31 de gen. 2008

Declaració del Fòrum Social Català


Vaig amb uns quants dies de retard, però com que crec que és important, us adjunto la Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials del passat Fòrum Social Català (25, 26 i 27 de gener):

A Barcelona, dissabte 26 de gener de 2008

Venim dels moviments socials de les comarques de Catalunya i d’altres llocs dels Països Catalans, per a trobar-nos durant aquest primer Fòrum Social Català, atenent la convocatòria del Dia d’Acció Global, acordada al Fòrum Social Mundial de Nairobi. Som diversos i plurals, però compartim els valors i objectius reflectits a la Carta de Principis del Fòrum Social Mundial i a la Carta de l’Assemblea de Moviments Socials de Portoalegre.

Vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable. El sistema patriarcal i capitalista, basat en un creixement irracional, no té en compte que els recursos del planeta són limitats. El sistema econòmic actual és, doncs, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra explotació sense precedents.

Volem un país on la pobresa, l’especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides. Exigim el manteniment i millora de les pensions públiques. Lluitem perquè el dret a uns ingressos que permetin viure, a una ocupació estable i a un salari digne siguin una realitat i no simples declaracions dels governs de torn. Ens oposem als acomiadaments i als tancaments i deslocalitzacions d’empreses, que estan destruint el teixit productiu català.

Volem un país on les dones puguin ser lliures i iguals. Denunciem i rebutgem la violència masclista. Donem suport la campanya del moviment feminista pel dret a l’avortament lliure i gratuït i exigim que cessi la fustigació i la criminalització de les dones que han avortat.

Volem construir una societat no patriarcal, sense discriminacions i on tothom pugui desenvolupar lliurement la seva sexualitat.

Estem contra la privatització dels serveis públics. Reclamem uns serveis bàsics, com són el transport, l’aigua i l’energia, públics i de qualitat. Ens oposem a la recent llei de reforma del Institut Català de la Salut i a l’anunciada Llei de l’Educació de Catalunya, ja que obren les portes a la privatització de les xarxes públiques de la sanitat i de l’ensenyament. Donem suport a la campanya en defensa de l’ensenyament públic, gratuït, coeducatiu, laic i de qualitat, que comença amb la vaga del 14 de febrer.

Volem una societat que respecti els drets de la infància, i un sistema educatiu que els estimuli a construir una realitat on la llibertat i la fraternitat siguin els valors principals. Defensem els drets dels discapacitats i reclamem polítiques que impedeixin qualsevol discriminació i facilitin la seva plena integració.

Rebutgem el model de ciutat aparador que se’ns intenta imposar, en benefici d’una minoria especuladora, i defensem pobles i ciutats que garanteixi el benestar dels seus habitants, i el dret a un habitatge digne i assequible. Rebutgem el Pla Nacional de l’Habitatge, per no ser una solució al problema. Ens oposem a la privatització dels espais públics i donem suport a l’ocupació d’habitatges i locals buits. Lluitem perquè els nostres pobles i ciutats siguin espai de drets i llibertats i exigim la derogació de les ordenances del civisme.

La guerra és la conseqüència més dura de l’imperialisme i de les polítiques neoliberals. La guerra de l’Iraq, l’Afganistan i el Líban, l’ocupació de Palestina, les guerres de l’Àfrica, entre d’altres, continuen sent el major drama de la humanitat. Volem una Catalunya que rebutgi la guerra i lluiti per arribar a una pau justa en tots els conflictes bèl·lics actuals. L’abolició del deute extern, la prohibició d’exportar armes i l’ajuda internacional no condicionada, són elements que, sens dubte, contribuiran a acabar amb les guerres i la fam al món.

Rebutgem les successives rebaixes impositives a les empreses i rentes del capital que carreguen el pes fiscal sobre el consum i les rentes del treball i defensem els impostos directes que incideixin sobre els més rics. També denunciem la lacra que sobre el sistema impositiu i la humanitat suposen els paradisos fiscals.

Lluitem contra el racisme i la xenofòbia. Defensem els drets dels immigrants, el dret a la lliure circulació i a la ciutadania de residència. Ens oposem a l’expulsió d’immigrants i als centres d’internament, i també a la criminalització de les persones per motiu del seu origen.

En gran part, el nostre model de vida es basa en l’explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas, el carbó i l’urani, que cada com és estan i estaran en declivi. Tard o d’hora, doncs, haurem d’aprendre a viure amb una nova cultura de l’energia, perquè tota la tecnologia del món no podrà aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes.

Volem assegurar el futur de l’agricultura, lliure de transgènics i que garanteixi la nostra sobirania alimentària, enfront de les multinacionals, que controlen la producció, distribució i venda de la major part dels aliments que consumim. Rebutgem les polítiques que afavoreixen els agrocombustibles, pels seus efectes negatius sobre milions de persones, ja que redueixen i encareixen els aliments bàsics.

Rebutgem la retallada de les llibertats i la vulneració dels drets humans que, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme, estem patint. Reclamem la derogació de la Llei de partits polítics. Denunciem la repressió i criminalització dels moviments socials que s’oposen a les polítiques neoliberals, que els últims mesos han patit especialment els treballadors en lluita, el moviment okupa i els activistes contra la monarquia.

Volem que es respecti el dret dels Països Catalans i la resta de pobles del món a exercir el dret democràtic a l’autodeterminació.

Rebutgem el model de construcció europeu i denunciem que l’Acord de Lisboa estigui imposant, de forma antidemocràtica, les mateixes polítiques neoliberals rebutjades per molts ciutadans i ciutadanes en els referèndums que es van celebrar sobre el projecte de Constitució Europea.

Lluitem contra un sistema econòmic basat en l’explotació que ens condemna a la precarietat. Volem deixar de viure explotats per un sistema que sembla que no té cares, però que sabem clarament que no és producte d’una mà invisible.

Hem de trencar el consens neoliberal de la classe política, els poders econòmics i els grans mitjans de comunicació, que intenten imposar un pensament únic, que defensa la inevitabilitat del sistema actual i nega que altre món és possible.

Des de l’Assemblea de Moviments Socials catalans, cridem a donar suport a les jornades de lluita convocades internacionalment:

8 de març – Dia de la Dona
15 de març – Ara, com fa 5 anys.... NO a la guerra!
1 de maig – Pels drets socials i laborals i contra la precarietat

També fem una crida a participar activament a totes les campanyes i mobilitzacions, que, fruit dels treballs i debats desenvolupats al Fòrum Social Català, figuren a l’agenda dels moviments socials.

Fotografia: Jordi Salvia

30 de gen. 2008

60 anys sense la Gran Ànima


“Sigues el canvi que vols veure al món”, Mahatma Gandhi
Aquest matí gràcies a la fantàstica Nau Argos m’he assabentat de que avui fa 60 anys de l’assassinat de Gandhi. M’havia passat totalment per alt. Després ho he pogut llegir i escoltar a uns quants mitjans més.

Recordo perfectament la commemoració que vam fer exactament ara fa dos anys a
Shanti Bhavan. A l’assamblea que cada dia es fa a les 12h, tots el nens i els professors es reuneixen per comentar les notícies més importants del dia, tant de l’Índia com de fora. Aquell dia van llegir textos del Mahatma Gandhi, i la directora va fer un discurs molt emotiu.

Tristament, l’Índia un país amb tant de potencial, sembla que hagi oblidat totes les ensenyances de la Gran Ànima, que això és el que vol dir “Mahatma”. El sistema de castes tot i haver estat abolit segueix essent totalment vigent, la dot que han de pagar els pares quan la seva filla es casa segueix essent una pràctica molt estesa. Crec que tampoc cal que torni a parlar de l’esgarrifosa pràctica de l’infanticidi de les nenes com vaig fer
fa un dies. Els polítics, la corrupció a tots els nivells, i algunes pràctiques aberrants com les que he citat abans fan que un país amb un potencial increïble ocupi el 128è lloc al ranking del desenvolupament humà (Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides). La pobresa extrema és apreciable tant a les ciutats com a les zones rurals.

Els que parlen de l’Índia com una superpotència mundial dubto que mai s’hagin passejat pels slums de Bombay o pels poblets remots on encara es viu sota règims feudals.

Us deixo amb algunes frases de Gandhi que m’han marcat, sense cap dubte una de les grans figures del segle XX:

"En cuanto alguien comprende que obedecer leyes injustas es contrario a su dignidad de hombre, ninguna tiranía puede dominarle."

"Ganamos justicia más rápidamente si hacemos justicia a la parte contraria."

"La causa de la libertad se convierte en una burla si el precio a pagar es la destrucción de quienes deberían disfrutar la libertad."

"La fuerza no proviene de la capacidad física sino de la voluntad indomable."

"La verdad jamás daña a una causa que es justa."

"Lo más atroz de las cosas malas de la gente mala es el silencio de la gente buena."

"No hay camino hacia la paz, la paz es el camino."

"No se nos otorgará la libertad externa más que en la medida exacta en que hayamos sabido, en un momento determinado, desarrollar nuestra libertad interna."

"Puesto que yo soy imperfecto y necesito la tolerancia y la bondad de los demás, también he de tolerar los defectos del mundo hasta que pueda encontrar el secreto que me permita ponerles remedio."

"Vive más sencillamente para que otros puedan sencillamente vivir."

"Lo mismo que un árbol tiene una sola raíz y múltiples ramas y hojas, también hay una sola religión verdadera y perfecta, pero diversificada en numerosas ramas, por intervención de los hombres."

29 de gen. 2008

50 anys de Lego

Si ahir vau visitar Google segur que vau veure el petit homenatge que van fer a Lego a través del logo del buscador. La raó és el 50è aniversari del famós joc.

Sense cap mena de dubte el Lego va ser el joc de la meva infància. Vaig jugar-hi hores i hores i mai me’n cansava. La gràcia evidentment era un cop ja fets els models que venen a les caixes, fer els teus propis.

El joc ha evolucionat i avui en dia alguns kits com el
Lego Mindstorms s’utilitzen (a part de per jugar) per fer experiments ens laboratoris de robòtica i intel·ligència artificial de tot el món.

Espero que els nens d’avui entre tanta Wii i tanta PSP tinguin temps per jugar a jocs tan entretinguts, estimulants i creatius com el Lego.

Com a petit homenatge, aquí teniu algunes curiositats i coses increïbles que s’han fet amb Lego.

1.- S’han fabricat més de 400.000 milions de rajols de Lego en 53 colors diferents, el que suposa que toquen a uns 62 rajols per cada habitant del planeta… i cada any es produeixen 19.000 milions de peces de Lego més en més de 2.400 formes diferents.

2.- Pels que algun cop us heu barallat amb models abstractes de càlcul, no només trobareu interessant sinó també fascinant aquesta
Màquina de Turing construïda amb Lego.


3.- Pels interessats en la història de la informàtica, aquí teniu una Màquina de Babbage construïda amb Lego.


4.-
Clàssics de la fotografia passats al Lego.


5.-
La “nit estrellada” de Van Gogh amb Lego.


Font: La majoria de les dades han estat extretes de Microsiervos.

28 de gen. 2008

Morir essent un nen. La realitat avui.


Segons l’Estat Mundial de la Infància 2008 d’UNICEF el nombre de morts en edat infantil s’ha reduït de 20 milions al 1960 fins a 9,7 milions al 2006. Són bones notícies? O simplement és que no són tan dolentes? Com sempre, es possible veure l’ampolla mig plena o mig buida.

Realment s’ha millorat, i els resultats de mesures tan simples com la lactància materna exclusiva, l’ús de mosquiteres amb insecticida, els suplements de vitamina A, han estat positius però clarament insuficients. M’atreviria a dir que, tenint en compte que mai en tota la història hem tingut tanta informació sobre l’estat del món ni tants recursos com els que tenim avui en dia per a posar remei a aquest problemes, els resultats obtinguts són vergonyosos.

La realitat avui, és que cada dia moren 27.000 nens menors de 5 anys per causes evitables com diarrees, pneumònies, xarampions, malària, etc.

La realitat avui, és que a l’Àfrica subsahariana 1 de cada 6 nens no arriba als 5 anys, i que 9 de cada 10 mares perdrà un fill al llarg de la seva vida.

La realitat avui, és que a Europa ens gastem 11.000 milions en gelats cada any mentre que segons la Safe Democracy Foundation, amb només 10.000 milions de dólars l’any es podria reduir a la meitat per al 2015 el dèficit d’aigua i sanejament als països del Sud.

La realitat avui, és que una notícia que hauria de ser primera plana cada dia tornarà a ser una estadística anual que llegeixen quatre gats.

La realitat avui, és que tal com ha dit
George Steiner, la inhumanitat és perenne.

La realitat avui, és que només existeix l’ara i aquí. Avui pots fer el que no vas fer ahir, i després tot, demà serà un altre dia.

La realitat avui...

27 de gen. 2008

Pensament nº8: sobre la civilització occidental

La civilització occidental? Bé, seria una excel·lent idea.

Mahatma Gandhi

Bobby Fischer (1943-2008)


Com la majoria ja sabreu, el 17 de Gener passat es va morir en Bobby Fischer, per molts el jugador d’escacs més brillant de tota la història (amb permís de Kasparov és clar).

Probablement les seves dues fites més grans van ser proclamar-se campió absolut dels Estats Units amb només 14 anys, i proclamar-se campió del món en vèncer
Boris Spassky el 1972. Però sobretot passarà a la història pel seu joc tan imaginatiu i creatiu. Els que hi entenen comparen veure les seves partides amb escoltar una simfonia de Beethoven.

Fischer va ser una víctima de la guerra freda, i és molt conegut per haver estat expulsat dels EE.UU per culpa d’haver jugat una partida a Bòsnia. I sense cap dubte, es va convertir en un personatge llegendari gràcies a la seva posterior desaparició. Els últims quatre anys de la seva vida els ha passat a Islàndia, on va ser acollit.

Bobby Fischer era un geni, un geni en els escacs. En altres facetes de la seva vida demostrava ser un veritable estúpid, per exemple estava orgullós de ser antisemita. A
El Público hi vaig llegir:

Bobby Fischer estaba como una cabra, pero era el mejor jugador de ajedrez vivo. Confirma la idea de Unamuno que, cuando le preguntaban si el ajedrez desarrollaba la inteligencia, decía que sí, sin duda: pero sólo desarrolla la inteligencia para jugar al ajedrez. En todo lo demás, Bobby era un mentecato colosal. Sus partidas, en cambio, son imperecederas.

Molts diuen que tenia un quocient intel·lectual superior al d’Einstein. També tenia una memòria molt per sobre del normal, i es sol dir que era capaç de memoritzar 20 partides llampec consecutives. Queda la pregunta doncs de en què s’hagués convertit si en comptes d’obsessionar-se amb els escacs, li hagués donat per la ciència o l’art. Qui ho sap...

Com a petit homenatge a un personatge tant increible, us deixo amb aquest vídeo del Youtube.


24 de gen. 2008

Un punt blau pàl·lid

Vídeo molt bonic del gran científic i divulgador Carl Sagan.

Després de Cosmos, el llibre científic més venut de la història, Sagan va publicar "Un punto azul pálido".

Que el disfruteu.



22 de gen. 2008

Persones Clau (I): Vicenç Ferrer

“La pobresa no està només per a ser entesa, sinó per a ser resolta”. Vicenç Ferrer
Amb aquesta entrada començo una sèrie de posts ens els que de tant en tant parlaré de les que considero que són “persones clau” en la lluita per un món més just globalment.

Els criteris per seleccionar aquestes persones són estrictament personals. Persones que jo crec que pel que pensen, pel que diuen, pel que escriuen o pel que fan, són models a seguir per tal com diria el propi Vicenç Ferrer, Transformar la Societat en Humanitat.

Començar la sèrie amb Vicenç Ferrer no és casualitat. No se m’acudeix ningú millor, ha estat uns dels pioners dels programes de desenvolupament integral, i a més tinc la sort d’haver-lo conegut personalment quan vaig visitar Anantapur.


He visitat dos cops la seva fundació a l'Índia, per conèixer els projectes que hi desenvolupen i per conèixer la nena que hi tinc apadrinada. Una de les coses que més em va sobtar al conèixer en Vicenç va ser el seu gran sentit de l’humor, ja que jo l’imaginava una persona molt seriosa (i de fet ho és molt de seriós en el seu treball). Li encanta provocar a les persones que visiten Anantapur. Joana Brabo, una antiga voluntària ho descriu a la perfecció:
"Cuando crees que ya no puedes más, una mente fuerte en un cuerpo muy frágil, con 85 años de perspectiva, te dice que no te preocupes, que nada tiene importancia, que todo es normal… y a veces no sabes si te toma el pelo, o quiere darte la vuelta, porque a Vicente Ferrer lo que más le gusta es provocar, y siempre te hace pensar. Si es que quieres pensar.

[...]

Paso muchas horas al lado de Vicente, y me divierte ver cuando entra alguien a visitarnos… “hola qué tal, qué bien que hayas venido, ¿Tú quién eres? ¿Qué haces aquí?” Y con estas dos preguntas coge a la gente al vuelo, unos contestan rápidamente cuál es su nombre, y otros salen corriendo, a veces hasta ofendidos… quién sabe porqué".
A Anantapur tothom coneix Vicenç Ferrer, i de fet a alguns pobles canten cançons sobre ell i la seva família, als quals consideren déus reencarnats, per tot el que han fet per a ells. La veritat és que val la pena veure-ho en persona.

De fet, alguna de les crítiques que s'ha fet a la seva organització s'ha basat en dir que la fundació està massa centrada en la figura de Vicenç Ferrer, i que se'l venera casi com si fos un déu. Res més lluny de la realitat, Vicenç Ferrer és una persona senzillíssima que viu sense cap mena de luxe, i se'l tracta amb tot el respecte que mereix una persona que ha treballat 60 anys a l'Índia, canviant la vida de més de dos milions de persones. No el veneren, sinó que el tracten amb respecte. Quan ell ja no hi sigui, la seva família i treballadors estan sobradament preparats per continuar la seva feina.

Filosofia


Les idees de Vicenç Ferrer estan fonamentades en la filosofia de l’acció: menys teoritzar i més actuar. La seva forma d’entendre el desenvolupament ha donat lloc a un model exemplar de la Cooperació al Desenvolupament. Amb la seva forma de pensar i actuar ha mobilitzat a milers de persones en la lluita per eradicar les desigualtats socials.

Els inicis

Vicenç Ferrer va néixer a Barcelona el 1920, i va passar la seva infantesa entre Barcelona i Gandia. El 1936 va ser cridat a les files republicanes amb només 16 anys.

A l’acabar la guerra va començar els estudis de dret, però aviat els va abandonar i va ingressar a la Companyia de Jesús amb la il·lusió de complir els seus principis i lluitar per fer un món millor.

El 13 de Febrer de 1952, Vicenç Ferrer va arribar a Bombay com a missioner jesuïta. Ja des del principi va ajudar a organitzar petites cooperatives per excavar pous, canalitzacions d’aigua, bancs de llavors, etc. A més va treballar en la construcció de dos escoles, un hospital i dues residències per un miler d’alumnes.


Temps difícils

Des del principi, la feina de Vicenç Ferrer va despertar la simpatia entre els camperols, i això va incomodar alguns sectors dirigents, que veien en ell una amenaça pels seus interessos.

La publicació de l’article “La revolució silenciosa” al setmanari de més difusió a l’Índia va ser el detonant de l’ordre d’expulsió que va rebre el 1968, donant-li 30 dies per abandonar el país.

La reacció entre els camperols no es va fer esperar, i aviat es va generar un moviment a favor de Vicenç Ferrer secundat per grups d’intel·lectuals, polítics i religiosos. Quan només faltaven dos dies per expirar el termini, més de 30.000 camperols van recórrer 250 Km entre Manmad i Bombay per exigir justícia.

Davant d’aquesta pressió, la primera ministra Indira Gandhi va enviar aquest comunicat: “El pare Vicenç Ferrer se n’anirà a l’estranger per unes curtes vacances i serà ben rebut una altra vegada a l’Índia".

Durant aquestes dates, va aparèixer un reportatge de 12 pàgines a la revista americana Life titulat “El Sant de Manmad”. Mentrestant des d’Espanya, Itàlia, Alemanya, l’Índia i Estats Units, un moviment popular va recollir 25.000 firmes per proposar la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau.

Anantapur


Quan va tornar a l’Índia només l’estat d’Andhra Pradesh el va voler acollir, i juntament amb sis voluntaris incondicionals es va instal·lar a Anantapur, una zona molt pobra, casi desèrtica i a on la sanitat i l’educació eren inexistents. Alguns radicals el van rebre amb pintades a les parets: “Ferrer go back”.

Tres dies després ja va aconseguir una casa buida on es van instal·lar. D’una de les parets penjava un cartell que ha esdevingut profètic “Espera un miracle”, mai s’ha conegut el seu origen.

El 1970 va deixar la Companyia de Jesús i es va casar amb Anne Perry, una periodista anglesa que havia estat al seu costat des del conflicte de Manmad.

Així va néixer Rural Development Trust (RDT), l’organització que contribueix al desenvolupament d’Anantapur. El 1996 es va crear a Espanya la Fundación Vicente Ferrer per assegurar la continuïtat econòmica del projecte. El 1998 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia.

Des de llavors la transformació d’Anantapur ha estat impressionat. El treball de Vicenç Ferrer és una prova irrefutable dels canvis que es poden realitzar amb bones polítiques i programes de desenvolupament. Dels projectes de la FVF se’n beneficien actualment més de dos milions de persones.

La seva metodologia:
"Nuestra metodología de trabajo se basa en la participación activa de toda la comunidad en los distintos ámbitos; de esta forma los beneficiarios de la ayuda son los verdaderos gestores y ejecutores de los distintos proyectos, y por tanto, sus protagonistas.

La Fundación trabaja para consolidar comunidades capaces de darse apoyo y confianza mutuamente, gracias a una organización dinámica y creativa que continuamente se esfuerza en participar en todas las metas del desarrollo. Además, la zona sobre la que actuamos va creciendo, y cada vez son más las personas que se benefician de este proyecto".
Àrees de treball: vivenda, sanitat, educació, dona, persones amb discapacitat, ecologia, fons d’estabilitat social, comerç solidari.

Els números parlen per si sols:
comprova-ho.

Per llegir més:
llibres.

*****

Font principal:
FVF
Fotos extretes de: FVF i Roberdevigo

20 de gen. 2008

Impressionant Gregory Colbert


Senzillament impressionant, no són montatges, sino imatges reals. Gregory Colbert ha dedicat 15 anys de la seva vida professional a retratar homes i animals relacionant-se en harmonia.

18 de gen. 2008

Pensament nº7: utopia

La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.

Eduardo Galeano

17 de gen. 2008

Utopia i política. Els nous Quixots.

Avui rescato un text de Federico Mayor Zaragoza del 2005, que en el seu moment em va agradar molt i segueix essent totalment vigent.

Es tracta d’un discurs que va llegir al Fòrum Social Mundial del 2005 a Portoalegre, Brasil (per cert pels que no estigueu al cas, del 25 al 27 de Gener hi ha el
Fòrum Social Català). L’acte pertanyia a un panell anomenat “Utopía y política. Los nuevos Quijotes”.

Aquí teniu el
text complet. No té desperdici.

I aquí algunes de les perles que deixa anar:

Se ha dicho que “la política es el arte de lo imposible”. Es una apreciación alicorta y triste de la política que debe ser, precisamente, el arte de hacer posible mañana lo que es imposible hoy.



No es desde la inercia, desde la rutina, desde la monotonía de donde saldrán las ideas que pueden reverdecer tantas cosas agostadas, abrillantar tantas otras hoy ensombrecidas, despertar las ahora adormecidas, reanimar otras tan cansadas. Es “sacando fuerzas de flaquezas”, es contando con la fuerza creadora que puede suceder lo inesperado. Lo inesperado, nuestra esperanza. Lo inesperado, como el prisionero Nelson Mandela, que en lugar de fermentar odio y venganza en las celdas en las que se le retiene por el sólo delito de su piel morena, dibuja en el aire del mañana de su pueblo brazos abiertos de todos los colores. Y, con la complicidad de Frederick de Clerck, convierte en realidad la utopía de eliminar el abominable “apartheid racial”. Utopía como compromiso personal. Éste es el sentido.



Acometer lo imposible: actitud permanente de vigías, de oteadores, de irrenunciable anhelo para un por-venir que está por-hacer. Todos. Sin exclusiones, y guiados por valores universales. Y a quienes nos digan que luchar cada día en favor de la dignidad humana no sirve para nada, que nunca lograremos nuestros propósitos, que los imposibles hoy seguirán siendo imposibles mañana, les responderemos, como Don Quijote a su escudero: “¿Qué te parece ésto, Sancho? ¿Hay encantos que valgan contra la verdadera valentía? Bien podrán los encantadores quitarme el éxito, pero no el esfuerzo y el ánimo”.
Per cert, estic pensant en iniciar una sèrie de posts anomenada “persones clau”, on descriuré qui són i què fan algunes de les persones que considero claus en la lluita per la justícia global. Federico Mayor Zaragoza per suposat serà una d’elles. Accepto propostes!

15 de gen. 2008

Pensament nº6: sobre el Temps

El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego.

Jorge Luis Borges

13 de gen. 2008

La maledicció de ser nena


Índia, Pakistan i Xina són alguns dels països que practiquen l'infantici i més recentment el feticidi. Centenars de milers de nenes desapareixen just després de nèixer. Ni la medicina ni les lleis han conseguit erradicar aquesta pràctica. Aquest documental posa de manifest una terrible realitat i descobreix la maledicció que persegueix a les dones del continent asiàtic.

Les raons són tan complexes com antigues, i estan lligades a l'extrema pobresa, l'analfabetisme i a tradicions milenàries, com la dot que han de pagar les famílies quan una filla es casa (tradició per cert abolida ja fa anys per llei a l'igual que el sistema de castes).

"La maldición de ser niña", de La Noche Temática TV2, és el reportatge del mes a miraicrida.org:

Veure el vídeo (50 minuts)

La primera part del reportatge parla de Tamil Nadu, l'estat del sud de l'Índia on jo vaig estar treballant. La veritat és que se'm fa molt difícil veure les imatges. L'Índia té això, moments, i experiències que te n'enamoren i, moments i experiències que se't claven com punyals. Gairebé tothom que coneixo i que hi ha estat suficientment temps com per començar a entendre-la una mica coincideix en parlar d'aquesta relació amor-odi.

La nena de la foto no té res a veure amb el reportatge, tot i que també és de Tamil Nadu. Es diu Preetha i viu a Shanti Bhavan, un projecte educatiu de la George Foundation on la vaig conèixer. Ella ha tingut la sort que no hauran tingut moltes altres nenes del seu poble, primer per no ser víctima de la pràctica de l'infanticidi i segon per poder formar part de Shanti Bhavan, on se li dona una formació que m'agradaria pensar que li servirà perquè en el futur ella pugui lluitar contra aquestes pràctiques i tradicions de la seva comunitat.

Per acabar, un vídeo no tan dur, més positiu i optimista. On podreu conèixer Shanti Bhavan, l'escola on vaig conèixer la Preetha.

11 de gen. 2008

Firmin, una bona troballa.


Vaig conèixer Firmin (de Sam Savage, Seix Barral 2007) a través d'una ressenya del Babelia. Pocs dies després vaig trobar-me de cop amb la portada que podeu veure sobre aquestes línies en una prestatgeria d'una llibreria a Barcelona. No vaig poder evitar comprar-lo.

Llegir-lo ha estat un plaer. Firmin és una petita gran novel·la. Si us agraden els llibres (i fixeu-vos que dic "llibres" i no tant la "lectura" o la "literatura"), si disfruteu vagant per llibreries desordenades, si sou llibròfags, bibliòfils, bookworms o espècies similars, llavors no ho dubteu, heu de llegir Firmin.

Es tracta de la primera novel·la de Sam Savage, professor de filosofia a Yale (però també mecànic de bicicletes, pescador, ...). El llibre és una història en primera persona, el relat de la vida d'una rata, Firmin, que neix als soterranis d'una llibreria al Boston dels anys 60.

No us enganyeu, no es tracta de la història ensucrada d'un simpàtic ratolí del tipus Micky Mouse o Stuart Little. Firmin és una rata, és cínic, viciós i a estones melancòlic i commovedor. Savage no fa cap concessió a l'infantilisme, i en certs moments el llibre es gairebé poètic.

El llibre esdevé un irònic i a la vegada tendre homenatge a tots els lectors, i una metàfora de les virtuds redemptores de la lectura.

Firmin aprende a leer devorando las páginas de un libro. Pero una rata culta es una rata solitaria. Marginada por su familia, busca la amistad de su héroe, el librero, y de un escritor fracasado. A medida que Firmin perfecciona un hambre insaciable por los libros, su emoción y sus miedos se vuelven humanos. Original, brillante y llena de alegorías, Firmin derrocha humor y tristeza, encanto y añoranza por un mundo que entiende el poder redentor de la literatura, un mundo que se desvanece dejando atrás una rata con un alma creativa, una amistad excepcional y una librería desordenada.

Afghan girl


Seguint un meme que he vist circular aquests dies per la Catosfera, he decidit explicar quina és la imatge que tinc com a fons d'escriptori actualment.

M'agrada utilitzar fotografies verticals perquè si es col·loquen centrades et deixen espai a cada banda per organitzar les icones.

La fotografia en qüestió es diu "Afghan girl" de Steve McCurry. Probablement molts la coneixereu, ja que és va fer molt famosa i va donar la volta al món al ser portada del National Geographic el 1985. La nena de la foto es diu Sharbat Gula i va ser retratada quan a penes tenia 12 anys. Per mi segueix essent el millor retrat que he vist mai.

L'equip del National Geographic, 18 anys després de la foto, va fer un documental per trobar la noia i repetir la presa. El resultat és el que es pot veure a continuació. Impactant el que poden fer 18 anys en un camp de refugiats i en un país en contínua guerra. On és ara la xispa i el magnetisme de la seva mirada?


8 de gen. 2008

L'Anticooperació

A través del blog Vamos a Cambiar el Mundo sin Tomar el Poder he pogut llegir un article de David Llistar i Bosch publicat originalment a la revista Pueblos. A tot els interessats en la cooperació al desenvolupament us recomano llegir-lo.

L'article presenta la noció d'anticooperació Nord-Sud i apunta alguns dels seus principals mecanismes.

Parteix de tres hipòtesis:

1.- Que la majoria de contextes en els que viuen els habitants del Sud Global depenen, en gran mesura i en grau creixent, de decisions i actituds d'habitants del Nord Global.

2.- Que el que anomenem ajuda Nord-Sud (o "cooperació al desenvolupament") és una contribució positiva molt menor que les contribucions negatives que rep el Sud Global des del Nord Global (crèdits condicionats, venta d'armes, control migratori, paraïsos financers, acords comercials, etc.).

3.- Que la majoria d'aquestes contribucions negatives es produeixen com a conseqüència de la lògica d'empreses i Estats que volen crèixer i assegurar-se recursos i mercats.

Es pot dir més fort però no més clar. Bona lectura!

7 de gen. 2008

Un joc perillós


A través de Canalsolidari.org he conegut "Un joc perillós", un joc online que és iniciativa de Mans Unides que pretén donar a conèixer d'una manera lúdica l'estat del món:

Quantes persones sobreviuen amb menys d'un euro al dia? Saps què passa a la ciutat mexicana de Ciudad Juárez? Per què lluita l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional? Quin tant per cent de la despesa militar caldria invertir per fer possible l'accés a l'aigua potable a tothom?

Aquestes són algunes de les preguntes a les quals t'hauràs d'enfrontar si jugues a Un joc perillós, una eina multimèdia creada per Mans Unides que ha convertit el mapa del món en un tauler en el qual, per avançar, cal respondre correctament preguntes relacionades amb els Objectius del Mil·lenni, la cooperació, la pau i les relacions Nord-Sud.
Juga-hi!

3 de gen. 2008

Busca-ho dins de Pi


Avui una curiositat matemàtica. Com molts sabreu, qualsevol seqüència numèrica de nombres enters que puguem imaginar apareixerà en un moment o altre dintre dels decimals del nombre Pi, ja sigui el teu telèfon, el teu compte bancari, el número de sèrie del mouse que estàs fent servir ara mateix, o el Quijote sencer. Això evidentment no té cap misteri ja que els decimals de Pi són infinits i per tant contenen totes les seqüències possibles. Una altra cosa es que siguem capaços de trobar la posició del nombre que busquem dintre dels decimals, ja que com que la seqüència és infinita necessitaríem temps infinit, del qual no disposem.

El que si que podem fer és utilitzar Pi-Search per buscar qualsevol número dintre dels primers 200 milions de decimals de Pi. Com més llarg sigui el nombre més baixa serà la probabilitat de que aparegui dintre d'aquets 200 primers milions de decimals. Jo ho he provat amb el meu telèfon, DNI i data de naixement, i tots tres hi apareixen!

És una tonteria, però no deixa de ser curiós.