4 d’ag. 2008

L'Aliment de l'Ànima

Ahir vaig acabar de llegir El Alimento del Alma del Mahatma Gandhi (Los pequeños libros de la sabiduría, Ed: J.J de Olañeta, 2004).

El llibre és un recull de textos de Gandhi sobre l'oració, el seu poder, el seu sentit, i el seu objectiu. Alguns dels textos són converses transcrites, altres són articles o extractes de conferències.

Per Gandhi l'oració era una necessitat espiritual, i la veia com un acte d'auto-exploració en el que busques Déu a dins teu. Al llibre, Gandhi reflexiona sobre si cal fer servir paraules o l'oració ha de ser silenciosa, si cal anar al temple o no, sobre com i a qui resar, sobre les limitacions de la raó, i molts altres temes interessants.

Un petit gran llibre, que llegit a l'Índia, íntegrament al terrat de la casa on visc, encara esdevé més especial. La foto està presa des de la zona de lectura; llegint l'Aliment de l'Ànima, el corb em va fer pensar amb un llibre que vaig llegir fa temps: El cuervo que habló con Dios, una fàbula entretinguda sobre un corb que practica la meditació.
"Aquell que ha experimentat la màgia de l'oració pot presicindir del menjar durant dies seguits, però no pot estar ni un sol moment sense l'oració. Perquè, sense oració, no hi ha pau interior", Mahatma Gandhi.
PD: Per si amb els atemptats de Bangalore i Gujarat no n'hi havia prou, ahir va haver-hi una altra desgràcia a l'Índia. Un total de 145 persones van morir en una estampida durant un festival religiós al temple de Nainadevi on s'havien reunit milers de pelegrins. Les hipòtesis són vàries, però sembla ser que l'extensió d'un fals rumor sobre un desprendiment de roques a la muntanya del costat del temple va ser la causa de la tragèdia.

2 comentaris:

Ferran ha dit...

Jo crec que l'oració pot tenir moltes formes diferents. L'important de l'oració, en la forma que sigui, és el diàleg amb un mateix i amb "l'altre"; el plantejar-se dubtes i reptes i mirar de trobar-los resposta; el dedicar un temps, en definitiva, a reflexionar sobre nosaltres mateixos i el món que ens envolta.

Bona feina, Edu.

najoana ha dit...

Crec que l'oració es té que fer on,quan i com et dicta el cor.En silenci o amb paraules.En l'alegria i en la tristor.Sol o acompanyat.
És una necesitat,no es força,brolla.
I tenim tant que agrair.....!

petons.