3 d’oct. 2008

Shanti Bhavan, la Casa de la Pau

Ja he parlat de Shanti Bhavan altres cops en aquest blog. És l’escola on vaig estar treballant de voluntari durant 3 mesos el meu primer cop a l’Índia. El motiu d’aquest post però, és el d’explicar la situació actual del projecte, que lamentablement no és la millor en la que s’ha trobat.


Shanti Bhavan
vol dir exactament “casa de la pau” en Tamil, la llengua de l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia. El projecte, que pertany a la George Foundation, consisteix en una escola residencial i gratuïta per a nens pobres d’una zona rural de Tamil Nadu, molt a prop de la frontera amb l’estat de Karnataka. Els nens provenen de famílies sovint molt desestructurades, sempre per sota el llindar de la pobresa, i són dàlits, la casta més baixa, amb tot el que això implica a l’Índia.

L’escola va ser fundada l’any 1997 amb només 48 nens i nenes, i ha anat creixent un curs per any fins al moment actual en que s’està impartint classe a nens i nenes des dels 4 anys fins al 17. La filosofia del projecte és el que fa que Shanti Bhavan sigui un lloc tan especial. L’objectiu és l’excel·lència en l’educació, i es vol que els nens que surtin de l’escola puguin accedir a la universitat, si així ho volen, i obtenir feines que els permetin trencar realment els cercles de pobresa en que viuen les seves comunitats. La majoria d’ONGs que treballen a les àrees rurals del sud de l’Índia es limiten a donar una educació molt bàsica als nens i nenes, i tot i que el treball que fan és molt positiu (que ningú cregui que penso el contrari), a llarg termini no es consegueix trencar els cercles de pobresa, ja que els nens no poden ocupar llocs a la societat amb suficient capacitat com per produir canvis a les seves comunitats. Les persones que prenen les decisions segueixen essent les minories riques educades a col·legis d’elit de les grans ciutats. Aquestes per suposat, no tenen cap problema en seguir violant els drets de les comunitats dàlits, com s’ha fet durant segles.

A Shanti Bhavan s’ensenyen totes les assignatures habituals, però també es fa esport, música, informàtica, art, dansa i moltíssimes activitats extra-curriculars. Això que aquí sembla el més normal del món, a les zones rurals del sud de l’Índia esdevé quelcom raríssim i excepcional. A S.Bhavan no s’hi ensenya religió, però els nens participen en diferents celebracions religioses (hindús, musulmanes i cristianes) amb tota normalitat. Tot i que no hi ha una assignatura com “educació pel desenvolupament” els nens creixen amb uns valors i un fort desig d’ajudar les seves comunitats, i són molt més conscients de les realitats del món d’avui dia que la gran majoria de nens catalans (això us ho puc assegurar). Si preguntes a qualsevol menut de S.Bhavan què vol ser quan sigui gran, no només es limita a dir metge, arquitecte o mestre. El que vol ser metge et diu que obrirà una consulta al seu poblet on mai n’hi ha hagut, el que vol ser arquitecte et diu que construirà una casa pels seus pares que mai n’han tingut, i el que vol ser mestre et diu que treballarà a S.Bhavan per continuar la feina iniciada pel Dr. George. Segurament no hi ha millor educacio pel desenvolupament que conviure 24 hores al dia amb persones que s’han volcat a treballar en un projecte com S.Bhavan.

L’escola és residencial, els nens i nenes s’hi queden a dormir. La raó es que provenen d’àrees diferents, a vegades allunyades, i moltes vegades de famílies que no els poden mantenir, o que se n’han desentès. Els nens tenen dos períodes de vacances cada any en que van a casa els pares, i els caps de setmana poden rebre visites familiars. A l’escola també hi sol haver sempre algun voluntari o indi o d’algun altre país. Això fa que els nens interaccionin amb gent de diferents provinences i amb diferents mentalitats i maneres de fer. Això també s’acaba notant a l’evolució dels nens.

El recinte, és com un petit campus, amb edificis que fan de dormitoris, un edifici per l’escola i una altre pel menjador. Hi ha zones d’esbarjo i jardins molt ben cuidats. La veritat és que quan un hi entra s’adona que el nom “casa de la pau” va ser una elecció del tot encertada.

Una vegada explicat tot això, crec que resulta evident que les despeses per mantenir una escola d’aquests tipus totalment gratuïta són immenses fins i tot a l’Índia. Només cal que imagineu els professors, cuiners, personal de neteja, jardiners, roba, menjar, material escolar, i un llarguíssim etcètera. Fins ara el projecte es valia de l’acció filantròpica del seu fundador i d’algunes donacions privades puntuals. Però quan es depèn d’una sola font, hi ha el perill que aquesta s’esgoti i això és el que està passant.

Tal i com vaig explicar en un post després de la meva última visita, ara mateix Shanti Bhavan esta passant uns moments molt difícils. Tenen dificultats econòmiques importants i han hagut de retallar despeses per molts costats. La reducció de salaris ha provocat que molts professors marxessin, també hi ha restriccions de l'ús de l'electricitat, i s'ha suprimit l'snack que els nens menjaven a mig matí. També s'ha prescindit dels conductors (bàsics pels constants viatges a Bangalore que cal fer). Aquest últim inici escolar no han entrat nous alumnes, i hi ha classes que s'han hagut de cancel·lar perque no hi ha professor, com la d'informàtica. Ara mateix l’escola funciona gràcies a que voluntaris estan impartint moltes de les classes de professors que han marxat.

Vaig poder parlar amb la directora de l'escola, Lalitha Law, i amb el fundador de l'organització, Abraham George, i estan realment preocupats. Recentment han iniciat una campanya per conseguir fons. Seria una gran llàstima que un projecte tan especial i diferent del d'altres ONGs fracassés just en el moment en que la primera generació de nanos que van comencar al parvulari està a punt d'acabar i graduar-se. Els primers nens que van entrar ara estan fent 11è, els queda un any més i prou. El projecte té un potencial increïble pels propers anys.

L’última cosa que en sé és que es crearà una nova organització (Shanti Bhavan Trust) separada de la George Foundation, dedicada exclusivament al projecte Shanti Bhavan. S’estan buscant fons i s’està teixint una xarxa dels antics voluntaris, a través de llistes de correu i Facebook per aportar idees i implicar més gent.

S’ha creat una nova web molt completa que us recomano que visiteu: Shanti Bhavan Online.

També hi ha un blog amb fotografies fetes pels mateixos nens: Shanti Bhavan Children.

O podeu veure les fotografies de la meva primera estada al 2005/06: Fotos Flickr.

Més informació: The George Foundation.

3 comentaris:

Ferran ha dit...

Però quina és la raó per la qual aquesta "font única" (la George Foundation, entenc) deixi de finançar l'escola? Potser és que tenen molts altres projectes i no arriben a cobrir-ho tot?

Edu ha dit...

Tenen altres projectes sí (empoderament de dones, hospital rural...), però Shanti Bhavan és el més costós. Ara mateix no poden cobrir totes les despeses, per això s'estan estudiant noves fòrmules de financiació i es crearà una organització separada que vetllarà exclusivament per Shanti Bhavan.

La veritat és que no sé si és la millor solució. Però com a mínim ja no es dependrà únicament de la filantropia del fundador, que era un punt feble, que s'ha fet més evident quan han començat a faltar els diners.

En la meva opinió això s'havia d'haver predit amb antelació, però com que desconeixo els detalls a nivell econòmic tampoc en puc parlar molt.

Ferran ha dit...

Entenc. Merci per la info!