrer, que com tots els genis, resulta que són negats per les coses més trivials i per les tasques més domèstiques. Això fa que quan surt del seu entorn sempre acabi provocant situacions còmiques. Genials les anècdotes als aeroports. Està bé que ella ho expliqui, perquè humanitza molt la figura de Vicenç Ferrer.

Després de llegir el llibre entenc millor l’èxit dels projectes a Anantapur, perquè la parella es complementa a la perfecció. Ell és el visionari, el líder, un home amb la capacitat per unir a milers de persones en la seva aspiració per un món millor. I ella l’executiva, l’organitzadora, la logista.


El visionari i l’executiva, compenetrats perfectament.

Un llibre bonic per regalar aquest Sant Jordi.


PD:
Vicenç Ferrer, que el passat 25 de març va tenir una embòlia cerebral, segueix estable en un hospital de Vellore. Anna Ferrer va agrair ahir els milers de mostres d’afecte que han arribat de tot arreu. Les presentacions del llibre que l'Anna tenia que fer a Espanya han quedat cancel·lades per motius evidents.