14 de set. 2008

Third World Chic

Tornem-hi. El Com gotes a l’oceà arranca de nou i, tot i que ja no em centraré únicament en l’Índia com els últims mesos, sinó que tornaré al format original, no em puc estar de comentar una notícia que he llegit a La otra Agenda.


Es veu que el passat agost la revista Vogue India va publicar un reportatge molt polèmic. La veritat és que no l’he vist sencer ni l’he llegit, però simplement veient algunes fotografies i llegint les crítiques en faig prou com per trobar-lo ofensiu i repugnant.

Es tracta de 16 pàgines amb persones pobres de l’Índia de les castes més baixes, guarnides amb joies, bolsos i productes d’alta costura de marques com Alexander McQueen, Burberry o Fendi.

El cinisme de l’editora Priya Tanna, una índia que no deu haver trepitjat mai de la vida un slum, em sembla insuperable. No us sembla un insult utilitzar els més pobres per anunciar productes de luxe caríssims que mai podran fer servir, en un país on centenars de milions de persones viuen amb menys d’un euro al dia?

Per suposat les crítiques han estat moltes. Però la revista es defensa amb un argument tan absurd com que el món de la moda simplement busca la creativitat, la fantasia i la diversió, i afirmen que el reportatge és un dels més bonics realitzats per la revista.

Em pregunto, igual que han fet a La otra Agenda: “És divertit presentar aquests productes en mans dels que mai podran pagar-los? És creatiu o bonic, utilitzar com a models de productes de luxe als que sufreixen les més devastadores conseqüències de la pobresa?”

A la foto de dalt, un nen amb un pitet de Fendi. Per sort, tot i la pobresa, estic gairebé segur que ell i la seva família seran més feliços que tota la gent que necessita comprar aquests productes.

10 comentaris:

zel ha dit...

Si moderes els comentaris, ja m'està bé, però només se m'acut una paraula, cabrons, aprofitar-se de la miseria per jugar a contrastos estètics...
A la foguera!

Edu ha dit...

Sí, a mi també m'ha vingut aquesta paraula al cap quan ho he llegit!

Ja torno a ser per Girona, així que podré tornar a passar més sovint per l'Ara Mateix ;)

Salut!

Cristina ha dit...

Chapeau! Em quedo amb la teva última frase. Jo també entro a aquest blog que comentes i em vaig quedar completament indignada per la frivolitat que actua aquesta gent.

Asimetrich ha dit...

veig que les vacances t'han provat prou, que tornes fort.

No puc entendre com poden fer una cosa així per molt que li doni voltes. I molt menys la "justificació". Com bé dius, deuen ser una colla de pijos flotant dins de la seva bombolla de luxe. Haurien de deixar-los una temporadeta vivint amb la gent de qui s'enfoten i en les mateixes condicions, a veure quin reportatge fan després.

kennen ha dit...

tan informat com sempre, i crític

m'alegra veure que tornes amb ganes, cuidat edu

Ferran ha dit...

Podem pensar que aquests de Vogue han donat un xec a cada participant, de manera que podran, ells i les seves famílies, viure envoltats de luxe la resta de les seves vides.

O podem pensar que són una colla de desgraciats, producte d'una societat malalta (com la que denuncio en un post que acabo d'escriure; disculpa la propaganda, però és que hi té a veure) i que en algun lloc, algun dia rebran el que mereixen.

Bentornat.

Oscar 7m76 ha dit...

Ostres! T'acabo de descobrir gràcies a un comentari teu al post d'en Ferran.

Jo em dic Oscar Julià Perich!!! Tens parents a Arbúcies? El meu avi era nascut allà.

joaquina ha dit...

Benvingut!
No comento molt, però segueixo el teu bloc.

Edu ha dit...

Hola a tots i totes, un plaer retrobar-vos per aquí!

Oscar que jo sàpiga no tinc parents a Arbúcies, però qui sap.

Jaume Puig ha dit...

Hola de nou Edu. Em quedo al.lucinat amb la notícia de la revisteta.