24 de set. 2008

Pensament nº30: la poesia i el compromís

Ahir va fer 35 anys de la mort de Pablo Neruda. Va morir just uns dies després del violent cop d'estat de Pinochet contra el govern de Salvador Allende. La seva casa a Santiago va ser saquejada, els seus llibres cremats, i el seu funeral va estar "vigilat" per soldats i amenaçadores metralletes.

Podria haver triat qualsevol dels seus poemes, però he preferit escollir un dels seus pensaments:

El poeta que no se compromete a luchar contra las ofensas que se hacen a la humanidad no es un poeta, es un maniquí de escaparate en una tienda de lujo.
Pablo Neruda.

7 comentaris:

Mireia ha dit...

Gran home Pablo Neruda, i gran filòsof al cap i al fi. El meu poema preferit és d'ell precissament!...muere lentamente quién...

Salut!

Jaume Puig ha dit...

No compareixo el que diu Neruda. Jo crec que sense necessitat de proclamar l'art per l'art de Miró també podem dir que un pot ser un poeta genial i alhora un energumen. Es a dir l'art no és necessariament compromís social. Algú , que ara no recordo, va dir que no es pot demanar a un artista que estigui a l'alçada de la seva obra. Dit d'un altre manera :obres genials tenen com a autors persones impresentables.

Edu ha dit...

Mmmm sí i no. M'explico. Certament podem trobar grans genis que com a persones eren uns energumens, d'això no n'hi ha cap dubte. Però tot i això solen tenir un cert compromís social, o uns "ideals" si vols.

Picasso per exemple, era una persona despiadada amb els que l'envoltaven, però en canvi es manifestava contra la guerra, i el Guernika s'ha convertit en una icona de l'anti-bel·licisme.

Crec que els artistes, tot i poder ser grans energumens en el seu tracte del dia a dia, solen tenir una sensibilitat molt desenvolupada que de forma natural els porta a adquirir cert compromís social.

Neruda parlava d'estar en contra les ofenses a la humanitat, però no deia pas que haguessin de ser bones persones.

Dit això, no dubto que poguem trobar artistes que no condemnin les violacions dels drets humans, però aquests són "maniquís de escaparate en una tienda de lujo" ;)

Cristina ha dit...

Sempre dones en el clau amb la frase adequada en cada moment. Jo sí comparteixo els pensaments de Pablo Neruda. Crec que el poeta, escriptor té la facilitat per transmetre un missatge esperançador i de compromís social. Si no ho fa potser em seguirà agradant però per mi no serà tan autèntic ni lo donaré tan valor a la seva obra.

Asimetrich ha dit...

Totalment d'acord, els artistes tenen la sensibilitat suficint per transmetre missatges que altres (jo, sense anar més lluny) no tenim. Si bé no tenen perquè usar aquesta capacitat per denunciar injustícies, la seva sensibilitat els pot portar de forma natural a fer-ho en un moment o altre.

kennen ha dit...

donx jo crec que és més important que sigui sensible qui mira les coses que qui les fa.

estic amb en jaume puig.

si un poeta és (com era el cas) a sobre una persona implicada socialment, millor que millor, però són dues coses que per mi van separades.

Asimetrich ha dit...

precissament, kennen, com son molts els que no tenen (o no tenim) aquesta sensibilitat per veure les coses, ens calen altres que puguin vehicular la denuncia cap a terrenys que nosaltres poguem entendre. D'aqui l'importancia que l'artista s'impliqui en la denuncia, perque una gran part de la societat pugui assimilar el que esta passant