10 de febr. 2009

Carner 125

Ahir va ser el 125è aniversari del naixement de Josep Carner, conegut també com príncep dels poetes catalans, i que va ser probablement el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

Curiosament un dels pocs poemes que va captar la meva atenció, d’entre els que ens feien llegir al col·legi, i del que encara guardo bons records, és un poema de
Carner. I dic curiosament, perquè la manera com s’ensenya literatura a les escoles crec que no facilita precisament records agradables d’aquest tipus. És una opinió molt personal, i segurament discutible, que no se m'enfadin els mestres. Però jo crec que les classes de literatura del col·legi no han tingut gaire a veure amb la meva afició per la lectura, que per sort ja existia abans i que ha continuat després.

El poema en qüestió és
Els albercocs i les petites collidores, que pertany al poemari Els fruits saborosos, publicat al 1906 per un Carner de només vint-i-dos anys.

Els albercocs i les petites collidores

Diu Iris a Mirtila:

—Amiga, jo no sé...

¿Tants d’albercocs li deixes

al vell albercoquer?


—Oh Iris, prou m’agrada

menjar-ne pels camins

fent festa a la dolcesa

que em raja boca endins.


Però l’hivern arriba,

i vora el foc rabent

sentim a la teulada

ballar teules i vent.


I, bell atzar, la mare,

veient-nos entristits,

i com freguem els nassos

i com bufem els dits,


ens porta, riolera,

quan cau la neu a flocs,

un pot amb confitures

de préssecs o albercocs.


Josep Carner

2 comentaris:

Ferran ha dit...

Una confessió: la poesia no m'agrada llegir-la. Estrany, oi? Si l'escolto em quedo embadalit, però llegir-la...

Així doncs, com prefereixo no opinar sobre allò que no conec bé, em limitaré a felicitar en Carner pel seu aniversari ;-))

Edu ha dit...

A mi m'ha costat entrar-hi, però cada cop m'agrada més.

Pots provar de llegir-la en veu alta, així a part de llegir-la també l'escoltes i potser t'auto-embadaleixes :)