19 de des. 2008

Salvem el Kho-Kho

Ja fa bastants dies que per la televisió no paren de fer anuncis de joguets, que juntament amb els catàlegs dels grans centres comercials, van deixant petja dia rera dia als cervells dels menuts i no tan menuts.


Això em fa pensar en altres realitats que he vist. A Bagepalli per exemple, el meu cub de Rubik segurament era un dels joguets més sofisticats que hi havia. Potser algun privilegiat tenia una consola, no ho sé, però la immensa majoria si tenien una baldufa ja es consideraven afortunats.

Crec que a part de joguets, hauríem d’intentar proporcionar als nens i nenes llocs per jugar, companys amb qui fer-ho, i sobretot temps. En això a l’Índia rural encara ens donen mil voltes, i els jocs tradicionals com el Kho-Kho (a la foto) o el Lagori són encara vius i et pots trobar nens al carrer jugant-hi, tot i que els jocs de l’herència anglesa (cricket, badminton, etc.) s’han anat imposant.

Els jocs tradicionals de carrer a l’Índia són molt interessants. Més elaborats que els que jo coneixia. Solen ser jocs per equips, on es requereix habilitat, compenetració i molta tàctica.

Doncs això, feu servir els vostres cocos, i salveu els kho-khos catalans (si és que en queden).

8 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Sempre he viscut en un poble i quan jo era petita (tinc 41 anys), aprofitàvem qualsevol moment per sortir a jugar al carrér.
Recordo especialment després de les tempestes d'estiu. Llavors, els meu carrer encara no estava asfaltat i l'aigua que hi corria i el fang ens proporcionàven els elements necessaris per les nostres obres d'enginyeria. Feiem prèses al mig del carrer, just en el punt en que es fa estret, i en feiem unes quantes, perquè cada vegada que passava un cotxe havíem de tornar a començar.
Quins temps, aquells!
Ara els nens ja no jugen tan al carrer com nosaltres, encara que aquí al ser un poble petit i envoltat de muntanya, és més fàcil veure'n.
Per cert, BON NADAL!

Sonia y Juan ha dit...

Els nens a l'Índia encara conserven l'inocència que aquí ja han perdut.

Ferran ha dit...

Post que suscric de dalt abaix.
Bones Festes, Edu.

Edu ha dit...

Lluïsa, això de les preses sembla divertit, tot i que no sé si per tots els veïns jeje.

Sonia i Juan, és cert, aquí els nens perden la inocència abans que a l'Índia. Suposo que la nostra societat no ajuda gaire a que la conservin.

Gràcies Ferran!

Bones festes a tot/es!

Anna ha dit...

En moltes coses són més rics que nosaltres i aquesta és una d'elles. N'haurem de reaprendre moltes coses que ja sabiem, però que ens hem deixat perdre a poc a poc.

zel ha dit...

M'he emocionat...de veritat, m'he emocionat, veus de nen, arreu del món, cantant nadales, fan plorar...bones festes, maco!

Edu ha dit...

Gràcies pels comentaris Anna i Zel, bones festes per vosaltres també!

marc ha dit...

Et tinc ben enllaçat també! Gràcies pel consell! Una abraçada!