27 de març 2009

Vicenç Ferrer. Mostres de recolzament

Vicenç Ferrer va ser traslladat abans d’ahir a un hospital de Vellore, a l’estat de Tamil Nadu, per rebre una atenció mèdica més especialitzada. Ahir el seu estat va empitjorar, però avui torna a estar estable i ja es parla de treure-li la respiració assistida.

Jordi Folgado
, nebot de Vicenç Ferrer i màxim respresentat de la FVF a Espanya ha dit en una entrevista per la ràdio des d’Anantapur que creu que en Vicenç se’n sortirà d’aquesta. Tant de bo sigui així.

Des de fa uns dies a la pàgina web de la
FVF han habilitat una àrea on es poden deixar missatges d’ànim i recolzament per en Vicenç, per la família i per l’equip de la FVF. Us animo a que ho feu, ja hi ha més de 400 missatges.

Anna Perry
, la dona de Vicenç Ferrer, ha cancel·lat totes les presentacions que tenia que fer a Espanya del seu llibre Un pacto de amor (Espasa, 2009), per raons evidents. Tinc el llibre a mig llegir, i ja en faré la ressenya quan l’acabi, però des d’ara ja us recomano llegir-lo. Indispensable per entendre els projectes d’Anantapur. Com a curiositat us diré que ha estat escrit en la mateixa màquina d’escriure amb la qual es van redactar els primers projectes l’any 1969 a Anantapur.

6 comentaris:

zel ha dit...

Vaig a deixar el meu petit suport...Gràcies per tenir-nos al dia.

Mireia i Ignasi ha dit...

És molt bona idea això de deixar comentaris de suport. Jo també he deixat el meu i us animo a tots a que ho feu!
Mireia.

Anònim ha dit...

La mort em sembla una part mes de la vida.... potser no cal donar-li tanta importancia, ni aferrar-nos a allo que ha de marxar...
Un dia ha d'arribar i permetrà noves vides...

Edu ha dit...

Anònim, veure la mort com una part de la vida és un punt de vista segurament força saludable. De fet el mateix Vicenç Ferrer parla sovint de la no-mort, i se'n riu (a veritables "carcajades") dels que veiem la mort com un final.

Però sens dubte si es pot aferrar a la vida durant un temps més (en bones condicions), encara pot fer molta feina. Estic segur que internament ell lluita per seguir aquí. Sempre deia que volia viure 100 anys, que els necessitava per fer totes les coses que tenia en ment.

Si té forces per recuperar-se i tornar a ser el que era, jo sincerament espero que s'aferri tan com pugui!! Ara, si aferrar-se implica viure el que li queda en males condicions, llavors crec que ja ha treballat prou. Sens dubte si algú té la feina feta, aquest és Vicenç Ferrer.

Salut!

Trina Milan ha dit...

Eduard,
jo també deixaré el meu suport en aquest espai a Vicenç Ferrer; sóc de les milers de persones que tenen un lligam amb aquesta acció solidària de fa molts anys. I un plaer haver-te conegut en directe ahir..fins a la propera

Edu ha dit...

Fins a la propera Trina, que suposo que serà a la jornada Emprendre el Futur! ;)