21 d’oct. 2008

Radhika radical

Avui mirant les estadístiques del meu compte al Flickr he vist que la foto més vista del meu àlbum de l’última estada a l’Índia, és la que veieu sobre aquestes línies.

Totes les fotos tenen una història al darrera, i aquesta com no podria ser d’una altra manera, també. La nena de la foto es diu Radhika. El seu nom és una de les formes de Radha, esposa de Krishna.

La vaig conèixer una tarda a Bagepalli, mentre jo llegia un llibre a la terrassa de davant la meva habitació. Ella anava amb un grup de nens que al veure’m es van parar al carrer cridant «Sir Sir!». Volien diners. No en dono mai, excepte en casos molt i molt particulars. Aquell cop els vaig donar uns caramels i vam xerrar una estona. Els vaig preguntar els noms, a quina escola anavem, etc. Dos d’ells no anaven a l’escola i els altres (entre ells la Radhika) anaven a diferents escoles públiques de la zona.

A partir d’aquella trobada, cada tarda quan sortia a donar una volta abans de sopar, em solia trobar la Radhika voltant pels carrers, molt a prop d'on jo estava, i xerravem una estona. Ella només xapurrejava l’anglès, i les converses no eren sempre senzilles, a vegades molt surrealistes.

Jo li deia «Radhika radical», cosa que li feia molta gràcia, perquè era la que portava la veu cantant al seu grup, mentre els seus amics no s’atrevien a dir-me res. Ella em contestava «e-du-ard e-du-ard» allargant molt cada síl·laba i amb un gran somriure.

La fotografia en qüestió va necessitar uns quants intents. Quan els fas fotos en grup sempre riuen, però si vols fer-los una foto individual es posen molt seriosos, és molt graciós. Fixeu-vos en la posició de les mans ben estirades.

Un record bonic. Intentaré extreure més històries d’altres fotos per futurs apunts.

2 comentaris:

kennen ha dit...

bonic que ens expliquis els records bonics.

sí, la radhika té les mans ben estirades.

de tant en tant s'agraeixen posts així

cuidat

potser ens creuem a girona, no?

Edu ha dit...

Creuar-nos? Ara per barraques segur, el problema és que ens distingim... :)