28 d’oct. 2008

Quan Vishnu baixa a la terra

He acabat el segon dels tres volums de clàssics il·lustrats que vaig comprar en el meu últim viatge a l’Índia.


En aquest cas es tracta d’un recull d’històries sobre
Vishnu i alguns dels seus devots més famosos, que porta per títol: Vishnu the Saviour (Amar Chitra Katha, 2007).

El llibre conté les històries de Dhruva, Ashtavakra, Gajendra, Ambarisha, Vrikasura, Rantideva i Narada.

Vishnu “el preservador” és un déu hindú que forma part de la Trimurti (la trinitat hindú), juntament amb Bhrama “el creador” i Shiva “el destructor”.

És un déu molt popular i se’l sol conèixer més a través dels seus avatars (encarnacions terrestres) Krishna i Rama.

Buscant la imatge que acompanya aquest post sobre aquestes línies, he trobat per casualitat la història de Lakshmi Tatma una nena índia que va nèixer amb 4 braços i 4 cames en un poblet de l’estat de Bihar (el més pobre de l’Índia), on va ser considerada una reencarnació de Vishnu.

La nena no podia caminar i tots els pronòstics apuntaven a que moriria si no se l'intervenia cirúrgicament. Per sort, i tot i l’oposició d’algunes persones, la nena va ser operada amb èxit el 2007 a Bangalore durant més de 40 hores per un equip de 30 cirurgians que li van treure els membres extres i recompondre la pelvis.

6 comentaris:

maria shanti ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
maria shanti ha dit...

ei q tal company ocasional de viatge!
recordo la història d'aquesta pobre neneta, mig poble estava en contra d'operar-la perque la consideraven com dius una "reencarnacio" o representació d'un Deu. També em sembla recordar que no és l'únic cas i sovint hi ha families que es veuen desbordades pels regals i les ofrenes dels veins que consideren els seus descendents divinitats. Quan la religió i les creences es barregen amb la vida terrenal del dia a dia... a vegades arriba a fer por.
En resum, que com s'acostuma a dir, la realitat sempre supera la ficció.
Fins aviat!

Ferran ha dit...

Caram, així que els hindús també tenen "trinitats" religioses. Interessant...

Vaja tela, el cas d'aquesta nena. Ara que, no sé si li hauria anat millor coma descendent d'alguna divinitat que com a nena "normal" a l'Índia...

kennen ha dit...

hòstia edu, això és molt dur.

gràcies per fer-nos-ho arribar

Jaume Puig ha dit...

Si és que hi ha gent que és per evaporar-los i eixugar les gotes que quedin. No valen les excuses de les cultures diferents. Sort que es va imposar el seny, però no sempre succeiex.

Edu ha dit...

Maria tens raó, la realitat supera la ficció. I no és l'únic cas, és cert, jo en recordo com a mínim un altre de similar amb una altra nena també a l'Índia.

Ferran, ja ho veus, els cristians no tenen la patent de les trinitats. La trinitat hindú és molt molt més antiga.

Miki, és molt dur sí, la veritat és que costa de creure.

Jaume, totalment d'acord. Quan la "religió" es porta a aquests extrems no hi ha escuses que valguin.

Salut!