4 de des. 2008

Les gotes fan un any

Vaig engegar aquest blog citant Blaise Pascal: "La darrera cosa que un sap és per on començar". Ho feia dins d’una entrada que vaig anomenar El perquè de le gotes. D’això avui fa justament un any.


El temps passa volant. Fa un any no hagués imaginat de cap manera que escriure un blog em permetria conèixer tanta gent, ni que em donaria tantes satisfaccions. En alguns moments, com quan estava treballant a l’Índia, escriure i mantenir-lo al dia no va resultar senzill, però crec que l’experiència va valer la pena.

Han estat en total dos-cents trenta-dos articles. Això dóna una mitja d’entre quatre i cinc entrades setmanals (o si volem una aproximació molt més exacta, cinc articles cada vuit dies).

Encara em sembla increïble que entre les persones subscrites al blog i les visites a la web, cada dia llegeixin el que escric (o com a mínim ho mirin) més de cent persones. És de bojos.

El blog pretenia i pretén ser divers en continguts, i de fet simplement vol reflexar per escrit els meus interessos i pensaments (escric sobre les coses que m’interessen, no sobre les que penso que poden interessar), però sóc conscient que el blog s’ha anat enfocant cap a temes d’activisme, cooperació o solidaritat. Seguiré apostant per la mateixa fòrmula, sense oblidar parlar de llibres, espiritualitat, ciència, pensaments, art, o de l’enyorada Índia clar.

Propòsits pel segon any: repescar la secció Persones Clau que està molt abandonada, i alguna novetat que ja anireu veient.

Hi ha moltes històries darrera un blog que no surten a la llum. Per exemple correus electrònics que rebem els autors, trobades amb altres bloggers, etc. Aprofitant aquest aniversari us n’explicaré dues. Són d’aquestes històries que et donen peu a somiar que les hores que dediques al blog potser valen la pena i tot.

La primera és la d’una noia que llegint el meu blog quan jo estava a l’Índia, va decidir apadrinar una nena d’aquell país, i em va donar les gràcies dient si no hagués trobat el teu blog no ho hagués fet”. Evidentment sóc jo qui li ha de donar les gràcies. Si el blog hagués servit només perquè una nena fos apadrinada, totes les hores que hi he dedicat estarien més que justificades.

La segona és d’una noia de només quinze anys que després de conèixer a través del blog els projectes de l’Índia on he col·laborat em va escriure preguntant-me quin tipus d’ajuda o donació podia fer tenint en compte que només disposava dels tres euros de paga que li donaven els seus pares cada setmana. Podeu imaginar que llegir un correu electrònic com aquest t’emociona i et conmou.

No vull acabar aquest apunt sense donar les gràcies a tots els que feu possible aquest espai. Als que llegiu, als que comenteu, als que hi sou des del principi, als que us heu afegit més tard, als esporàdics, als perduts, a la gent de la Girosfera que cada cop som més, als que esteu lluny, als que llegiu les traduccions automàtiques al castellà i l’anglès, i a tots i totes els que heu participat d’alguna manera.

Plouran més gotes.

16 comentaris:

Ferran ha dit...

Edu, ja no recordo com vaig arribar al teu blog, però sí recordo que m'hi vaig enganxar d'entrada. Una visió personal d'una realitat que ens queda molt lluny... o potser no tant. Un blog interessant i uns pensaments que comparteixo.

Enhorabona.

Lluïsa ha dit...

Jo sí que recordo com hi vaig arribar i també que em va costar un cert temps afegir-hi un comentari.
Des de la teva darrera estada a la Índia que paso a diari pel blog. Sé que si no m'interessés el que hi comentes, no faria aquest gest. Ens has parlat, com diu en Ferran, d'una realitat llunyana; de llibres; dels teus pensaments, de... Sempre és un plaer conèixer gent interessant com tu, encara que sigui a través de la xarxa.
Espero poder compartir moltes gotes més.
Enhorabona per una feina ben feta.

Albert Medrán ha dit...

enhorabona per l'aniversari!

Asimetrich ha dit...

Jo tampoc recordo exactament com vaig arribar-hi, però sí que ho vaig fer ben al principi, el que vol dir que fa un any que et segueixo (Què fort, com passa el temps). Et felicito per l'aniversari i enhorabona per la feina que fas. I que plogui mooolt més.

Ismael Peña-López ha dit...

L'enhorabona i, encara que soni a tòpic, per molts més!!

Una abraçada ben forta :)

(una abraçada que, dit sigui de passada, un dia hauriem de "desvirtualitzar")

zel ha dit...

Mirarem de ser una gota més que plogui alegries per a tu i els teus bons projectes!

najoana ha dit...

tota la familia estem orgullosos de tu i del teu blog.Moltes felicitats !

Toni ha dit...

Per molts anys. Desitjo aquest primer aniversari sigui un estímul per continuar escrivint amb el teu estil personal i la teva visió de les coses. Llegint-ho i compartint-ho ens enriquim.

Edu ha dit...

Ferran gràcies! A part de tenir un gran blog, ets un gran "comentarista", tens el do de la omnipresència a la blogosfera. Blog que descobreixo, blog que ja té comentaris teus :)

Moltes gràcies Lluïsa! I tant que compartirem més gotes!

Albert, gràcies! Ha estat un primer any intens, a veure com surt el segon.

Asimetrich, el temps passa volant! Jo tampoc recordo com vaig anar a parar al teu, però m'hi vaig quedat enganxat! Gràcies!

Ei Ismael, gràcies! I tant, ens haurem de desvirtualitzar. Amb la Sílvia de Chandra deiem d'organitzar un dia una trobada de blogs&activisme, podria ser una ocasió :)

Gràcies Zel, comptar entre els lectors, amb una blogger com tu no té preu. L'Ara Mateix és un blog de referència per tots.

Toni, gràcies! En pots estar segur, això només ha estat el principi! :)

Per suposat, moltes gràcies a tota la gent de la família que em segueix pel blog i en viu ;)

Salut!

joaquina ha dit...

Enhorabona, pel aniversari i per aconseguir aproparnos la realitat de la Índia i els seus nens i nenes.
Una abraçada!

PD. Jo si recordo que vais visitar el meu blog i vaig fer una visita al teu, i des de llavors estic "enganxada".

Cristina ha dit...

Un any ja!!! I segueixes al peu del canó removent conciències. M´agrada saber que hi ha gent com tu que feu que el món sigui una mica millor, més humà, més solidari. Feliç aniversari!

francesc ha dit...

Felicitats!!
jo et vaig trobar a través d'un comentari teu al blog de l'Ismael, que per casualitat també celebrava anys, i mira, anem sumant!!

Salutacions!!

Lluïsa ha dit...

De res, Edu!
Per cert, la fotografia que has fet servir per il·lustrar l'aniversari, reflecteix a la perfecció tot el que pot arribar a moure una sola gota. Molt encertada.

Edu ha dit...

Gràcies Joaquina, l'Olvidad@s va ser un gran descobriment!

Cristina moltes gràcies! Continuarem al peu del canó!

Gràcies Francesc, El Rentaplats és un espai web fantàstic. Una sort haver-nos trobat.

Lluïsa tampoc he estat gaire original amb la foto: una gota a l'oceà :) Però és bonica!

Gràcies a tot@s per les felicitacions!

Ismael Peña-López ha dit...

blogs&activisme... li haurem de posar un nom que soni, com el beers'n'blogs... blogs'n'pau? ;D

Edu ha dit...

Ah blogs&pau sona bé, t'ho compro!

Però el fet que hi hagi Pau no exclou que hi hagi Beer ;)