20 de nov. 2008

Infàncies robades. Esclavatge al segle XXI

Avui, Dia Universal del Nen, milers de blogs donem suport a la campanya Pornografia Infantil NO.


Avui més que mai, diem NO a la pornografia infantil, i a tota classe d’explotació sexual infantil.

Per aquest motiu i seguint la campanya, avui els bloggers escriurem paraules com “angels", "lolitas", "boylover", "preteens", "girllover"… per omplir els buscadors d’Internet amb referències falses que molestin als pedòfils. No sé si conseguirem res de bo, però si més no conscienciar la comunitat blog.

Us deixo un fragment extret de Solidaridad.net (NEPAL: niñas prostitutas, MENOS QUE CERO”). Estant a l’Índia havia sentit històries de nenes raptades al Nepal i obligades a prostituir-se a Bombay. Dons aquí en teniu un testimoni. És veritable esclavatge al segle XXI:

[…] A los 12 años, un primo lejano de su madre, que llamaba “tío”, le ofreció un trabajo de empleada doméstica en Katmandú. El hombre pagó el equivalente a diez mil pesetas a los padres, en concepto de adelanto sobre el sueldo. Pero Zeena no tuvo tiempo de ver la capital porque el viaje en autocar con su “tío” no se detuvo allí, sino que siguió hasta la frontera de la India y luego a Bombay, donde el hombre le prometió que una hermana suya se encargaría de ella. Zeena no tenía más remedio que confiar en su pariente. “No había salido de mi aldea, no había visto nada, no sabía nada del mundo, cuenta la joven nepalí. Este hombre me entregó a una mujer, y desapareció. Yo preguntaba constantemente cuándo volvería hasta que, al cabo de tres dias, me dijeron que me había vendido y que se había ido”.

La madame que compró a Zeena le precisó que había pagado cuarenta mil rupias por ella (150.000 pesetas) y que tendría que trabajar mucho para devolver ese dinero antes de pensar en recobrar la libertad. Para la niña campesina fue el principio del horror.

A pesar de leyes y tratados para su abolición, la esclavitud sigue vigente a finales del siglo XX de forma aún más perversa. Todos los días, niños y niñas de Asia son vendidos y comprados como animales para que los adultos sientan el fugaz placer de un momento de relajación sexual […].

Per més informació recomano llegir l’article que ahir van publicar al blog de Sonrisas de Bombay, amb molta informació de prostitució infantil a la ciutat de Bombay.

6 comentaris:

Lluïsa ha dit...

No tinc blog on poder deixar el meu granet de sorra en aquesta campany en contra de l'explotació sexual (i d'altres) infantil, així qué, com he fet fa uns minuts al blog de Sonrisas de Bombay, aprofito el teu per deixar per escrit el meu rebuig i cridar ben alt "Pornografía Infantil NO".
Per cert, tens raó, recomanant l'article d'ahir al Blog de Sonrisas de Bombay, és sencillament colpidor.

Ferran ha dit...

Passen coses terribles en el nostre món, però abusar d'una criatura deu ser de les més repugnants.

Silvia ha dit...

Fa uns temps vaig conèixer, a través d’Amics del Nepal, la tasca que fa l’entitat Maiti Nepal i la veritat és que em va xocar les coses que explicaven i em va impactar la seva feina. Aquesta ONG té llars d’acollida per a noies que han estat víctimes de l’explotació sexual i visita prostíbuls de l’Índia buscant menors raptades.

De tot el que vaig sentir, el que més em va agradar va ser saber que moltes joves que han estat víctimes es tornen activistes, passen pels pobles sensibilitzant i fins i tot van al bordells a buscar noies que estan retingudes.

Una abraçada a tothom :)

francesc ha dit...

Gràcies pel post Eduard, quanta més gent vagi obrint els ulls, les coses podran anar canviant!!

Edu ha dit...

Lluïsa gràcies pels comentaris, a veure si entre tots fem que la blogosfera es concienciï.

Ferran tens tota la raó, ha de ser repugnant.

Sílvia, no coneixia Maiti Nepal, però pel que veig fan un treball molt necessari. Que les joves rescatades es tornin activistes és un símptoma de que les coses es fan bé, i d'esperança, perquè ningú lluitarà més per la causa que les que l'han patit.

Francesc, i tant, iniciatives com aquesta permeten anar prenent consciència.

Gràcies a tots!

zel ha dit...

Quan llegeixo això em sento mesquina per quedar-me arraulida i tancada en les meves tristeses, tan vulgars i comunes, d'altra banda...
Em convé una dosi de bofetades de misèria global...
Gràcies per la primera!