25 de set. 2008

Misèria i espiritualitat?

Admiro molt Hernán Zin. Ja n’he parlat algun cop en aquest blog. És un periodista que porta 15 anys voltant pel món donant veu als més pobres. Ha col·laborat amb molts mitjans i ha escrit tres llibres, i des del 2006 escriu el blog Viaje a la Guerra, projecte que l’ha dut a viatjar a Afganistan, Sudan, Uganda, Israel, Palestina, Líban, Argèlia, Congo, Sudàfrica, Índia, Etiòpia, Nicaragua, Kènia, las favel·les de Río de Janeiro, i ara un altre cop a l’Índia.

Un dels seus últims escrits ha tocat un tema que també he tractat aquí algun cop: la suposada espiritualitat dels més pobres de l’Índia.

Us deixo un fragment del seu article
“Ni santidad ni estigma en la miseria”, que és la continuació de “Morir bajo un puente en Calcuta”, ambdós comparteixen com a fil argumental la búsqueda de Zin per Calcuta de la Dipti Porchas, una dona que va entrevistar fa un any en un dels slums de la ciutat.

Pensar que la miseria entraña cierto halo de santidad resulta tan equivocado como considerar que la India - donde la gente muere en las puertas de los hospitales sin recibir ayuda, donde los cadáveres quedan durante días tirados en la acera sin que nadie los levante, donde el racismo es el pan de cada día -, pudiese llegar a ser la meca de la espiritualidad.

Claro que hay gente que, a pesar de la pobreza, sorprende por su generosidad, por su entereza. Pero se trata de algo anecdótico. No creo que debamos observar a la miseria ni como estigma ni como bendición. Quienes están atrapados en ella hacen lo que pueden por subsistir. Admirable y reprobable. Bueno y malo. Sólo debemos verla como el vergonzoso resultado de nuestro fracaso colectivo.

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Em sembla que, d'Occident estant, hi ha una certa tendència a mirar-se la gent de països com l'Índia com a persones súper espirituals, que són felices perquè no tenen res i blablabla...

Sense voler carregar-me de tot aquesta visió, trobo molt intel·ligent el plantejament de Zin: ni feliços ni tot el contrari; és el que hi ha i subsisteixen com poden.

Com tots, d'altra banda.

kennen ha dit...

molt encertat i urgent el post.

crec que el blablabla den ferran parla sol

una abraçada edu

Asimetrich ha dit...

No puc dir res que no s'hagi dit, era un aspecte del que desconeixia la magnitud, tot i que m'havia fet una idea gràcies al teu blog. Molt bon post, i molt necessari per entendre una mica més aquella cultura amb poques paraules.

Edu ha dit...

Sí, Zin sol dir moltes coses amb poques paraules.

Jaume Puig ha dit...

Completament d'acord amb el texte "Ni santidad ni estigma en la miseria". Hi ha massa banalitat en la visió suposadament espiritual i en realitat al.lucinada que molta gent té de l'Índia. M'ha agradat molt el texte de Zin.