9 de des. 2008

El Dhammapada

El Dhammapada (Los pequeños libros de la sabiduría, Jose J. de Olañeta, 2002) és una col·lecció de dites de Buda, i constitueix un dels texts fonamentals del cànon budista.


Es creu que les dites van ser recopilades durant el segle III a.C. al nord de l’Índia, i es van posar per escrit en la llengua pali (derivada del sànscrit) en el segle I a.C.

Com els altres llibres d’aquesta col·lecció que ja he comentat en aquest blog, aquest també és de tamany reduït i ideal per dur de viatge.

Segurament no és el millor llibre per introduir-se al budisme, però és un llibre molt interessant i fàcil de llegir si coneixeu els conceptes més bàsics d’aquesta religió, el seu missatge és comprensible per tothom.

Dhammapada vol dir literalment “el camí de la Llei”, on aquesta Llei fa referència a les ensenyances de Buda.

Us en deixo tres petits fragments, traduïts al català per mi mateix:

Tot el que som és el resultat del que hem pensat: es fonamenta en els nostres pensaments, està constituït pels nostres pensaments. Si un home parla o actua amb un pensament dolent, el dolor el segueix, com la roda segueix al peu del bou que tira del carro.

Tot el que som és el resultat del que hem pensat: es fonamenta en els nostres pensaments, està constituït pels nostres pensaments. Si un home parla o actua amb un pensament pur, la felicitat el segueix, com l’ombra que mai l’abandona.

[…]

De la mateixa manera que un constructor de fletxes redreça la seva fletxa, l’home savi redreça la seva ment agitada e inestable, que és difícil de guardar, difícil de retenir.

De la mateixa manera que un peix tret de la seva morada aquàtica i llançat a la seca terra, la nostra ment s’agita tota ella amb la fi d’escapar de Mâra, el temptador.

És bo dominar la ment, que és difícil de retenir, inconstant i es llança cap allà on li ve de gust; una ment dominada procura felicitat.

[…]

De la mateixa manera que l’abella recull el nèctar i marxa sense destruir la flor, ni el seu color ni el seu perfum, així ha de viure el savi a la terra.

Un savi no pot prestar atenció a les perversitats dels demés, ni als pecats que cometen per acció o omissió, sinó a les seves pròpies errades i negligències.

Com una bella flor, plena de color, però sense perfum, són les paraules bones però sense fruit del que no actua d’acord amb elles.

Però com una bella flor, plena de color i plena de ferfum, són les paraules bones i fructíferes del que actua d’acord amb elles.

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Es pot ser budista sense proposar-s'ho? Em sembla que jo en sóc. És possible més sentit comú en menys línies? "Tot el que som és el resultat del que hem pensat"; em sembla tan clar, que és així... Sí, definitivament, sense haver-m'ho proposat, sóc budista.

Edu ha dit...

Suposo que sí que pots ser-ho sense proposar-t'ho. De fet, el budisme tal com ha arribat a occident és més una filosofia o una manera d'entendre la vida que no una religió.

La frase que cites és fabulosa, d'un gran sentit comú, ja la coneixia d'abans de llegir el Dhammapada, però potser hi hauria altres passatges amb els que no estaries tan d'acord. Com per exemple quan et diu que no estimis massa ni tinguis passions.

Salut!

Ferran ha dit...

Potser convindrà que em llegeixi el Dhammapada, per veure les parts que, com expliques, potser no m'agradin tant. Ara sento curiositat, perquè recomana no estimar massa ni tenir passions... Investigaré.

Nuria (fenix) ha dit...

No m´he pogut estar de fer unes lletres referent a la frase" no estimis massa ni tinguis passions".
La experiencia que m'ha donat la vida al llarg dels meus 58 anys ,em
fa veure que, a vegades estimar massa ,pot portar-nos al error de no saber posar limits.El respecte cap als altres es important.Saber discernir que volen els altres de nosaltres.
La folosofia budista és apendra a
viure molt diferent .
Gràcies , Nuria.