10 d’ag. 2008

A dibuixar!

A l'escola ahir va haver-hi competició de dibuix, hi participaven els nens des de 1er fins a 8è. Ara la difícil feina és pel jurat, jo mateix, per sort acompanyat pel Rikki i uns seus amics que van arribar ahir per passar un parell de dies i veure els projectes.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

La competició es un element que afavoreix una actitud egoista a la ment, ja que estimula el sentit de ser mes jo que l'altre, de quedar primer que l'altre, o be de fer el maxim en el minim temps possible etc.
Cualsevol actitud competitiva ens ajuda a diferenciar-nos dels altres.

surya ha dit...

Personalment no crec que un concurs de dibuix pugui motivar a la competitivitat entre nens, mes aviat crec que els estimula a esforcar-se a fer-ho millor.

Tots son opinions.

Molt bon final de projecte Eduard!

najoana ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'opinió de la surya.Un concurs de dibuix és una motivació.Estic segura que els hi han ensenyat molt bé que lo important de veritat és participar.Hauràn disfrutat molt.

Bon cap de setmana,amb en rikki i companyia.Petons de tots.Ja ens diràs si vas a Shanti Bavan.

Assumpta ha dit...

Estic segura que si aquest blog que acabo de descubrir no existís, l'oceà bloggosfèric el trobaria a faltar.

De moment, felicitats perquè tot el que he vist m'ha agradat :-)

Ah!! I el concurs de dibuix segur que va ser divertidissim i, com diu Surya, molt estimulant per els infants que s'ho deurien passar d'allò més bé :-))

zel ha dit...

Bé, jo tampoc sóc de la mena concursos, però s'ha de provar una mica de tot, oi? Us envejo! Una mestra(jo ho sóc) mai s'hauria de perdre aquesta realitat. Petons!

Edu ha dit...

No crec que un concurs voluntari de dibuix estimuli la competitivitat entre els nens. Jo tambe crec que s'ha de treballar mes la cooperacio entre ells, pero no crec que aquestes inicitatives siguin perjudicials.

Gracies Helena!! Si a mi ja se m'acaba, que vagi molt be per Tamil Nadu, jo hi anire un parell de dies abans de marxar.

Gracies Assumpta, i enhorabona pel teu blog!

Zel, si mai vols venir a veure aquesta realitat, seras mes que benvinguda a Bagepalli!

Dolors ha dit...

Penso que el més important de tot és l'esforç i la il·lusió dels nens.

Carai, ja està a la recta final, el temps passa volant. Si no puc entrar aquests dies, que tinguis molt bon viatge de tornada i que gaudeixis dels últims moments a l'India.

Petons