30 de juny 2008

Bangalore-Bagepalli

Ahir al vespre vaig treure d’un caixer automàtic l’equivalent en rúpies a les 35 lliures que British Airways m’havia donat amb una targeta de dèbit com a compensació. Això són moltes rúpies, i en vaig gastar una part fent un bon sopar a l’Ebony, a dalt de tot del Barton Centre, un complexe de negocis de Bangalore. La fotografia es la vista que tenia des de la terrassa on sopava.


Bangalore té això, llocs super-sofisticats, amb tots el luxes, i després a pocs minuts hi ha slums i gent dormint al carrer. A més la gent rica a l’Índia no s’està de res, i els encanta l’ostentació. No tenen cap sentiment de culpa. Deu ser cosa del Karma, creuen haver-s’ho guanyat en vides anteriors…

Amb la resta de rúpies vaig comprar fruita i els la vaig donar a uns nens que pidolen sempre prop d’un carrer que dóna a Commercial Street, prop del Kamat Mayura. Intento no donar diners, perquè no acaben mai a la butxaca del nen que te’ls demana.

Així que British Airways ha contribuit a alimentar uns quants estòmacs, començant pel meu :)

Avui a mig matí m’ha vingut a buscar l’Ali de l’organització PVS, la contrapart que l’ONG Forkids té a Bagepalli. M’han portat amb cotxe fins a Bagepalli, m’han ensenyat el col·legi, i la casa on m’allotjaré. També he conegut la Latha, la directora del col·legi, i alguns professors. La primera impressió de Bagepalli ha estat molt positiva, tothom m’ha rebut molt bé i el poble és bastant tranquil.

Les fotografies són de la vista que tinc des de la terrassa que trobo al sortir de l’habitació.

Els nens, com sempre a l’Índia, molt simpàtics i riallers. No paren de fer-te preguntes. Ja els veureu, doneu-me temps.

He configurat el meu portàtil per poder connectar-me des de casa la Latha i l’Ali, així que tot i que a una velocitat molt lenta, podré connectar-me i tenir el blog al dia.

Vaig a descansar una estona i després a sopar. Adivineu què? Arròs clar!

29 de juny 2008

Sorpreses a Bangalore

El segon dia a Bangalore ha resultat bastant millor que el primer. Per començar, quan he tornat a mig matí de donar una volta, m’he trobat que les dues bosses del meu equipatge perdut havien arribat a la recepció del Kamat Mayura. La veritat és que British Airways ha complert molt bé.

Després però, les sorpreses han continuat. He anat a dinar a Casa Piccola, un restaurant que ja coneixia de les estades anteriors a Bangalore. La qüestió és que just a la taula del costat m’he trobat a la dona que ahir vaig tenir sentada al costat durant tot el trajecte de London a Bangalore. És una dona índia que viu a Chicago i ha vingut a visitar la família. Vam entaular conversació de seguida, la seva filla porta quinze anys treballant a una organització sense ànim de lucre a Bangalore, i resulta que coneixia la George Foundation (l’ONG on vaig treballar fa dos anys i mig a Tamil Nadu). A més, també va ser una de les altres persones que es va quedar sense equipatge. Està clar que a la nova terminal 5 de Heathrow encara han de polir el traspàs d’equipatge entre vols de connexió. Trobar-se aquesta dona pot semblar una coincidència com una altra, però en una ciutat amb una àrea urbana d’aproximadament 7 milions d’habitants us puc assegurar que no és senzill. Penseu que 7 milions de persones és com tot Catalunya.

Així doncs tot i que pensava estar de tràmits tot el dia, resulta que al final m’ha quedat una tarda lliure ja que no vaig a Bagepalli fins demà al matí. Aprofitaré per donar una volta i descansar una mica.

Si tot va bé, el proper cop que escrigui ja serà des de Bagepalli.

A la foto per cert, la motxilla desapareguda, ja a la meva habitació, acompanyada d’una coreografia de Bollywood a la tele.

28 de juny 2008

Retrobament amb Bangalore

Escric aquesta entrada des d’un cibercafe de la M.G road de Bangalore (acostumeu-vos a la falta d’accents, aqui els teclats son diferents). Gairebe totes les ciutats a l’India tenen una M.G road, que significa Mahatma Gandhi road, i sol ser una via important. En el cas de Bangalore es un dels carrers mes importants, molt centric i comercial.

El viatge ha comencat amb un contratemps. British Airways m’ha perdut les dues bosses que portava. En teoria s’han quedat a Londres i arribaran dema, pero mai se sap, no hi confio gaire. Estare dema per Bangalore esperant-les i dilluns ja anire cap a Bagepalli.

Ja he parlat amb la Latha, la directora del cole on estare treballant, i ens hem entes per tal de trobarnos dilluns.

Per sort el portatil, camera, mobil, documentacio, diners, etc. viatjaven amb mi a dalt l’avio. Pero ara nomes tinc la roba que porto posada, no tinc ni un trist raspall de dents, i em falten els medicaments, els llibres, software que portava… Ja us explicare com acaba la historia.

Val a dir que British Airways m’ha compensat amb diners per gastar durant les primeres 48 hores. Si despres arriba l’equipatge encara haure fet negoci i tot.

L’arribada a l’India segurament ha estat la menys impactant de les tres que he fet. En el sentit de que ja no em sorprenc tant, suposo que un s’acostuma a tot, i sense cap esforc he arribat al Kamat Mayura, un hotelet per a gent local al centre de Bangalore, guiant jo mateix al conductor perque em sabia el cami millor que ell. Pero tot i aixo, la veritat es que encara que el viatge es fa molt llarg (no se dormir als avions), en realitat es massa curt, un no te temps de preparar-se mentalment pel que es trobara. En menys de 24 hores passes de la tranquilitat de Girona a la jungla urbana de Bangalore. Es ben be com sortir d’una bombolla i topar-se de cop amb un mon totalment diferent. Pero vaja, l’impacte de debo es el de la primera vegada, les primeres hores a l’India t’agafen per sorpresa, et donen la volta i en alguns casos et canvien per sempre.
Dema mes!

25 de juny 2008

La solució a la crisi

"La solució a la crisi és senzillíssima: només cal consumir més per reactivar l'economia, i consumir menys per no carregar-nos el planeta". El Roto.

21 de juny 2008

Pensament nº26: el món al revés

“Fa 130 anys, després de visitar el país de les meravelles, l’Alícia es va ficar en un mirall per descobrir el món al revés. Si l’Alícia renaixés en els nostres dies, no necessitaria atravessar cap mirall: en faria prou amb mirar per la finestra.


A la fi del mil·leni, el món al revés està a la vista: és el món tal qual és, amb l'esquerra a la dreta, el melic a l'esquena i el cap als peus”
,

20 de juny 2008

Dia Mundial del Refugiat

Avui es celebra el dia mundial del refugiat. Al commemorar aquest dia, recordem la situació de milions de persones que s’han vist obligades a fugir dels seus països per salvaguardar la seva vida i la seva integritat física.

En 2008, el tema central del 20 de junio será la PROTECCIÓN. Para ACNUR, la protección consiste en mejorar de un modo real las vidas de las personas desplazadas por la violencia. Consiste en proporcionar desde agua o un techo para cobijarse a quienes lo han perdido todo en la huida, hasta medidas legales que amparen a los que carecen de estatus legal, o dar apoyo a aquellos refugiados que quieren retornar a sus países.

Precisament ahir vaig rebre a casa el butlletí de l’ACNUR. Les estadístiques no són gaire encoratjadores, les xifres de desplaçats i refugiats interns pugen per segon any consecutiu.

“Tras cinco años de disminución en el número de refugiados, entre 2001 y 2005, estamos viendo un incremento en los dos últimos años, lo cual es un motivo de preocupación” dijo el Alto Comisionado de la ONU para los Refugiados, António Guterres en Londres, en el lanzamiento de una semana de actividades enmarcadas en torno al Día Mundial del Refugiado el 20 de junio.

“Tenemos que hacer frente a unos retos complejos a nivel global, que podrían provocar incluso mayores desplazamientos forzados en el futuro. Van desde nuevas emergencias relacionadas con enfrentamientos en puntos conflictivos de la tierra hasta un mal gobierno, degradación medioambiental provocada por el clima que incrementa la competencia por los escasos recursos, y los altos precios que han perjudicado especialmente a los más pobres y que generan inestabilidad en muchos lugares”
.
L’informe complet de Tendències Globals 2007 está disponible en www.unhcr.org.

* A la fotografia desplaçats congolenys després de sofrir un atac al seu campament, a la regió de Kivu nort, a l’est del Congo. ACNUR 2008.

18 de juny 2008

Pensament nº25: sobre els viatges

Ja que se m'apropa un viatge, vet aquí uns quants pensaments al voltant del fet de viatjar.
"Un viatge és una nova vida, amb un naixement, un creixement i una mort, que ens és oferta a l'interior de l'altra. Aprofitem-ho",
Paul Morand.

"Hi ha molta diferència entre viatjar per veure països i per veure pobles",
Jean Jacques Rousseau.

"No es viatja per anar a cap lloc en concret, sinó per anar",
Robert Louis Stevenson.

"No pots descobrir nous oceans fins que no t'atreveixes a perdre de vista la riba",
André Gide.

17 de juny 2008

Nova cara al Com gotes a l'oceà

Com molts ja haureu vist, he estat fent alguns canvis al blog. Qualsevol suggeriment és benvingut.


Els que esteu su
bscrits al blog per email o amb el lector de feeds passeu-vos per la direcció www.eduard.cat i així també veureu els canvis a la web.

Respecte a la meva sortida cap a l’Índia, potser es retrassa uns dies per culpa del visat, que encara l’estic esperant. Ja és el segon cop que tinc aquest problema amb l’Embaixada de l’Índia.

Però vaja que si no marxo aquest divendres serà el proper. Ja us mantindré informats.

13 de juny 2008

El llop estepari. Hermann Hesse

Quan vaig fer la ressenya de Siddhartha ja vaig anunciar que m’havia quedat amb ganes de llegir El llop estepari (Proa Butxaca, 1999).

He de reconèixer que m’ha impactat. Tot i ser una novel·la curta, és molt intensa. Segurament la novel·la curta més intensa que he llegit.


L’obra està escrita en estil autobiogràfic, la major part d’ella consisteix en un manuscrit escrit pel protagonista, però cap al final s’hi barregen elements de fantasia i gairebé surrealisme, o potser realisme màgic. També conté alguns poemes i, de fet la prosa de Hesse ja és per sí mateixa molt poètica.


Diuen que el llibre és el reflex d’una profunda crisi espiritual que Hesse va sofrir als anys 20. Però aquestes afirmacions mai saps fins a quin punt són certes. La veritat és que el protagonista i l’autor tenen molts trets en comú. Per exemple tots dos van ser repudiats per haver criticat la guerra.


Harry Haller, el protagonista de la novel·la, és un personatge agònic que no troba lloc a la societat i que topa frontalment amb la societat burgesa de la seva època (els anys després de la 1ª Guerra Mundial). Ell mateix s’autoanomena llop estepari perquè viu dolorosament dividit entre l’home lúcid, il·lustrat i racional, i l’èsser salvatge, guiat pels instints i en constant conflicte amb el Harry home.


El llibre comença amb un Harry Haller malgastant la seva vida i al llindar del suïcidi. Però per casualitat coneix una noia que li farà replantejar-se la seva existència i d’alguna manera entrar en un procés d’acceptació de sí mateix.


Tot i ser molt diferent de Siddhartha, hi han punts en comú. Es nota que Hesse ja havia viatjat a l’Índia. El llop estepari té un rerefons filosòfic important, i el final té diferents lectures.


Una novel·la profunda, ràpida de llegir i difícil d’oblidar. Per rellegir-la en calma en el futur.

Seguirem explorant Hesse.

11 de juny 2008

Canvis i premis

Fa poc el blog va fer 6 mesos i crec que ja és hora de fer-li uns petits canvis. El continuaré mantenint sota el domini www.eduard.cat, però aquest inclourà a més una pàgina amb el meu perfil i també la informació de la meva recerca i publicacions. La idea és unificar les diferents pàgines que tinc en un sol espai web.

Així que si els propers dies entreu i està tot potes enlaire no en feu cas. La idea és enllestir els canvis abans de marxar el dia 20. I ja que estaré a l’Índia intentaré que el disseny sigui apropiat per les cròniques des de Bagepalli.

Tot i que mantindré el blog a Blogger, l’estètica canviarà bastant com ja veureu. Qualsevol suggeriment serà benvingut.

Canviant de tema, fa uns dies en Carles em va concedir el Premi Brillant Weblog. És un honor rebre’l a través del seu blog que ja és un referent en temes d’ecologia i medi ambient a la Catosfera.

El premi va ser creat per Bohemia amb la intenció de destacar blocs que resaltin per la seva brillantor a nivell temàtic i/o de contingut.

De la mateixa manera, jo concedeixo el premi als següents blogs:
  • Les notícies de la Sara: L’acabo de descobrir i ja li dono un premi. Un blog ple de coses interessants. No us perdeu les fotografies.
  • Chandra+Surya: El sol i la lluna són a tot arreu no? L’Helena ha treballat de voluntària a l’Índia (on per cert torna aviat) i manté aquest fantàstic blog.

9 de juny 2008

L'aparença. Per reflexionar-hi...

Una càmera oculta al centre de Sao Paulo. El mateix nen, al mateix lloc, però en dos moments diferents, i vestit de dues formes diferents. Una aparença provoca la solidaritat de la gent, l'altra no, per qué?



Vist a Espiritualidad y Política.

6 de juny 2008

Dia Mundial del Medi Ambient

Ahir va ser el Dia Mundial del Medi Ambient. Al blog Gotes d’aigua d’en Carles Sampietro hi ha un parell de posts sobre el tema molt interessants (1,2).

M’ha agradat especialment la vinyeta de Forges. Sembla ben bé que anem per aquest camí.

5 de juny 2008

L'exploració espacial i la fam

Ahir vaig llegir una carta d’un lector a El Punt que es posava les mans al cap pels diners que ha costat la sonda Phoenix que està ara a Mart. Ho considera una bogeria tenint en compte l’immensa quantitat de gent que es mor de gana. Us adjunto la carta i després les meves reflexions.
Sonda «Phoenix»: Quina vergonya!

David Carrasco. Peratallada (Baix Empordà).
Quatre-cents vint milions de dòlars (em fa vergonya passar-ho a les antigues pessetes) és el mòdic preu que s'ha de pagar per tenir alguna imatge desdibuixada d'un planeta a on se sap perfectament que no hi ha vida, ah!... i per certificar una de les troballes més importants de la nostra història més recent: A Mart va haver-hi gel.

Mentre hi ha gent que continua morint-se de gana, mentre hi ha gent que es mor perquè no té un simple medicament, mentre hi ha gent que no té aigua –ni congelada–, mentre hi ha gent que desitjaria guanyar-se la vida lluitant per investigar sobre malalties que cada dia prenen la vida a milers de persones... hi ha qui creu que és més important tenir una imatge de Mart. Això sí que és avançar tot demostrant a la resta del món qui és el més poderós, això sí que és un clar símptoma de modernitat i fortalesa, la resta no ens incumbeix, i si no que s'espavilin.

Les grans potències mundials continuen invertint quantitats astronòmiques –mai millor dit– per a finalitats que veritablement no són prioritàries. No hi ha dubte que la justícia social no és la fita dels nostres governs.

Entenc perfectament la reflexió d’en David, però no la comparteixo. Les quantitats que s’inverteixen en l’exploració espacial són minúscules comparades amb les que s’inverteixen en la indústria de la guerra per posar un exemple. El 2006 el món va gastar 1,2 bilions de dòlars en armament, mentre es va desperdiciar menjar per valor de 100.000 milions de dòlars i l’excés de consum per part dels obesos va ascendir a uns altres 20.000 milions a nivell mundial. Això sí que són numeros que fan por (i ràbia), com també els de la OCDE que el mateix any 2006 es va gastar 372.000 milions de dòlars en subsidis a la seva agricultura distorsionant així els mercats mundials.

És fàcil posicionar-se contra la investigació espacial, quan es creu que és inútil, que no té sentit i que no ens aporta res. De fet la majoria de la gent té aquesta opinió. La realitat però és molt diferent, i aquesta posició no és justa amb la gent que dedica el millor de sí mateixa a aquests projectes.

Un dels resultats indirectes de l’exploració espacial és el que anomenem “retorn” d’aquesta investigació a la societat. Els avenços i descobriments realitzats en la investigació espacial els utilitzem tots nosaltres després a la nostra vida quotidiana. Els exemples serien centenars, des del més senzill belcro, fins a marcapassos, cadires de rodes elèctriques, analitzadors de proteïnes, la tecnologia làser, les comunicacions inalàmbriques, filtres d’aigua…

El progrés tecnològic és una característica de l’èsser humà. Pretendre evitar-lo no té gaire sentit. Investigar l’espai ens fa més humans, i ens permet entendre qui som i d'on hem sortit (o com a mínim intentar-ho).

Jo el 2005 vaig tenir la sort de participar com a ponent en un workshop a la NASA, i poques setmanes després estava al sud de l’Índia treballant de voluntari a una ONG. El Desenvolupament Tecnològic no té per què estar renyit amb el Desenvolupament Humà.

El que hem d’intentar és que aquesta investigació no tingui finalitats militars. Aquí és on els que ens dediquem a la recerca ens hem de fer sentir i tenir clares les coses. Jo per exemple sóc objector científic.

Com va dir Henry Ford, “el veritable progrés és el que posa la tecnologia a l’abast de tots”. Està clar que això avui en dia no passa, però aquest és un altre tema molt diferent, i molts treballem per solucionar-ho.

La fotografia és d’una reproducció a tamany real del James Webb Space Telescope (JWST, que serà llançat el 2013). Està presa al Nasa Goddard Space Flight Center a Greenbelt prop de Whashington DC. Jo sóc el de verd al costat del naranjito ;)

3 de juny 2008

Índia, som-hi

El proper 20 de juny torno a marxar a l’Índia, aquest cop per dos mesos, a treballar amb l’ONG Forkids.

Forkids és una ONG catalana que treballa recolzant i promovent projectes de la seva contrapart a l’Índia, l’organització PVS (Pragathi Vidya Samasthe).

Jo concretament estaré a Bagepalli, una petita ciutat al districte de Kolar, a l’estat de Karnataka. La meva feina consistirà en posar en marxa una aula d’informàtica a una escola que va començar a funcionar el curs 2005-2006. També impartiré classes, faré un blog per l’ONG i ensenyaré a utilitzar-lo al personal local. I si hi ha temps estudiarem la possibilitat de posar en marxa un telecentre comunitari a Bagepalli.

L’ONG treballa sobretot en dues àrees: educació (escoles i apadrinaments) i dones (programes d’estalvi, assessorament, microcrèdits, etc.).

En principi continuaré aquest blog (si puc a diari), però el contingut durant aquests dos mesos serà més de l’estil “cròniques d’un gironí a Bagepalli” per raons òbvies. Mantenir un altre blog paral·lel només per dos mesos seria una tonteria.

Intentaré ser un cooperant 2.0, en tota la mesura que la situació em permeti. Probablement introduïré una secció de l’estil blogger per un dia, on algun nano o gent del personal d’allà puguin escriure algun article i rebre comentaris. També alguna entrevista i, per suposat fotografies i vídeos (si l’ample de banda ho permet).

A les fotografies següents podeu veure l’escola antiga, i la nova on jo estaré treballant.

1 de juny 2008

Pensament nº24: renovacions (revolucions?)

“Les grans renovacions mai venen des de dalt, sinó sempre des de baix, a l’igual que els arbres mai creixen des del cel cap a baix, sinó des de la terra, tot i que la seva llavor va caure un dia de dalt”, Carl G. Jung.