14 d’oct. 2008

Els beneficis de l'altruisme

Aquest és el títol del segon llibre del Dalai Lama que he llegit (Els beneficis de l’altruisme, Els petits llibres de la Saviesa, J.J de Olañeta, 1998).


El llibre pertany a una col·lecció de petit format que ja vaig comentar un cop. Són ideals per dur-los de viatge.

Crec que podríem resumir el missatge del llibre dient que l’actitud altruista i la renúncia a l’egoisme són la clau de la felicitat i la pau interior.

El llibre recull el contingut d’unes conferències del Dalai Lama, on es centra bastant en el budisme, però expressant unes idees en realitat perfectament assumibles des d’altres religions o punts de vista. Alliberar-se de l’egoisme i saber-nos col·locar en el lloc de l’altre són segons ell les claus de la nostra pròpia felicitat.

Però si l’altruisme ens genera felicitat, i el practiquem per obtenir-la, això em torna a la pregunta que feia l’altre dia: Existeix l’altruisme? O en realitat només actuem sempre de manera egoista?

Els més estrictes diran que l’altruisme implica l’anul·lació de l’ego, la negació d’un mateix, i que per tant no existeix realment (només existeix com a idea) ja que no podem eliminar el nostre ego totalment (o si?).

Però bé, amb una visió més relaxada del concepte, crec que tots podem acceptar l’actitud altruista com aquella en que es dóna sense esperar res a canvi, encara que això precisament ens produeixi felicitat.

Tot i no tenir res a veure amb el llibre del Dalai Lama, us deixo un petit text per reflexionar sobre l’altruisme/egoisme.

Un agricultor ganaba siempre los concursos a la mejor cosecha de maiz cada año. Y año tras año, terminada la ceremonia del concurso, el agricultor se acercaba a sus vecinos y les entregaba una buena porción de sus mejores semillas. Finalmente, en una ocasión, un periodista se acercó cuando cumplia con ese curioso rito, y le preguntó: "Disculpe, ¿por qué les regala sus mejores semillas a sus vecinos? ¿No va eso en contra de sus propios intereses?" El agricultor le miró sorprendido y dijo: "Al contrario, si mis vecinos no tienen las mejores semillas en sus campos, el viento, los animales, los pájaros y las aguas terminarán trayendo sus semillas a mi campo y dañarán la calidad de mi propia cosecha cada año".

2 comentaris:

kennen ha dit...

interessant el fragment que adjuntes. fa pensar.

Carles ha dit...

Bones Eduard,

He arribat al post a través del diari espiritual de Gandhi. Abans que res, felicitats per tot el que fas, és fantàstic! ;)

Intentaré contestar: “ja que no podem eliminar el nostre ego totalment (o si?).” Penso que viure en aquest món implica necessàriament vehicular la nostra consciència a través de l’ego, ell és la forma a través de la qual ens manifestem en aquesta existència, però nosaltres no som el continent, som el contingut. Això és el que no cal oblidar mai, per actuar des del contingut i no des del continent. Mirat així, pot semblar una visió esquizofrènica, perquè és com una dualitat que va sovint en direccions contraries, però just ens cal integrar, incloure, perquè la forma tingui sentit gràcies al contingut. D’aquí que parli de que l’ego sigui servent de la consciència. És possible eliminar el nostre ego?, no, no és possible, però no cal si ubiquem la nostra consciència en la nostra part infinita i no en la part limitada. Llavors serem éssers infinits que expressen una part d’ells en un corpus limitat, dic corpus perquè l’ego no sols es cos físic, és cos psíquic. Però nosaltres som molt més que la forma, la forma tant sols és un medi per expressar-se. Vist així, no s’elimina l’ego, però ja no ets l’ego i ell és servent del contingut que tu ets des de sempre.

Feliç viatge per nostra nau!