15 d’oct. 2008

La pobresa - Blog Action Day

Avui es el Blog Action Day. Els bloggers que hi participem parlem sobre la pobresa. Podria escriure dades realment esfereïdores, com he fet altres cops en aquest blog. La veritat és que estem molt lluny d’assolir els Objectius del Mil·leni.

Però avui no vull posar dades. Prefereixo recuperar un poema que ja havia publicat anteriorment, i deixar així que Galeano ens expliqui qui són els pobres. També adjunto al final una entrevista a la Karthika, una alumna de l’escola Shanti Bhavan, de la que ja us he parlat molts cops. Veure-la em dóna bon rotllo, perquè és un exemple viu de que la pobresa té solució.

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.



6 comentaris:

Cristina ha dit...

Gràcies Eduard! Gràcies per donar sempre un toc d´atenció, per fer que ens replantegem la vida còmoda que portem. Per veure que hi ha altres realitats i perque quan ens queixem siguem conscients que nosaltres tenim molta sort. Namaste!

Aina ha dit...

quanta raó!!
avui, que he entrat a diferents blogs que parlaven de pobresa no puc evitar sentir com s'em trenca una mica el cor. Jo també he parlat de la pobresa, en la infància, i mentre buscava imatges per il.lustrar el que deia, m'he arribat a sentir prou impotent!!

Ferran ha dit...

Què bò el text d'en Galeano, i què punyent. Altre cop em sento petit...

Sonia y Juan ha dit...

Què gran que és l'Eduardo Galeano. Jo segueixo una frase seva i des de que la vaig escoltar la segueixo com un Mantra.

"Ella está en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá.
Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.
¿Para que sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar"

Doncs això, a seguir caminant per intentar canviar aquest món; sinó ho intentem mai s'aconseguiran els canvis.

Salut.

Asimetrich ha dit...

Boníssim, i tant, res més a afegir, està tot dit. Només donar-te les gràcies per avisar del Blog Action Day.

Edu ha dit...

De res Cristina! Namaste :)

Si Aina, ja he llegit el teu post, molt interessant i necessari recordar-ho!

Galeano és molt bo Ferran!

Hola Sonia i Juan, ja coneixia la visió de la utopia de Galeano, és una gran imatge.

Asimetrich de res, gràcies a tu per participar-hi!