8 de gen. 2009

Pensament nº32: El mal d'aquest món

"El mal d’aquest món és que els estúpids viuen plens de sí mateixos i els intel·ligents de dubtes",

Bertrand Russell

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Ja és això, ja. Com es pot no dubtar, amb els matisos que hi ha a la vida?

Clar que, d'altra banda, també és veritat que algunes coses són veritats inqüestionables, com per exemple que l'Aznar és primitiu, que ZP és una mica mentider o que no cal parlar de polítics en el blog de l'Edu ;-)

"Dudo, luego existo", hauria d'haver dit aquell.

Salut.

Anònim ha dit...

La realitat d'aquest món es que TOTS estem plens de nosaltres mateixos i de dubptes.

Sonia y Juan ha dit...

Quanta raó tenen les paraules d'en Bertrand Rusell.

Jo hi afegiria un pensament de Mahatma Gandhi:

"La naturaleza puede satisfacer todas las necesidades del hombre,
pero no su ambición"

Asimetrich ha dit...

M'he posat al dia del teu blog, veig que continua igual que sempre: imprescindible.

En quant a la frase, jo estic amb l'anònim, ningú està exempt d'estupidesa i fins i tot el més estúpid pot estar ple de dubtes. Puc entendre el sentit de la frase, però no acabo de compartir-la.

Edu ha dit...

Asimetrich i anònim, jo entenc que quan més intel·ligent és una persona més coses es qüestiona i per tant suposo que li apareixen més dubtes.

Però no crec que Bertrand Russell concevís un món dividit entre estúpids i intel·ligents. Com bé dius, NINGÚ s'escapa de l'estupidesa. Suposo que la frase és una reflexió per dir que les persones intel·ligents dubten tant que actuen poc.

Sonia i Juan, molt bona la frase de Gandhi!

Ferran, m'agraden els teus exemples de veritats inqüestionables :)