30 de maig 2008

Stiglitz i la Guerra a l'Iraq

Fa uns dies vaig parlar de la conferència que el Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz impartiria a Girona. Doncs bé, ahir vaig assistir-hi.

L’auditori de la Mercè estava ple de gom a gom. Llegeixo que unes trescentes persones van assistir a la conferència. Algunes cares conegudes de la UdG i molts estudiants que segurament recomanats per algun professor estaven prenent apunts.

La conferència no va ser gens tècnica, i va tractar sobre el seu últim llibre, “La guerra dels tres trilions de dòlars”. Pels anglosaxons un trilió és com el nostre bilió (un milió de milions).

La veritat es que no crec que Stiglitz sorprengués a ningú posicionant-se contra la guerra d’Iraq, contra la política financera nord-americana, i a favor del candidat Obama. És el que tothom esperava sentir.

Va donar algunes dades esfereïdores sobre el cost de la guerra i sobre les seves futures conseqüències.

El torn de preguntes va ser extens i Stiglitz no va escatimar temps per respondre algunes qüestions.

En conjunt, un acte interessant, però no vam sentir res que no es pogués preveure. D’alguna manera podríem dir que va venir a promocionar el seu llibre.

Terricabras de moderador va estar molt correcte, com sempre.

No deixa de ser curios que Stiglitz sigui company de Xavier Sala i Martin (sí sí, el de les americanes de colors estrafolaris) a Columbia, de fet imparteixen una classe junts. Està clar que tenen punts de vista molt diferents sobre moltes qüestions. Tinc ganes d’escriure algun dia un post sobre Sala i Martin, perquè a part del seu dubtós gust pel vestir, té unes “idees” sobre el desenvolupament dels països del sud dignes de ser comentades...

L’únic aspecte negatiu de l’acte, i simplement anecdòtic, és que quan vaig a una conferència en anglès m’agrada escoltar-la sense la traducció per practicar el listening. Però molts cops passa que la gent del teu voltant posa el volum dels auriculars tan alts, que tota l’estona vas sentint la versió en català amb uns segons de retard per sobre de la locució en directe amb anglès. Fet que desconcentra i molesta bastant.

[Fotografia: Vilaweb – El Punt]

29 de maig 2008

Premis Blocs Catalunya 2008

Probablement ja ho sabreu, perquè la iniciativa està en marxa des de fa un temps, però per si un cas us n’informo. Alguns integrants de la Girosfera (entre ells la Trina Milán i l’Eduard Batlle) a través de l’associació STIC.CAT han posat en marxa els Premis Blocs Catalunya 2008.

Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires.


Hi poden participar tots aquells blocs de la xarxa escrits en català, ja siguin per persones que resideixen a Catalunya com a la resta del món, i amb un o més blocs, sempre que no sigui un bloc anònim.


El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

A la web dels premis podreu veure més informació, les bases i les diferent categories.


Des d’aquí us animo a tots a paticipar-hi. Jo he inscrit el meu blog a la categoria “Blocs personals”, tot i que no m’acaba d’agradar l’etiqueta. He trobat a faltar una categoria “activisme”, “drets humans”, “solidaritat” o quelcom similar on m’hagués sentit més còmode.


Val a dir però, que coincideixo força amb l’anàlisi de Marc Vidal, on es qüestiona si té sentit diferenciar per categories uns premis com aquests.


26 de maig 2008

Espectacular tempesta elèctrica al volcà Chaitén

Tenia pendent penjar aquesta fotografia des de fa molt dies. Es tracta del volcà Chaitén a Xile, que després de 9.000 anys d’inactivitat va tornar a estar actiu el passat 2 de maig, forçant l’evacuació de milers de persones.

A part de les típiques expulsions de lava, cendra i roques, l’erupció va produir l’estrany fenomen que s’aprecia a la fotografia. No es coneix exactament l’origen d’aquestes tempestes elèctriques en volcans en erupció, tot i que es creu que pot ser degut al xoc entre sí de les partícules en expulsió que provoquen grans càrregues elèctriques.


En tot cas, resulta visualment espectacular.

22 de maig 2008

Pensament nº23: místics-científics i científics-místics

Sovint misticisme i ciència es donen la mà. Vet aquí dos exemples:


Un místic-científic:

“Si no resisteixen davant els experiments, les mateixes paraules de Buda han de ser rebutjades”.
Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama
Un científic-místic:

“El món m’ha estat donat com només U, no una vegada existint i altra vegada percebent. Subjecte i Objecte són només U. No es pot dir que la barrera entre ambdos s’hagi derruït com a resultat d’experiències recents en les ciències físiques, donat que aquesta barrera NO EXISTEIX”.
Erwin Schrödinger

20 de maig 2008

Stiglitz a Girona

Joseph Stiglitz (Gary, Indiana, 1943) impartirà una conferència el 29 de maig a les 17:00h al centre cultural La Mercè de Girona. L’acte ha estat organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.


Stiglitz
, actualment professor a la Columbia University, va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l’any 2001, i és el creador d'alguns conceptes bàsics de les teories del risc moral i la selecció adversa, fonamentals per a la interpretació del funcionament dels mercats.

Són coneguts els seus pronunciaments crítics en relació a les directrius del Fons Monetari Internacional envers els països en desenvolupament i amb dificultats econòmiques. Va ser vicepresident del Banc Mundial per al Desenvolupament Econòmic entre 1997 i 1999 (d’on va ser forçat a dimitir) i va presidir el Consell d'Assessors Econòmics en el govern del president Bill Clinton. Durant els últims anys s’ha manifestat com una veu molt crítica respecte el FMI i la política dels EEUU.

Ha escrit molts llibres, alguns força coneguts com “El malestar de la globalización”, i en aquesta conferència parlarà de les idees que hi han darrera el seu últim llibre, “The Three Trillion Dollar War: The True Cost of the Iraq Conflict” (La guerra dels Tres Trilions de Dòlars: El veritable cost del conflicte a l’Iraq).

Promet ser interessant.

La sessió es farà en anglès (amb traducció simultània), en el Centre Cultural la Mercè (Pujada de la Mercè, 12 – Girona), el dijous, 29 de maig, a les 17.00h. Entrada gratuïta. Cal reservar plaça a la secretaria de la Càtedra Ferrater Mora: Tel. 972 418019 - Fax: 972 418978 - A/e: dir.cfm@udg.edu.

19 de maig 2008

Sasi Kumar a Platja d'Aro

Fa uns dies us vaig parlar de les conferències que Sasi Kumar de la Fundació Vicenç Ferrer està fent per Catalunya i Espanya. Jo pensava anar a la conferència del proper dimecres 21 a la Casa de Cultura de Girona però resulta que em coincidia amb un curs, així que avui he anat al Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d’Aro on també en feien una.

Ha estat molt agradable tornar a veure en Sasi. Ell també ha estat molt content, tres dels assistents ja el coneixíem i havíem estat a Anantapur.

L’acte ha consistit en una auto-presentació d’en Sasi, de la feina que fa a Anantapur i dels anys que porta treballant a la fundació.

Seguidament s’ha projectat un fragment del DVD “Comprometidos con Anantapur”, on s’expliquen les diferents àrees de treball de la fundació i es dóna una visió general del treball i els projectes que realitzen.

Després en Sasi ha explicat cada una de les àrees amb exemples concrets i, finalment s’ha obert un torn de preguntes i debat força entretingut perquè erem pocs i tothom ha pogut dir la seva. Els que ja havíem estat a Anantapur hem animat als que tenien ganes d’anar-hi perquè la veritat és que l’experiència val la pena.

Si algú vol saber més del treball de la FVF a Anantapur, aquí teniu una agenda amb la resta de conferències.

[Fotografia Sasi extreta de Juan y Sonia paseando por el mundo]

16 de maig 2008

Premi Goldenbird

Des del blog Gotes d’aigua en Carles Sampietro ha concedit al meu blog el Premi Goldenbird. Moltes gràcies Carles!

El premi, creat per Niñapajaro es concedeix por nada en especial, tal vez simplemente por estar ahí, gracias por compartir vuestro mundoblog, no tiene ni bases ni normas ni prohibiciones”.

No hi ha bases ni normes, així que concedeixo el premi a aquest tres blogs que tinc ganes de compartir amb vosaltres:

Una real utopia

Juan y Sonia paseando por el mundo

15 de maig 2008

Bloggers Unite Human Rights

Des de fa uns dies, a la columna de la dreta tinc posada aquesta imatge que ara està a dalt d’aquestes línies. El motiu és que avui 15 de maig, hi ha una crida a tots els bloggers del món per publicar una entrada relacionada amb els drets humans. La campanya és de BlogCatalog i Amnistia Internacional.

De fet no hauré de sortir gens de la temàtica del blog per publicar una entrada relacionada amb els drets humans.

Dedicaré l’entrada a l’anunci de la campanya “Vacances en Pau 2008: colònies per a infants sahrauís”, que he llegit al butlletí de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de les comarques de Girona i l’Alt Maresme.

Crec que els drets dels infants sahrauís són sense cap dubte un tema apropiat per aquesta campanya. Aquí teniu l’anunci.

El proper dijous 22 de maig, a les 8 del vespre, ACAPS-Girona organitza una sessió informativa per a totes aquelles famílies interessades en acollir nenes i nens sahrauís durant els mesos d'estiu. Les colònies per a infants sahrauís tenen com a objectiu evitar als nens i nenes que viuen als camps de refugiats les altes temperatures que s'hi registren els mesos de juliol i agost. A més, l'estada dels nens i nenes a les nostres comarques, permet que se'ls pugui fer una revisió mèdica i que ingereixin aliments rics en vitamines, que rarament poden consumir la resta de l'any. La xerrada informativa es farà a l'antiga estació d'Olot, a Girona.

Més informació: projecte-vacances-en-pau-2008

14 de maig 2008

Ahir Jaipur, avui Àlava

Com gotes a l’oceà es solidaritza amb les víctimes de l’atemptat perpetrat ahir a Jaipur (Índia) on van morir 80 persones causant a part més de 200 ferits, i amb la víctima mortal i els quatre ferits del cotxe bomba d’ETA a una caserna d’Álava.
“La violència és la por als ideals dels altres”.
Mahatma Gandhi

12 de maig 2008

La fi és el meu principi

Vaig conèixer “El fin es mi principio” de Tiziano i Folco Terzani (Ed. Maeva, 2007) a través d’un apunt al blog de l’Hernán Zin.

Quan al març del 2004, Tiziano Terzani veu apropar-se el final de la seva vida, decideix reunir-se amb el seu fill Folco per mantenir amb ell unes valioses converses sobre la vida que ha portat. El llibre és la transcripció d’aquestes converses, per això el subtítol “un padre, un hijo y el gran viaje de la vida” és tan encertat.

Impressiona la serenitat increïble amb la que Tiziano Terzani va afrontar la seva imminent mort. Sense cap dubte els 30 anys que va viure a Àsia, i especialment els últims anys a l’Índia, van transformar completament la seva manera d’entendre la vida.

Les conversacions transcrites en aquest llibre tenen lloc a Orsigna (Itàlia), on Terzani va tornar per morir amb els seus després de passar una temporada retirat ell tot sol als Himalaies on havia anat per retrobar-se amb la natura i per estar en silenci. Retir voluntari que va fer després de conèixer que tenia càncer i de veure com el seu cos s’anava desfigurant per culpa de l’enfermetat.

Terzani va nèixer en una família florentina molt humil, i desafiant el destí que li reservava el seu origen social es va fer periodista i va recòrrer incansablament tot el planeta. La guerra freda, la Xina maoista, l’apartheid, la guerra de Vietnam o les carniceries de Pol Pot a Cambodja són alguns dels aconteixements que va viure i reflectir en els seus articles i llibres.

En les conversacions amb el seu fill Folco, repassa tota la seva vida com a corresponsal del semanari alemany Der Spiegel, però també reflexiona sobre les grans preguntes de la vida des de la perspectiva que li dóna la vellesa i una vida plena d’aventures i d’experiències en les que va ser un testimoni privilegiat. Alguns dels temes que tracten són la guerra, el compromís polític, l’amor o la preparació de la mort.

Últimament estic tenint molta sort amb els llibres. Aquest n’és un clar exemple. A part de llegir unes reflexions fantàstiques d’un veritable savi, he après moltes coses de la història recent a l’Àsia. Fets i aconteixements que no s’estudien al col·legi i que per la meva edat coneixo molt vagament.

Una gran troballa. Altament recomanable.

FOLCO: ¿No tienes la sensación de haber dejado algo sin hacer?

Papá niega con la cabeza.

TIZIANO: Precisamente ésa es una sensación quizá un poco… ¿cómo lo diría?..., soberbia. Pero realmente ya no me interesa nada. Leo los periódicos para que me hagan compañía, para distraerme de un dolor, pero ya los leí hace treinta años. Las mismas historias.

FOLCO: Lo que haces ahora, entonces, ¿es desapegarte? ¿Ésa es la idea? ¿Te estás alejando de todo?

TIZIANO: Sí, me voy. Ya lo ves, no quiero ver a la gente. ¿Qué me importa? Si me quedan tres semanas, dime si me voy a quedar escuchando al señor R. ¿Debo hacerlo porque son mis últimas responsabilidades antes de irme? ¿Quiero ver a N? ¿Quiero ver a Q? No, no quiero ver a nadie. Tengo delante este inmenso océano de paz y el piloto está preparado. ¿Me quedo pescando aquí en la orilla? ¡No, me voy, me voy!

FOLCO: ¿Estás preparado?

TIZIANO: Podría irme mañana.

FOLCO: ¿Tan pronto?

TIZIANO: Sí, sí. De verdad. Folco, créeme.

FOLCO: ¿Por qué has terminado más o menos con todo?

TIZIANO: Eso es. Y creo haber preparado también a mamá. Hemos hablado a fondo, hemos tenido también algunos días emocionantes en que hemos hablado, y ella, que me conoce bien y durante toda su vida ha sido tan generosa conmigo, también ha entendido todo esto.

9 de maig 2008

Pensament nº22: sobre la felicitat i la desgràcia

La felicitat és més lleugera que una pluma;
ningú sap com agafar-la.

La desgràcia és més pesada que la terra;

ningú sap com desprendre’s d’ella.


Chuang Tsé (Zhuangzi)

7 de maig 2008

Per què escric en català

Fa uns dies vaig rebre un comentari que d’alguna manera m’ha fet reflexionar al voltant del per què de la meva elecció del català com a llengua vehicular d’aquest blog.

Mantindré en l’anonimat la persona que em va enviar el missatge, però el contingut us el copio tot seguit perquè pogueu entendre la meva sorpresa i posteriors reflexions.

Hola eduard, perdona que te hable en español. Pero es el idioma que conozco. Y perdon tambien por la ironia.. :P

Ya me ha pasado varias veces que he visto una foto de tu blog, y me he quedado con las ganas de saber de que iba. Entiendo que conozcas una lengua minoritaria (a nivel global) y que la quieras... mmm... defender? usandola. Pero suponiendo que tambien conoces el español, por qué utilizas el codigo (idioma) menos conocido para mandar un mensaje al mundo mundial?

La respuesta parece que sale sola: porque el mensaje no esta dirigido a mi ni, en general, a los que no hablen catalan. Pero entonces cómo te planteas esta exclusion en una red social, en un lugar donde se busca la cooperacion y formar una red social.

Si pudiera, me expresaria en un idioma que todos los hombres y mujeres entendieran. No puedo. Bueno, siempre es un consuelo saber que el español es el tercer idioma mas usado en el mundo. El uso del catalan es aun mas incomprensible en una web como ésta (de difusion y tal.. ) cuando los que hablan catalan tambien podrian entender lo que
dices en español.

Pues eso, que no lo entiendo. Seguro que tu lo ves desde otro punto de vista ¿me lo cuentas (en español)?

Per posar en contexte aquest comentari, cal dir que el feed del meu blog també apareix redirigit dintre d’algunes xarxes socials a les que participo (Facebook, etc.), i concretament aquest comentari el vaig rebre dins la Red Cooperacción, una xarxa social per posar en contacte gent del món de la cooperació al desenvolupament.

Suposo que us podeu imaginar la meva sorpresa al llegir el comentari. Primer de tot em sembla increïble que avui en dia encara es cregui que si algú escriu en català ho fa forçadament de manera reivindicativa o per defensar la seva llengua. Jo escric en català perquè és la meva llengua, simplement. Per mi és el més natural del món, i en fer-ho no tinc cap pretensió d’excluir ningú ni tampoc de reivindicar res. De fet al meu blog, existeixen dos enllaços per fer la traducció automàtica del text a l’espanyol i a l’anglès, potser massa amagats pel que veig. Els hauré de donar més presència.

L’argument de que escrivint en espanyol arribaria a més gent em sembla una mica fluix i ja molt gastat. Primer perquè parteix de la hipòtesi de que escric el meu blog per a tot el món, i segon perquè com també sé anglès i amb aquesta llengua encara arribaria a més gent, llavors em tocaria escriure el blog en llengua anglesa. I d’aquí poc tots hauríem d’escriure en xinès per aconseguir el màxim d’audiència.

A l’autor del comentari li sembla estrany l’ús d’una “llengua minoritària” dins una xarxa social de cooperació. A mi el que em sembla estrany és la seva reacció, precisament dins de l’entorn de la cooperació, on jo entenc que la diversitat és molt important. Val a dir però, que el seu missatge ha estat molt educat, tot i que encara no ha contestat a les raons que li vaig enviar de resposta (les mateixes que escric ara, però en espanyol).

Qui sap, potser està tan sorprès com jo.

En resum,

  • Escric en català perquè per mi és el més natural, és la meva llengua materna, la que coneixo millor. Penso en català, parlo en català i escric en català.
  • No tinc cap ànim d’excluir a ningú ni de reivindicar res. Al meu blog he penjat molts cops textos en espanyol perquè sovint traduir-los és absurd. Si publico un poema de Borges evidentment no ho faré en català. Quan publico articles científics pel meu doctorat ho faig en anglès. No tinc cap problema per llegir i escriure altres llengües, al revés, crec que és enriquidor i, m’encanta llegir literatura en espanyol.
  • No pretenc que aquest blog es llegeixi a tot el món, però per si hi arriba facilito la traducció automàtica del text.
  • Finalment, amb tot això no intento justificar l’ús del català al meu blog, ja que evidentment no necessita cap justificació, sinó que m’he limitat a escriure les reflexions que m’ha provocat el comentari rebut.
M’encantaria saber la vostra opinió sobre aquest tema. Per què escriviu el blog en català? Considereu que estem practicant exclusió?

6 de maig 2008

Cicle de conferències sobre l’Índia rural i la FVF

Seguint el consell d’uns quants lectors del blog, intentaré publicar amb antelació la informació dels events que trobo interessants, i no només els meus comentaris posteriors després d’haver-hi assistit.

Gràcies al recomanable blog del
Juan i la Sonia he descobert que Sasi Kumar de la Fundació Vicenç Ferrer està per Catalunya donant a conèixer el treball de la fundació a Anantapur a través d’algunes conferències.

Me’n recordo bé del
Sasi dels dos cops que he estat a Anantapur. Alla molts dels treballadors locals de la FVF parlen espanyol, però ell era dels pocs o l’únic que també sabia català. Els he robat la foto que il·lustra aquest post al Juan i la Sonia.

A la web de la fundació hi trobareu l’agenda amb tots els actes.

Jo us en destaco dues conferències (que són iguals, però en llocs i dies diferents).

  • La primera, escollida per la proximitat, es fa a la Casa de Cultura de Girona, el 21 de maig a les 19:30h.

El títol de les conferències és “L'Índia rural i el projecte de la Fundación Vicente Ferrer”, i durant l’acte es projectarà una versió reduïda del DVD “Comprometidos con Anantapur”.

5 de maig 2008

La història del colibrí

Fa pocs dies us vaig parlar del Fòrum Alternative Challenge. Doncs bé, en la sessió innaugural que va obrir l’event es va mencionar una petita història que va molt en la línia de les gotes a l’oceà d’aquest blog.
"Había una vez en la selva amazónica un gran incendio que la devoraba, entonces un pequeño colibrí se afanaba por ir al rio a recoger agua en su pico y derramar las gotas sobre el incendio. Todos lo animales se reían, se burlaban de él y le decían que con unas cuantas gotas no podría apagar el incendio, entonces éste les dijo: ya lo sé, yo solo no lo apagaré, pero por lo menos hice mi parte".
Sense cap dubte reaccionar i actuar és millor que quedar-se amb els braços creuats.
“Sé que són només unes gotes d’aigua, però si no hi fossin, l’oceà les trobaria a faltar” Teresa de Calcuta.

2 de maig 2008

La hipocresia de Bush

Amb aquest títol està clar que podria encetar una sèrie de posts interminable, explicant totes les tonteries que diu aquest home, però no és el cas. Llegeixo a El País:
Bush solicita 770 millones de dólares para ayuda internacional en alimentos. En una declaración en la Casa Blanca, Bush ha afirmado que "estamos trabajando para garantizar que los ciudadanos más pobres reciban la comida que necesitan".
Se li ha passat pel cap al senyor Bush que, tal com ens recorda Germán Rojas de la FAO, 2500 milions de dòlars són la despesa de quatre dies de guerra a l'Iraq i és el que es necessita perquè el Programa Mundial d'Aliments (PMA) i la FAO engeguin les accions necessàries per frenar la fam.

Com pot dir Bush que els EUA lideraran la lluita contra la fam quan ell ha estat un dels grans defensors de la idea de convertir els aliments en combustible, i de promoure-la com a línia econòmica de la política exterior dels EUA. Com pot dir-ho quan ha declarat la seva intenció de produir 132.000 milions de litres de biocombustibles pel 2017.

1 de maig 2008

Fòrum Alternative Channel

Ahir vaig assistir durant tot el dia al Fòrum Alternative Channel a la Casa Convalescència del recinte de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Alternative Channel és un canal internacional sobre desenvolupament sostenible i acció humanitària. El primer Fòrum Alternative Channel, organitzat en col.laboració amb la Fundació Iwith, tenia l'objectiu d'apropar noves aplicacions d'Internet, xarxes socials i web 2.0 als actors del desenvolupament sostenible.

El programa (amb seminaris, tallers i espais per presentar projectes innovadors) el podeu llegir
aquí, i va comptar amb la presència d’experts internacionals en l’ús de les TIC al servei del Desenvolupament Humà.

Va ser un event molt interessant. Em van agradar especialment el cara a cara entre
Thierry Maillet i Margarita Rivière moderat per Jaume Albaigès, i la taula rodona sobre xarxes socials i web 2.0 com a eines de mobilització planetària (amb Jordi Duran, Johan Farid Khairuddin, Kevin Darling i Amy Weesner).

La conferència central la va impartir Rigoberta Menchú Tum, premi Nobel de la Pau, acompanyada pel monjo tibetà Thubten Wanchen, president de la Casa del Tíbet de Barcelona.

El titular a Vilaweb ha estat: Rigoberta Menchú: 'La tecnologia és un patrimoni sagrat de la humanitat i tots tenim dret de rebre'n els beneficis'.

Per més informació podeu mirar el web de l’event o llegir el seguiment que n’ha fet en Jaume Albaigès al seu blog.