5 d’ag. 2008

Programa cultural. Percebent les diferències.

Avui he pogut comprovar les diferències entre els nens i nenes que assisteixen a l'escola Sri Pragathi Vidya Samasthe de Forkids-PVS i els que van a les escoles públiques rurals de pobles del voltant.

La raó es que avui a han vingut a l'escola nanos d'escoles públiques de pobles propers per fer un programa cultural, on es fan activitats tradicionals, balls, cançons, manualitats, etc. Organitzat pel govern.

Es tracta de nens de pobles petits, de zones molt rurals i de famílies molt humils. La majoria per sota el llindar de la pobresa. Fins aquí, tot igual, ja que els nens de PVS tenen exactament el mateix perfil. La primera diferència arriba amb la reacció que tenen al veure'm. No estan acostumats a veure estrangers, i alguns fins i tot s'espanten. La segona i la més important, és que a penes puc comunicar-m'hi, el seu anglès es redueix estrictament a Hi, Bye i What's your name. Parlen Telegu o Kannada, però desconeixen la segona llengua del país, l'anglès (també desconeixen la primera, el hindi). Altres diferències salten a la vista quan veus que no saben què és Europa, ni per suposat Espanya o Catalunya. Quan deia que no era de l'Índia, molts em preguntaven si venia del Pakistàn :)
Veient això un s'adona, que tot i les mancances i dificultats que tenim a l'escola PVS, els nens i nenes que hi assisteixen són molt afortunats i reben una educació molt superior a la de les escoles públiques.

Les escoles públiques a l'Índia, especialment les de zones rurals, pateixen molt problemes de recursos, d'infraestructures, de nivell del professorat, i també problemes d'absentisme (tan de l'alumnat com del professorat) motivat per múltiples causes. Tot això provoca que els nens i nenes que hi assisteixen tinguin ímfimes oportunitats d'arribar a la universitat i de competir amb els nens i nenes de les escolet privades d'èlit de les ciutats. D'aquesta manera és molt difícil trencar els cercles de pobresa en que viuen les seves comunitats. Per això cada vegada em sembla més important el treball de Forkids-PVS a Bagepalli.

Deixant de banda aquestes reflexions, el dia ha estat fantàstic. Molts dels nens i nenes anaven vestits amb roba tradicional, per les activitats que havien de fer. Les nenes sobretot, anaven guapíssimes com podeu veure a les fotos. La paraula photo sí que la coneixen, i no paraven de repetir-me-la. Crec que avui és el dia que he tirat més fotos des de que estic a l'Índia. Aquestes quatre només són una petita selecció.
Entre moltes coses he vist nens dibuixant a Ganesh, altres fent grans cocodrils de fang, i d'altres fent balls i cançons populars. És una llàstima que tots aquests nens i nenes, amb tan de potencial, no tinguin cobert el seu dret fonamental a una educació com cal. Tot i això, si comparem aquests nens amb els nens del carrer que comentava en un post anterior, aquests encara tenen sort. Està clar que tot és relatiu.

Un dia ben diferent, que pels nens de PVS ha suposat fer festa, ja que tota l'escola estava ocupada pels altres nens que han vingut de pobles del voltant.

4 comentaris:

noica ha dit...

Permet-me un incís, Eduard, per posar aquí una notícia que potser interessa a les persones que segueixen el teu bloc. L'hem rebut en un mail de la Fundació Vicente Ferrer:

Benvolgut col·laborador,
Amb aquestes línees volem informar-te que del 30 de juliol al 29 d'agost la Fundación Vicente Ferrer presenta a Barcelona la exposició "Compromesos amb Ananatpur". A través d'aquesta selecció fotogràfica, el visitant s'apropa a l'Índia rural i al programa de desenvolupament que la Fundacion Vicente Ferrer du a terme a Anantapur. Volem apropar la realitat de l'Índia a totes les persones sensibilitzades amb els països en vies de desenvolupament i mostrar a les persones que col·laboren amb la Fundacion Vicente Ferrer els resultats de la seva solidaritat.
L'exposició es podrà visitar a Suma 9, carrer Urgell numero 72 (entre c/Buenos Aires i c/Londres), de dilluns a divendres de 17 a 20h.
Et convidem a que vinguis acompanyat dels teus familiars i amics.
Esperant que gaudeixis d'aquesta aproximació artística a l'Índia de Vicente Ferrer, et saludo cordialment.

najoana ha dit...

Hola Eduard,veien aquestes fotos que vas penjant ja tinc ganes de que arribis a casa i ens les ensenyis totes! Però esperarem....sé que estàs disfrutant envoltat d'aquests nens i nenes tan macos,que tens raó,dins l'India són uns privilegiats comparant-los amb altres.Ojalà un dia deixin de ser-ho en el sentit de que tots els nens puguin accedir a uns estudis que els obri camí a un futur millor.Entenc que hi ha molta feina a fer però amb gent solidaria com tú, que cada dia veig que n'hi ha més,amb totes aquestes participacions en voluntariats,ho anireu logrant....
Petons de tots.

Cristina ha dit...

Realment és impressionant tot el que estàs descobrint i amb el teu descobriment també ens ensenyes a nosaltres tot el que els teus ulls veuen. Jo de gran vull ser com tu!

Edu ha dit...

Gracies per la informacio Monica!
Torno el dia 20 aixi que potser la podre anar a veure i tot!