1 d’oct. 2008

El projecte 10^100

Si ahir us vaig parlar de la proposta del Blog Action Day, avui us presento el Projecte 10100. Es tracta d’una iniciativa enmarcarda dins el 10è aniversari de Google i consisteix en un concurs d’idees per “canviar el món i ajudar al major nombre de persones possible”.

Si tienes una idea que crees que puede ayudar a alguien, queremos escucharla. Buscamos ideas que ayuden a la mayor cantidad de gente posible, sea cómo sea, y nosotros nos encargaremos de financiarlas para llevarlas a la práctica. Puedes enviar tus ideas y votar las ideas de otras personas. Una junta de expertos realizará la selección final de ideas.

Buena suerte y que gane el que más ayude”
.
Sembla una iniciativa curiosa, teniu temps fins al 20 d’octubre per participar-hi.

M’ha sobtat però, que a l’apartat de finalitat del projecte, amb lletres molt grosses s’hi pugui llegir: “ayudar beneficia tanto al que ayuda como al que recibe la ayuda”, afirmant que molts estudis reflexen que ajudant als altres obtenim felicitat. No dubto en absolut que això sigui cert (de fet puc corroborar-ho), però em pregunto si no s’està transmetent la idea que cal ajudar d’una forma egoista, per augmentar la nostra pròpia felicitat i no la de les persones a qui ajudem.

Existeix l’altruisme? O en realitat només actuem sempre de manera egoista?

Tota aquesta reflexió probablement ve perquè fa poc he llegit Els beneficis de l’altruisme del Dalai Lama, del que intentaré fer una ressenya quan tingui temps.

6 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Gran pregunta. Tinc amics i algun familiar que han anat a ajudar i no ho han passat massa bé. Alguns han tornat molt tocats. D'altres decepcionats per la gent que han anat a ajudar. No sempre ajudar et suposa un benefici, i no sempre t'ho passes bé, i ho pots arribar a passar malament. Però malgrat això continuen ajudant. Per tant, o són altruistes o són masoquistes, però egoistes ho dubto.

kennen ha dit...

edu, jo crec que tal i com estan les coses l'ajuda (surti o no de l'egoisme) és bona. el cas és que, com dius, com a punt de partida potser no és molt encertat. però penso que ara per ara tan li fa, el món no està preparat encara per a fer les coses únicament pels altres. des d'aquest punt de vista, em sembla fins i tot bo que es faci arribar la idea que ajudant seras feliç. no hauria de ser així, però en tot cas és així com arriba.

Ferran ha dit...

Possiblement tots esperem alguna cosa "a canvi", ni que sigui, com dius, sentir-nos millor. En qualsevol cas, no crec que ningú es dediqui a fer coses pels altres pensant només en el benefici propi, i no en el suport que ofereix a l'altre.

Anna ha dit...

Doncs a mi em sembla un bon missatge, potser perquè l'entenc des del punt de vista que una acció d'ajuda retroalimenta als dos que participen. Jo sempre explico als meus fills que la diversitat, la integració i la tolerància (per esmentar-ne algunes) no són actituds "caritatives", perquè ells també se'n beneficien i s'enriqueixen en aquesta coiuntura. Cal ensenyar a ajudar mentre t'obres a aprendre de la situació.

Cristina ha dit...

Tot el que fem per els altres ens retorna a nosaltres en algun moment perquè si millorem la vida d´altres, a la llarga sortirem tot plegats beneficiats. No crec que actuem per egoïsme però s´ha de reconèixer que qualsevol bona acció que fem sempre ens farà sentir millor o pitjor però mai ens deixarà indiferents. A la llarga qualsevol cosa que fem per ajudar a algú ens ajudarà a replantejar-nos les coses d´una altra manera i a conèixer altres realitats.

Edu ha dit...

Carai ja veig que a grans preguntes, grans respostes! És que tinc uns lectors que no me'ls mereixo :)

Així resumint, us diré que jo si crec en l'altruïsme. L'he vist i experimentat. I com en Miki, crec que encara que hi hagi qui ajudi pensant en el seu propi benefici, ara per ara qualsevol ajuda és bona.

Algunes de les vostres reflexions m'han donat idees per un nou post!

Gràcies!