7 de nov. 2008

Impressions de L'Índia a debat

Ahir i abans d’ahir vaig assistir a les jornades “L’Índia a debat” organitzades per la Fundació ADA i UPF Solidària.


Les jornades eren de caire divulgatiu, amb un doble objectiu: donar a conèixer tota la problèmatica que envolta el poble adivasi de l’Índia, i parlar sobre el desenvolupament i les conseqüències de la globalització a l’Índia contemporània.

El primer dia (5 de novembre) es van organitzar dues taules de debat. A la primera hi van participar l’Agustí Pániker (escriptor, editor i expert en religions de l'Índia) i la Deepti Golani (economista i col·laboradora de Casa Àsia). Pániker va donar la seva visió sociopolítica de l’Índia d’una manera força original, a través de tres tòpics molt extesos a occident: l’Índia espiritual, l’Índia del Tercer Món, i l’Índia exòtica.

Seguidament, Deepti Golani va fer un xerrada sobre si l’Índia arribaria a ser una nova potència econòmica del s.XXI. La seva conclusió va ser que sí, que era inevitable que això passés. Jo personalment tinc els meus seriosos dubtes sobre aquesta qüestió. Tot i que els índexs econòmics i de desenvolupament estan millorant, cal matissar que aquests índexs són mitjanes, i els globals surten positius gràcies als grans motors econòmics (Bombay, Bangalore, Chennai, Delhi). La realitat és que a les zones rurals no només no s’està millorant, sinó que ens alguns casos s’està empitjorant. I dels més de 1100 milons de persones que viuen a l’Índia, un 70% ho fan a les zones rurals.

A la segona taula hi van intervenir Imma Llort (coordinadora de l’Escola Bambú de Casa Àsia) i Carlton Kinny (sacerdot diocesà representant de l’ONG Jankalyan Trust). Llort va fer una xerrada molt interessant que portava per títol: “L’Índia rural, l’Índia tribal. El paper de les dones en la família i la societat”. Va parlar de les diferents problemàtiques de les dones, de problemes amb l’aigua, amb els aliments, i va remarcar que aquest desenvolupament que viu l’Índia actualment està afavorint majoritàriament a la classe mitja-alta.

La xerrada de Carlton Kinny no la vaig poder escoltar (els problemes d’haver de tornar en tren cap a Girona…).

El segon dia (6 de novembre) van haver-hi dues taules de debat més. A la primera, hi van participar Carlton Kinny i Deepti Devasia (treballadora social responsable del projecte Jiwhalla Assumption Social Centre).

Kinny va fer una xerrada emotiva sobre el passat, el present i el futur dels adivasis, parlant-nos de la feina que fan des de Jankalyan Trust. Molt interessant per entendre la feina que es fa per ajudar al poble adivasi a recuperar la seva identitat, i fer que deixin de ser un poble desplaçat dintre del seu propi país.

Deepti Devasia va xerrar sobre la dona com a motor del desenvolupament. Va explicar la seva feina com a treballadora social, i els problemes i rebuigs per part d’altres sectors de la societat índia que no entenen que s’ajudi als adivasis.

Finalment, l’última sessió era una taula rodona d’ONGs amb projectes a l’Índia. Hi van participar ADA (com a anfitrions), la Fundació Vicenç Ferrer, Sonrisas de Bombay, Aasara, Amics del CCDT i Ajutsi.

La sessió portava per títol Consciència i Acció, la societat índia en transformació, però a mi em va donar la sensació que cada ONG va anar a explicar els seus projectes, cosa que està molt bé però jo esperava més debat entre elles. També és veritat que vaig haver de marxar durant el torn de preguntes i per tant no sé tot el que va succeir després.

Tot i aquesta petita crítica, em va agradar veure reunides diferents ONGs catalanes que treballen a l’Índia. Si aquests events tinguessin continuació i més durada, segur que en sortirien cooperacions i sinèrgies interessants. Totes les organitzacions poden aprendre dels errors i dels encerts de les altres. Però per fer això es necessitarien unes jornades dedicades exclusivament a això, i en aquest cas només era una sessió.

Ahir per cert entre el públic hi havia representades més ONGs de les que van participar a la taula: Forkids (per part meva, com a col·laborador), la Fundació Laia Mendoza (em va fer il·lusió trobar l’Helena), i potser d’altres i tot.

L’organització de l’event va estar molt bé, la meva enhorabona a ADA. Fan un treball molt necessari, i aquest dies ens han tractat molt bé. Per cert, ens van donar un tè adivasi molt bo :)

L’últim detall, em va sobtar que fent-se les jornades a la UPF no hi participessin més estudiants (de fet no sé si n’hi havia cap). Ja sé per experiència que no és fàcil mobilitzar-los, però tenint-ne tants i tan a prop potser s’havia d’haver intentat.

3 comentaris:

Aina ha dit...

Estic convençuda que va ser molt interessant. Al final no m'ho vaig poder convinar, i em sap greu!
Gràcies per la informació!!!

Jaume Puig ha dit...

Gràcies per explicar-ho. Em sembla que tens raó en la teva discreta crítica a les ONG's. Al final la magnitud que aquestes organitzacions acaben tenint fa necessari utilitzar parametres empresarials en els seus comportaments, i en conseqüència les sinergies entre elles queden condicionades a una maximització de beneficis, beneficis socials si, però en el seu ambit d'actuació. És natural, suposo.

Edu ha dit...

De res!

Hi estic d'acord Jaume, les organitzacions creixen, es professionalitzen i moltes comencen a utilitzar paràmetres empresarials. Quelcom que no és en absolut dolent, però en la seva missió de "vendre" una causa o uns projectes acaben oblidant pensar en possibles cooperacions i sinèrgies amb altres actors.

Però vaja, en aquest cas concret, només hi havia dedicada una sessió a les ONGs, per tant tampoc se'ls podia demanar gaire més del que van fer, no hi havia temps.