Carner 125

Ahir va ser el 125è aniversari del naixement de Josep Carner, conegut també com príncep dels poetes catalans, i que va ser probablement el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

Curiosament un dels pocs poemes que va captar la meva atenció, d’entre els que ens feien llegir al col·legi, i del que encara guardo bons records, és un poema de Carner. I dic curiosament, perquè la manera com s’ensenya literatura a les escoles crec que no facilita precisament records agradables d’aquest tipus. És una opinió molt personal, i segurament discutible, que no se m'enfadin els mestres. Però jo crec que les classes de literatura del col·legi no han tingut gaire a veure amb la meva afició per la lectura, que per sort ja existia abans i que ha continuat després.

El poema en qüestió és Els albercocs i les petites collidores, que pertany al poemari Els fruits saborosos, publicat al 1906 per un Carner de només vint-i-dos anys.

Els albercocs i les petites collidores

Diu Iris a Mirtila:
—Amiga, jo no sé...
¿Tants d’albercocs li deixes
al vell albercoquer?

—Oh Iris, prou m’agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.

Però l’hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
ballar teules i vent.

I, bell atzar, la mare,
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i com bufem els dits,

ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs.

Josep Carner