8 d’oct. 2008

La maledicció de ser nena (III)

Malament quan un post amb aquest títol es converteix en una sèrie (veure I i II), però així estan les coses, i Hernán Zin fa bé a recordar-nos-ho amb un article publicat fa uns dies que portava per nom Tant de bo siguis el pare de mil homes. El títol feia referència a la frase que a l’Índia es solia dir quan volies desitjar sort a algú. El contrari, ser el pare o mare d’una nena, en canvi es considera una espècie de càstig.


És un article breu però fa un bon repàs d’algunes pràctiques molt discriminatòries cap a la dona al subcontinent indi. Algunes de les pràctiques encara són vigents (tot i que prohibides per la llei), com la dot o l’exclusió de les viudes.

La dot (dowry) està prohibida des de l’any 1961, però pel que jo he pogut veure en els meus tres viatges, és una pràctica general i observable tant a les ciutats com a les zones rurals. Com ja sabreu, consisteix en que la família de la noia ha de pagar una dot a la família del que serà el seu marit.

Això provoca una sèrie de problemes que sovint acaben amb violència cap a la dona. En els posts anteriors de la sèrie ja vaig parlar dels infanticidis o feticidis en famílies amb moltes nenes. Però això no és tot, es calcula que 7.000 dones a l’Índia són assasinades per les seves famílies anualment, a causa de lleis no escrites en disputes per les dots. Això normalment és degut a l’incompliment del pagament de la dot.

L’article de Zin també parla de l’exclusió de les viudes (si no l’heu vista mireu la pel·lícula Water de Deepa Mehta, val molt la pena), del saree burning, o fins i tot del sati. Aquesta última pràctica, en que la dona es llançava voluntàriament a la pira funerària del seu marit, sembla ser que sí que ha desaparegut.

Fotografia: Hernán Zin.

1 comentari:

Asimetrich ha dit...

Tu ho has dit a la primera frase, malament i trist. Però imprescindible per anar entenent el món més enllà dels nostres nassos. Com sempre un post genial.