4 de març 2009

Children, computers and powerful ideas

Suposo que em vaig començar a interessar per temes d’educació després d’haver de posar-me davant d’una classe de nens per primer cop. Això va ser el 2005 al sud de l’Índia.

Aquest apunt és una ressenya que tenia pendent fa temps. És d’un llibre que m’ha fet replantejar la manera d’entendre el món educatiu i els processos d’aprenentatge.


El llibre en qüestió es diu
Mindstorms. Children, Computers and Powerful Ideas (Basic Books, 1993). L’autor és Seymour Papert, una veritable llegenda de la Intel·ligència Artificial. És un matemàtic que va ser co-fundador (juntament amb Marvin Minsky) del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT i posteriorment també un dels membres fundadors del Media Lab del MIT (considerat actualment el Think Tank tecnològic més important del món). Les seves aportacions passen per àrees tan diverses i alhora tan relacionades entre elles com l’educació, la psicologia, la intel·ligència artificial i els llenguatges de programació.

El llibre és de l’any 1980. L’any és molt important, ja que afegeix molt valor a les idees de
Papert, que es va avançar tres dècades amb les seves propostes. El que s’explica al llibre continua essent molt vigent avui en dia.

No sabria gaire com resumir el seu contingut. Es podria dir que parla de com la introducció dels ordinadors a les escoles podria transformar l’adquisició de coneixement, els mètodes d’aprenentatge i el desenvolupament de la ment infantil.


Es basa en teories constructivistes de l’aprenentatge (
Papert va treballar uns quants anys a Suïssa amb Jean Piaget, una altra llegenda, en aquest cas de la psicologia i el desenvolupament cognitiu). Aquestes tesis sostenen que els nens creen el seu coneixement de forma activa i que l’educació ha de facilitar-los eines per realitzar activitats que impulsin aquesta activitat. Podríem resumir-ho tosca i simplistament, parlant d’aprendre a través de l’exploració o aprendre ensenyant. Tots els que algun cop ens hem posat davant una classe sabem que la millor manera d’entendre un concepte és precisament tractant d’ensenyar-lo. Quan fem l’esforç d’explicar-ho, interioritzem i acabem entenent molt millor el concepte. Papert creu que els ordinadors i els llenguatges de programació poden ajudar els nens a prendre control conscient del procés d’aprenentatge, articulant i analitzant el seu propi coneixement, i de resultes aprendre més, i més ràpid. La idea és que els nens a través de l’exploració “ensenyin als ordinadors” a fer coses, fent servir llenguatges de programació, ja que els ordinadors per si sols no saben fer res.

Per demostrar-ho
Papert i el seu equip van crear un llenguatge de programació pensat per ser fàcilment après per nens però igual de potent que els altres existents. Van crear el famós LOGO (que després ha tingut mil versions), que potser molts coneixereu i que neix com un mitjà que pot, en principi, ser usat per educadors per donar suport al desenvolupament de noves maneres de pensar i aprendre.

En el llibre es suggereixen coses com que la introducció de llenguatges formals (llenguatges de programació) als temaris dels nens pot resultar útil per aprendre a parlar i a pensar millor sobre problemes complexes. Es senyala que ensenyar intel·ligència artificial als nens els ajuda a pensar d’una forma més concreta sobre els seus propis processos mentals. S’explica com el contacte amb els ordinadors pot permetre l’aprenentatge d’heurístiques per resoldre problemes complexos, que després podem utilitzar en qualsevol altre camp. I el llibre fa moltíssimes més reflexions, però crec que amb això us podeu fer una idea general de la temàtica.

No cal ser un geni per veure que 29 anys més tard, els ordinadors no s’han utilitzat a les escoles per canviar la manera d’ensenyar i d’aprendre, sinó que es fan servir “simplement” per facilitar i ajudar a ensenyar i aprendre de la mateixa manera com es feia abans.


La por de
Papert era que les aules amb ordinadors es convertissin en computer labs on s’hi instaurés un temari rutinari de “computer literacy”. I això és justament el que ha passat. En comptes de permetre que els nens programin els ordinadors, es fa justament al revés, són els ordinadors que programen als nens (fent-los preguntes que han de respondre, tests, etc.). La visió de Papert era molt diferent: ordinadors dins les aules convencionals, construint entorns on els nens puguessin fer un aprenentatge a través del joc i l’exploració (però d’una forma dirigida), programant ells mateixos els ordinadors.

El llibre t’enganxa des del prefaci, i us el recomano molt a tots els que estigueu interessats en com les noves tecnologies poden ser utilitzades per aprendre i per pensar de noves maneres.


Com a curiositat, el famós kit de robòtica
Lego Mindstorms, actualment utilitzat en escoles però també en laboratoris de recerca de tot el món, porta el nom com a homenatge a aquest llibre, que és un veritable clàssic i una bíblia per tots els professors que han buscat maneres creatives d’utilitzar els ordinadors a classe. La lectura del llibre va ser el que va impulsar al president de Lego a contactar el 1985 amb el MIT, donant lloc anys més tard al famós kit de robòtica.

3 comentaris:

zel ha dit...

Molt interessat i suggerent el tema que presentes... M'ho hauré de mirar bé i llegir!

Trina Milan ha dit...

Molt i molt interessant Eduard, el buscaré i el llegiré...em toca obligatòriament ;-)
salut amic

Edu ha dit...

Sí, la veritat és que és realment interessant! Ja em direu que us sembla si el llegiu.

Aquesta edició per cert la vaig trobar a Amazon.

Salut!