15 de nov. 2008

Per què Krishna és blau?

Ahir vaig acabar el tercer volum d’històries clàssiques de la Índia il·lustrades que vaig comprar durant el meu últim viatge al subcontinent indi. Pertany a la col·leció Amar Chitra Katha que ja he comentat anteriorment (1,2).


Aquest volum correspon a les Aventures de Krishna, o potser hauria de dir Krixna que és com s’hauria d’escriure en català pel que he pogut veure. A mi però, ho sento, em fa mal al ulls.

Krishna és la vuitena encarnació (avatar) de Vishnú. És la divinitat més venerada a l'Índia i els seus múltiples aspectes estan narrats en llibres sagrats com el Rig Veda, el Mahabharata o el Bhagavad-Gita (contingut dintre el Mahabharata).


En el Bhagavad-Gita, Krishna és la representació de la Divinitat Suprema o Âtman, que baixa per il·luminar l'home i contribuir a la seva salvació. Per aquest motiu es representa Krishna exercint en favor d'Arjuna el paper de guia o conductor del seu carro en el camp de batalla; així com Arjuna és la representació de l'home.


Pel que fa a la seva història, Krishna va ser un heroi de l'Índia antiga, setè fill de Vasudeva i Devaki. El rei Kamsa (germà de la mare i tirà de la província) va aconseguir matar els sis primers fills de la seva germana, doncs se li havia anunciat que moriria a mans d'un nebot. En el setè fill, Krishna, es va encarnar Vishnú. Per evitar-ne la mort, va ser amagat a la regió de Vrindávan, on va passar la seva infantesa i adolescència enmig de pastors. En complir 16 anys d'edat, va anar a Mathur amb el pretext d'una contesa, on va matar a tots els gladiadors que el seu tirà oncle havia posat contra ell i després va matar-lo a cops. Així comencen les seves aventures.


Quan es representa Krishna sempre sol tenir uns elements que permeten reconèixer-lo: pell blavosa, roba groga o taronja, flauta, braçalets, i plumes de gall d’indi.


La tonalitat de la pell és blava perquè aquest color s’associa amb l’infinit o amb allò elevat (com el cel o el mar). El groc de la roba simbolitza la sorra, la terra. Per tant vol ser una realitat infinita amb vestidures finites.


La flauta representa el goig de la realització. La flauta és senzilla i buida però del seu interior brollen sons màgics, és a dir que l'harmonia espiritual prové de l'interior.


Els braçalets de plata que utilitza Krishna l’identifiquen amb el seu poble, ja que els pastors de bestiar de Vrindávan generalment usaven aquests ornaments en les seves tasques diàries.


La pluma de gall d’indi (animal nacional de l'Índia, no pas el tigre), segons la història la porta perquè un gall d’indi li va oferir com a present, i Krishna la duu sempre per recordar-nos que el que ens demana a nosaltres és quelcom molt senzill, quelcom que portem dins.


L’Hinduïsme és una religió tan complexa, contradictòria, detallista i preciosista que mai deixa de sorprende’m.


5 comentaris:

zel ha dit...

Gràcies per l'explicació, és un món encisador per mi, em fascina, em quedo enganxada...he llegit alguns contes popular de l'Índia i els trobo complexos pels noms i les personificacions diverses que expliquen i em perdo, però no deixen de sorprendre'm, és un imaginari tan divers...
Petons, maco!

Asimetrich ha dit...

Dius que és la vuitena encarnació de Vishnú. Em pregunto si dins la seva mitologia es contempla que entitats com aquestes es vagin reencarnant de forma regular, és a dir, si avui en dia Vishnú (per exemple) es pot trobar entre nosaltres o, pel contrari, és mitologia que només fa referència a temps antics? Només és curiositat :-)

Edu ha dit...

Hola Zel, tens raó, el seu imaginari és mooolt divers. És un món tan complex com interessant.

Asimetrich, evidentment tot això es tracta de mitologia, creada a través de tradicions orals i després escrites en les grans obres com el Mahabharata. Les reencarnacions no sé si són regulars, però segur que els hindús creients consideren possible que els déus s'encarnin en persones a l'actualitat. Molts gurús són considerats reencarnacions de déus, i l'altre dia vaig posar l'exemple d'aquella nena amb vuit extremitats que era considerada una reencarnació precisament de Vishnú, el mateix déu que hi ha "al darrera" de Krishna.

És un món que se'ns fa molt extrany als que no em nascut allà.

kennen ha dit...

jo pensava que era la setena. molt, molt, molt interessant el que expliques.

ah, per cert, "preciosista" és un gran adjectiu per a definir l'hinduïsme.

Edu ha dit...

Jaja gràcies Miki, de fet és un adjectiu que no faig servir gairebé mai, ja que és difícil trobar un substantiu que se'l mereixi.